Mini-vacances a Budapest, Hongria (3)

Divendres 1 de novembre

Gran Sinagoga

Ens aixequem no molt prompte i ens preparem per a un altre dia a Budapest. Avui ens toca fer el tour del barri jueu i Budapest imperial, i a la tarda el tour de Buda, per tant... ens farem un fart de caminar!!!

Marxem a esmorzar davant de la Gran Sinagoga, que és on comença el primer dels tours que farem avui. Entrem en un bar petitó i ens demanem un esmorzar consistent, ja que hem d'agafar forces... jo no sé ben bé què em demano... i resulta que he demanat un cafè-tonic... un cafè amb tònica!!! un sabor molt diferent, a mi no m'agrada massa, Gabi diu que està bo... en fi, coses noves que s'aprenen quan vas pel món...

A les 12h comença el tour i coneixem una parella de Madrid molt simpàtica,

Memorial als màrtirs jueus

Sergio i Esther. Comencem amb el tour del barri jueu amb una explicació de la Gran Sinagoga jueva de Budapest, la segona més gran del món  i es va construir entre els anys 1854 i 1859. Va ser bombardejada a la Segona Guerra Mundial i reconstruïda a finals dels anys '90. Al pati posterior, podem veure una escultura d'un salze, amb els noms de les víctimes, els familiars de les quals han pogut pagar perquè hi fossin representats, que és el Memorial als màrtirs jueus hongaresos que van ser assassinats pels nazis.

mural de l'àngel de Budapest

Seguim la ruta amb les explicacions del guia, i anem a parar davant d'un mural que representa a un espanyol, Ángel Sanz-Briz, que va contribuir a salvar la vida d'uns cinc mil jueus hongaresos durant l'Holocaust, proporcionant-los passaports espanyols, per això li van posar el sobrenom de l'àngel de Budapest. D'ell se'n va escriure un llibre i d'aquest se'n va fer la pel·lícula.

mural dedicat al cub de Rubik

Molt prop d'aquí, ens trobem un altre mural... del cub de Rubik, original joc creat per l'hongarès Ernő Rubik, l'any 1974.

Continuem fins a arribar al Memorial a Carl Lutz, vicecònsol suís a Budapest, a qui se li atribueix que va salvar més de 62.000 jueus durant la segona guerra mundial.

Ens endinsem ara cap al Ghetto, el guia ens porta, passant pel Gozsdu Udvar, un carrer-passadís ple de paradetes d'artesania i bars-restaurants, cap a l'interior d'un edifici, perquè puguem veure l'antic mur del Ghetto de Budapest, on van ser obligats a anar a tots els jueus de Budapest durant la Segona Guerra Mundial.

Després de tota aquesta cruesa de la realitat no tan llunyana, deixem la "guerra" i ens n'anem a la Budapest imperial... a visitar l'edifici de l'Òpera de Budapest (Magyar Állami Operahá), situada a l'avinguda Andrássy, la més comercial de la ciutat, en un edifici d'estil neorenaixentista, va ser inaugurada el 27 septembre de 1884 per rivalitzar amb les de París i Viena.

Cat Cafe

I és l'hora de fer un petit descans, que aprofitem per a anar a veure el famós Cat Cafe, un local on els gats són els "amos" del local... n'hi ha uns 15 per tot el local, amb els seus amagatalls i tot... si ets al·lèrgic al pèl de gat, millor no hi vagis!

Acabat el descans, agafem el metro Opera, fins a Hősök tere, la plaça dels Herois, que va ser construïda amb motiu del mil·lenari d'Hongria, l'any 1896, quan el país formava part de l'imperi austrohongarès. La presideix el Monument del Mi·lenni (Millenáriumi Emlékmű) que consta de diverses partsː al fons de la plaça, una columnata semicircular amb estàtues de catorze grans protagonistes de la història d'Hongria, set a cada banda. Al centre de la plaça, s'aixeca una columna de 36 metres d'alt al capdamunt de la qual hi ha la imatge de l'arcàngel Gabriel alçant la creu de doble travesser i la corona de Sant Esteve, símbols nacionals d'Hongria.

Parc Városliget

Continuem fins la que serà l'última parada del tour d'aquest matí, el parc de la ciutat, el Városliget i ens endinsem cap al castell Vajdahunyad, que en part, es tracta d'una còpia del castell de Hunyad, a Transilvània, i és on el guia ens explica la vida i misteris del príncep Vlad Tepes, qui Bram Stoker converteix en el compte Dràcula en la seva novel·la.

Acabem la visita davant l'estàtua d'Anonymous, (també coneguda com estàtua del Notari de Béla el Rei) cronista del Rei Béla d'Hongria a l'Edat Mitjana. Es creu que va ser ell qui va gravar els primer capítols de la història hongaresa en la seva Gesta Hungarorum (any 1200 aprox.). I com que diuen que tocar la seva ploma dóna sort... doncs no vam poder evitar fer la turistada "per si de cas" :-).

I "sin prisa, pero sin pausa", tornem cap a la Gran Sinagoga, on comença el tour de la tarda, el tour de Buda. Els nostres "amics" madrilenys també han contractat aquest tour, així que anem a comprar-nos uns entrepans per a dinar ràpid i començar l'aventura de la tarda.

Arxiu Nacional

El guia d'aquesta tarda es diu Carlos i comencem afagant el metro per deixar Pest i anar cap a Buda. Baixem a Batthyány tér i caminen per un "falso llano" fins a arribar a sota dels murs del Castell de Buda, just on estan les plaques commemoratives dels espanyols i catalans que van lluitar per l'alliberament de Buda el 1686. Passem per davant de l'Arxiu Nacional d'Hongria i ens parem davant de l'església de Maria Magdalena de la que només en resten les ruïnes i la torre de l’església, endinsant-nos per la ciutadella medieval de Buda.

Bastió dels Pescadors

Ens parem davant el monument a András Hadi, i ens explica que si toquem els testicles del cavall, se suposa que tindrem sort en els exàmens... però no ho vam fer... Durant la pausa del tour, vam intentar entrar a la famosa pastisseria on anava Sissi, Ruszwurm, però hi havia molta gent i en poc temps havíem de tornar al lloc de trobada, així que vam anar a fer una visita ràpida al Bastió dels Pescadors (Halászbástya) i l'església de Maties, coneguda així pel rei Maties Corví, qui va fer restaurar-la.

Seguim la ruta fins a la plaça de Sant Jordi, on veiem una gran estàtua d'un "turul", una au mitològica en forma d'àguila, que "guarda" la ciutat. Veiem també allí la parada del funicular més antic del món (Budavári Sikló) que va de la Plaça d'Adam Clark i el Pont de les cadenes (Széchenyi) amb aquesta plaça de Sant Jordi al Castell de Buda.

Acabem el tour amb l'explicació de la fàbula de la font de Maties Corví, al pati nord-occidental del Palau Reial obra d'Alajos Stróbl (1904).

Per a acabar el dia, ens mereixem un bon sopar, així que anem al vaixell-restaurant Spoon, a la riba del Danubi. S'uneixen a natros els madrilenyos, que també els fa gràcia fer-se un bon àpat... Havíem reservat per a dos, però no va haver problema per a menjar els quatre, això sí, no ens van voler donar la taula de la finestra... :-(  Vam menjar prou bé i vam beure un vi excel·lent, que ens va agradar molt! L'ambient era molt "finolis" i natros anàvem amb el look turista total...

Csendes Vintage Bar

Després de sopar anem a prendre una cerveseta a un ruin bar, al Csendes Vintage Bar, que estava molt i molt ple. Aquest, a diferència del que vam anar ahir era més petit, però també amb una decoració molt aternativa i "vintage" com el seu nom indica...

Després, anem a una discoteca a ballar salsa una estona! i així acabem la nit d'un dia moooolt llarg...

Mini-vacances a Budapest, Hongria (2)

Dijous 31 d'octubre

Biblioteca universitària

Ens despertem ben prompte i ben descansats, i sortim a esmorzar... busquem algun lloc prop de l'apartament de camí al metro, i entrem a una cafeteria molt monina: Madal Cafe, a la plaça Ferenciek tere, davant de la qual... sorpresa! hi havia una biblioteca universitària!!! i ja em veus a mi sense poder evitar fer de frikitecària pel món... 

Parlament de Budapest

Agafem la línia 2 del metro a la parada Deák Ferenc Ter i baixem a la parada Kossuth Lajos tér, davant mateix del Parlament de Budapest, el segon/tercer més gran del món. Mentre esperem que es faci l'hora que comenci el Free Tour, passegem per la plaça i fem les fotos de rigor...

A les 10h comença el free tour, amb el guia Rafa, de Còrdova, i la primera parada és per a explicar-nos el naixement de Budapest (el 1873 per la unió de tres ciutats, dues a l'oest del Danubi: Buda i Óbuda, i una altra a l'est: Pest) i la construcció del Parlament, l'alçada màxima del qual és de 96 metres, per commemorar l'any de fundació, cap a 896, quan els magiars, avantpassats del poble hongarès actual, colonitzen la regió d'Aquincum, principal assentament romà de la regió.

Seguim la ruta fins la plaça de la Llibertat (Szabadság tér), continuem la caminada cap a la basílica de Sant Esteve, on està enterrant el rei "sant"... i també el futbolista Ferenc Puskás. Seguim cap a la plaça Erzsébet tér, on el guia ens explica vida i miracles de Sissi, per seguir després cap al final del tour davant la Gran Sinagoga jueva de Budapest, la segona més gran del món.

Aprofitem per contractar dos tours més per a l'endemà i marxem a dinar. Escollim el restaurant Byblos, un libanès on mengem molt i molt bé, però passem una mica de fred, perquè es deixaven la porta oberta cada vegada que sortia algú.

Biblioteca del Parlament de Budapest

Després de dinar, tornem cap al Parlament de Budapest, on tenim la visita guiada a les 16.15h. Costa 3200HUF cadascú. L'edifici és d'estil neogòtic i està ubicat longitudinalment a la riba del riu Danubi, amb una façana de 268 metres de llarg. El centre és ressaltat per una cúpula de 96 metres d'alçada. El número 96 té valor simbòlic, ja que fa referència a l'origen i al mil·lenni de la nació hongaresa (896-1896). La visita és bastant amena i la guia és a la vegada seriosa i graciosa. Recorrem només l'ala dreta de l'edifici, i quina casualitat que ens trobem al Dr. Roland i a la seva dona, Eugènia, que és professora de biologia de Paula a l'institut Dertosa :-) !!! A la Sala de la cúpula es pot observar des de dins la gran "aranya" que la presideix, amb diverses estàtues de reis hongaresos, des del rei Esteve I. En una vitrina just al centre es pot admirar la corona de la creu torçada que apareix a l'escut del país. ​Visitem també l'antiga Càmara Alta que seria igual que el Consell de diputats, que no és visitable per als turistes.
De la biblioteca del Parlament l'únic que vam poder veure va ser una fotografia, a la qual, vaig fer-li una friki-foto.

Vista del Castell de Buda i pont de la Llibertat

En sortir de la visita, ja és de nit serrada, i ens apropem a la vora del riu Danubi per fer una passejada i gaudir de les vistes cap al Castell de Buda i el Bastió dels Pescadors il·luminats.

Després anem a agafar el metro per tornar a l'apartament i preparar-nos per a sortir una estoneta.

Szimpla Kért

Volem anar als anomenats "ruin-pubs", l'aprofitament d'edificis que estaven en estat ruinós, per convertir-los en bars alternatius, amb unes decoracions molt singulars i així "recuperar-los". El primer va ser el Little Szimpla, en una antiga fàbrica, que actualment és el Szimpla Kért, que és on vam anar. Quan entrem no hi ha massa cua, i fem bastanta via... hi ha uns porters que demanen identificació si ets massa jove... a natros ens van deixar entrar sense identificar :-) Quan entrem, tenim la sensació de transportar-nos... parets velles amb decoracions extravagants, sostres molt alts... molts ambients diferents en un mateix lloc... diversos pisos per a un mateix local... Decidim fer un mos i una cerveseta allí mateix, ja que no només pots fer un beure si no que hi pots menjar i tot! Amb la panxa plena, acabem de donar voltes pel local... que sembla un laberint que et porta a diverses ubicacions, cadascuna amb la seva original i extravagant decoració... No vam poder evitar fer-nos una foto en una "banyera", que la gent utilitza com si fos un sofà per prendre's una copa...

Ja cansats, tornem, passejant sense pressa, cap a l'apartament a dormir.

Mini-vacances a Budapest, Hongria (1)

Dimecres 30 d'octubre

A les 8h del matí agafem el bus de la Hife per a anar a l'Aeroport de Barcelona. És un mitjà de transport molt còmode i ràpid, i que disposa d'un ampli horari de serveis.

Arribem amb bastant de temps, i aprofitem per canviar una mica de moneda (florins hongaresos, HUF) a l'oficina de La Caixa del mateix aeroport. 

A les 12.30h tenim el vol 8802 cap a Budapest amb la companyia Vueling. Arribem a l'aeroport a les 15.21h i ens diuen que hi ha molt trànsit cap a la ciutat donat que Putin hi està de visita.

Váci utca

Per a fer el desplaçament cap al centre de Budapest agafem el bus 100E. Els bitllets es compren en una màquina expenedora i cadascun costa 900HUF. El bus va molt ple i hem d'anar drets, però es un mitjà de transport molt barat comparat amb el taxi. El trajecte dura uns 35 minuts i ens deixa a la Kalvin Tér.

Anem cap a l'apartament (Mirage Apartments) que hem llogat, al bell mig de Váci utca. Un allotjament molt cuidat, net, ampli, amb calefacció, wifi, cuina, cafetera, microones, nevera, assecador de cabells i fins i tot una rentadora... molt i molt acollidor.

decoracions de Halloween

Desfem la maleta i anem a donar una volta per fer una primera presa de contacte amb la ciutat i buscar un lloc per sopar.

Prop d'on estem allotjats trobem el restaurant vegetarià Napfényes Étterem,  i és on decidim sopar.

Després de sopar, fem una passejada pels voltants i ens n'anem cap a l'apartament a descansar.

Mini-vacances a Sofia, Bulgària

Divendres 11 de maig

Després de sortir del col·le, agafem el cotxe i marxem cap a l'Aeroport de Castelló. Amb un vol de Ryanair anirem cap a la capital de Bulgària, Sofia (София).

En arribar a l'aeroport de Sofia, agafem un taxi OK que ens portarà amb uns vint minutets al nostre hotel: Art Plaza Hotel, situat molt prop del bulevard Vitosha.

La nostra habitació del 3r pis, era una suite, per poder dormir els 4 en una habitació, però les xiquetes van haver de dormir en un sofà llit no massa còmode. La resta de l'estança era prou àmplia i còmoda.

Dissabte 12 de maig

Com que l'esmorzar està inclòs, ens aixequem i amb els ulls encara mig tancats anem al restaurant de l'hotel per prendre un esmorzar bastant complet.

Boulevard Vitosha

Agafem la càmera de fotos i comencem la nostra ruta pel bulevard Vitosha cap al Palau de Justícia, on sota els lleons es reuneixen les persones que volen prendre part d'un Free Sofia Tour (web). Allí ens comenten que els tours en castellà són dissabtes a les 18h i diumenges a les 11h, així que decidim començar la visita a la ciutat pel nostre compte i tornar a la tarda per fer el tour.

La primera parada que fem és a la catedral ortodoxa Sveta Nedelya (de Santo Domingo), on pagant 5 leva (2,5€) pots fer fotos de l'interior... Es tracta d'una reconstrucció de l'original del segle XIV, ja que el 1925 va ser escenari d'un atemptat terrorista.

Serdika

Seguim caminant i fem cap a la plaça Nezavisimost, on està l'estàtua de Sofia i l'estació de metro Serdika, amb les ruïnes romanes del mateix nom. Ens trobem una manifestació festiva de les infermeres, en el dia mundial de l'infermeria. També hi ha l'església ortodoxa Sveta Petka i al fons es pot veure l'única mesquita que encara està en "funcionament", la Banya Bashi.

Donem la volta pel centre comercial més antic de la ciutat, continuem la passejada i anem a dinar a Hadjidraganov's Cellars, un restaurant típic turístic on mengem uns plats de carn bastant bons. Vam menjar a la terrassa i malgrat va començar a ploure, no ens vam banyar...

Després de dinar, tornada a l'hotel per descansar una miqueta.

A les 18h fem cap al Palau de Justícia per fer el Free Sofia Tour amb la que seria la nostra guia.

Sveta Nedelya

Comencem per on havíem començat al matí, per l'església Sveta Nedelya, seguim cap a Serdika. Ens explica que la plaça on estem se l'anomena de la Tolerància, ja que hi ha representades diferents cultures: l'ortodoxa, la musulmana, la romana...

Fem cap al davant dels Banys on ara està el Museu d'Història Regional de Sofia. Podem "tastar" l'aigua termal en una de les fonts que hi ha al voltant... està calenta!!!

Sveti Georgi

Continuem el tour i visitem més ruïnes romanes sota la plaça Nezavisimost. Seguim la visita cap al Palau Presidencial, on veiem els membres de la guàrdia, fent guàrdia "válgase la redundancia"... i entrant per un lateral, ens trobem, ben amagada, l'església rodona o Església de Sveti Georgi, on es poden veure ruïnes romanes, primers vestigis de com feien la "calefacció"...

Seguim el tour i passegem per un dels nombrosos jardins de la ciutat fins arribar al Teatre Nacional, batejat amb el nom d'Ivan Vazov, poeta nacional búlgar.

Teatre Nacional

Continuem la nostra ruta fins a arribar a l'església de Santa Sofia, passem per davant del Palau Reial, que ara és la seu de la Galeria d'Art Nacional de Bulgària.

Acabem el nostre recorregut davant de la Catedral d'Alexandre Nevski, que és un dels símbols de la capítal búlgara.

Tornem cap al nostre hotel tot passejant, per a anar a buscar unes pizzes a Franco's Pizza i menjar-nos-les veient el Festival d'Eurovisió per la tele a l'habitació.

Diumenge 13 de maig

A les 00:00h, hora local, va ser el moment de felicitar a Paula!!! La nostra xiqueta gran ja compleix 15 anys!!!

en una terrasseta del bulevard Vitosha

Pel matí, quan anem a esmorzar, li preparem un mini-donut amb les candeletes per cantar-li fluixet "moltes felicitats"!

Comencem el dia prenent un smoothie i un caputxino en una terrasseta del bulevard Vitosha, mentre un guitarrista de carrer ens amenitza el moment...

Avui volem un dia relaxant, i anem de compres amb Paula i passegem pels parcs que vam veure ahir durant la ruta del free tour fins a arribar l'església de Santa Sofia, que visitem per veure les restes romanes i d'altres civilitzacions que queden sota terra.

Alexander Nevski

Seguim amb la visita a la Catedral d'Alexander Nevski, i com que ja es fa l'hora de dinar i la gana apreta, anem a buscar restaurant. La nostra primera idea era anar al restaurant que ens havien recomanat: Mehana Izbata, però no vam trobar lloc, i vam fer cap al restaurant Bagri (РЕСТОРАНТ БАГРИ), on vam dinar més que bé!

El lleó, símbol de Bulgària

Després de dinar toca la frikivisita obligada... la Biblioteca nacional i universitària de Sant Ciril i Sant Metodi... ho vam passar molt bé fent-nos "jumping photos"!

De tornada, parem a fer un cafè en una terrasseta... però quin cafè més dolent!!!!

Seguim caminant i tornem a visitar l'església rodona de Sant Jordi, i com plovia, tornem directe a l'hotel...

Més tard sortim a sopar... trobem un restaurant italià (Mangia e Bevi) propet de l'hotel, ja que a Marta li apetia menjar un plat de pasta, i la veritat, no ens va decepcionar.

Dilluns 14 de maig

Això ja s'acaba...

Després d'esmorzar, sortim a passejar una estona i fer-nos un caferet en una terrasseta del bulevard Vitosha, que pren el nom de la muntanya que hi ha just al davant de la ciutat...

Mercat central

Baixem pel bulevard fins arribar al Mercat Central de Sofia, visitem la Sinagoga de Sofia, una de les dos que encara estan en funcionament a Bulgària i finalment la Mesquita Banya Bashi.

Anem desfent els nostres passos en direcció a l'hotel, buscant un restaurant per dinar: Made in Home, i ja era hora d'anar a recollir les maletes i marxar cap a l'aeroport...

Després de dos intents d'agafar taxis que no eren taxis (o no ens volien portar :-)) vam agafar-ne un i ens va deixar a l'aeroport. El trajecte dura uns 20 minutets i el preu és bastant barat...

Arribem a l'aeroport de Castelló a les 19:30h, hora local, i cap a casa, falta gent!.

Una experiència molt bonica, tranquil·la i en família!

Vacances a Itàlia (1)

6 de desembre

Ens aixequem ben d'hora, ben d'hora... tant que gairebé no estan ni els carrers posats... Posem les maletes al cotxe i marxem cap a l'aeroport de Barcelona. 

Facturem les maletes i esperem a embarcar per a anar cap a Milà (Bèrgam) : FR6353. El vol surt a les 6:20AM i arribem a destinació a les 8 del matí.

Per a desplaçar-nos a Milà agafem un autobús de la companyia Terravisión que ens porta directament a l'Stazione Centrale de Milano.

En arribar, la nostra primera parada és per esmorzar... uns capuccinos i uns croissants que ens van entrar de fàbula, en un MeatBall Family Street Gourmet.

Saltant des de la terrassa del Duomo

Agafem les maletes i fem camí cap al nostre hotel: Oasi Village Hotel, on vam poder deixar l'equipatge i marxar al centre per començar la nostra ruta turística. L'hotel estava bastant prop de la parada de metro Piola (M2). Vam comprar els bitllets per a 24 hores (4'5€ cadascun; les xiquetes no pagaven). Vam anar fins a la plaça del Duomo (M1). En baixar del metro ja et colpa la majestuositat del Duomo, impressionant catedral gòtica de la ciutat.

Comprem les entrades per visitar la famosa catedral de Milà i pugem les més de 250 escales fins a la terrassa des d'on es poden admirar unes vistes de la ciutat i de la plaça. 

Vista des de les escales del Duomo

En baixar, ens endinsem cap a les Galeries Vittorio Emanuele II, les més famoses galeries de la moda de Milà, des de la piazza del Duomo fins a la piazza della Scala, on es troba el famós teatre/òpera de La Scala. Al mig del passatge es troba una cúpula, anomenada Octàgon. 

En aquesta galería hi tenen seu botigues de grans marques com Prada, Louis Vuitton, etc... Aparadors de mira'm, però no entris!!!

Continuem la nostra passejada pel famós quadrilàter de la moda, buscant algun lloc decent per a poder dinar, sense jugar-nos la paga extra... Finalment provem sort a Nobile Bistró de Milan, i no ens va defraudar... vam menjar prou bé, a un preu raonable i el cambrer molt simpaticot.

Per baixar la manduca, tornem cap al Duomo, aquest cop per a visitar la catedral per dintre, on està la tomba de Sant Carles Borromeo. Trobem també la famosa estàtua de Sant Bartolomé, obra de Marco d'Agrate, una imatge desgarradora.

Vacances a Istambul (2)

Diumenge dia 16 de novembre

Comencem el dia i ens trobem que fan la Marató d'Istanbul... els carrers estan tallats al trànsit i veiem algun que altre atleta que ja arriba a la meta, que està situada al costat mateix de la mesquita de Sultanahmet, en la plaça de l'Hipòdrom de Constantinoble. 

Davant la mesquita blava, Sultanahmet Cami

Cúpules i semivoltes de la mesquita blava

Després d'admirar, sota la fina pluja, les dues mesquites que estan una enfront de l'altra: Santa Sofia i la mesquita Blava, decidim entrar en aquesta última... els turistes entren per una porta diferent que els feligresos, ens treiem les sabates i em poso un mocador al cap... hem de seguir els costums autòctons... Mosaics al sostre impressionants en tonalitats blaves, catifes atofades, lluminositat, de pau... hi ha homes resant... les dones ho fan a part... Ens hi estem una estona en silenci, admirant la grandiositat de la construcció realitzada sota el mandat del sultà otomà Ahmet I. 

En sortir passegem una estona pel pati exterior, i ja anem a visitar el Palau de Topkapi. (continuarà...)

Vacances a Istambul (1)

Dissabte dia 15 de novembre

Després d'uns dies molt intensos a la feina, arriba l'hora de desconnectar. A les tres de la matinada ens despertem i marxem de Reus cap a l'Aparca & Go. Sort del GPS! Deixem el cotxe aparcat i ens porten cap a la Terminal 1 de l'Aeroport de Barcelona. Un cop allí, anem al mostrador de Swiss Airlines per tal de facturar les maletes, i ja ens dirigim al control per anar cap a la nostra porta d'embarcament, encara que primer esmorzem una mica per a despertar-nos una mica... A les 6:30 surt el nostre vol cap a Zurich, on fem escala. A l'aeroport de Zurich ens prenem una infusió a preu suís! Acte seguit agafem el vol que ens durà a Istambul. 

Arribem sobre les 13h del migdia... el vol ha estat tranquil... són unes dues hores i mitja de trajecte, però ha passat ben ràpid. Un cop hem recollit les maletes (no se n'ha perdut cap, uf!) ens espera el transfer que ens dura a l'hotel amb un rètol amb el nom de Gabi. Ens fan esperar una estoneta, com si haguéssim de compartir trajecte amb algú, però finalment anem sols.

Les primeres impressions que tenim d'Istambul són que hi ha moltes flors per tot arreu, que el trànsit és molt intens i caòtic, veiem grans vaixells al mar Màrmara, molts clàxons, ciutat sense llei i sorollosa... i plou...

Arribem a l'hotel després de que el taxi ens "passegi" per la ciutat per carrers impossibles de doble sentit, avançaments perillosos, i caos en general...

L'hotel Orient Express és un hotel molt ben situat, a prop de l'estació de tren, d'una parada del tramvia, en un carrer prou comercial... L'habitació 507 és molt correcta, i encara que les vistes no són gaire maques, és menys sorollosa que les que tenen unes vistes al carrer comercial.

Com ja són gairebé les 16h, deixem les maletes i marxem a dinar alguna cosa. No anem massa lluny de l'hotel, i al primer "kebab" que trobem ens demanem un döners kebab i un dürüm kebab... mmmm boníssims! (no sé si realment eren tan bons, o és que teníem molta gana...)... Llàstima que ens van "estafar" amb el preu, perquè si no, de ben segur haguéssim repetit més d'una vegada...

Trànsit a la vora del Bòsfor, Istambul, Turquia

Amb la panxa plena, comencem el nostre primer contacte amb la ciutat... caminem fins arribar al Bòsfor, i un cop allí, caminem fins que arribem a la Yeni Cami, la Mesquita Nova... plovisqueja i ja és ben fosc... Sentim la crida a la oració pels múltiples altaveus que surten dels minarets de la mesquita... El primer cop que veiem que els homes que van a resar es renten els peus sorprèn una mica...

En sortir de la mesquita... el Basar de les Espècies, també anomenat basar egipci... una barreja de colors, olors, gent i més gent... Ja sabem on li comprarem els bulbs de tulipa que vol Paula!!!

i sense gairebé adonar-nos-en, fem cap al Gran Basar, més gent, més olors, més colors... més de trenta mil persones hi treballen!

Colors i olors del Mısır Çarşısı o basar egipci

En sortir dels laberíntics carrers comercials del Gran Basar parem a fer un caferet per reposar forces, i tornem xino-xano cap a l'hotel.

Una estona a la piscina de l'hotel per a relaxar-nos i ens preparem per a anar a sopar al restaurant de l'hotel. El restaurant Imbat és un dels recomanats a TripAdvisor i està situat a l'àtic, des d'on es pot gaudir d'unes magnífiques vistes de la ciutat... Natros no les disfrutem gaire, ja que està plovent i desllueix una mica, però, tot i així, s'intueix una ciutat impressionant.

Després d'un molt bon sopar, anem a dormir... que estem rebentats del viatge.

De vacances: Eslovènia (5)

dimarts 19 de novembre

El dia es desperta molt tapat, amb molta boira que no ens deixa percebre massa bé les meravelles de la natura que ens envolten. Avui ens toca visitar Bled, i primer de tot ens dirigim al seu castell (Blejski grad), des d'on s'anuncien unes vistes impressionants, però el que ens trobem és que una espessa boira ens amaga les meravelles que hem llegit descrites en totes les guies de viatge... Així és que ni tant sols comprem l'entrada per visitar el castell, i ens quedem pels voltants intentant intuir les vistes al llac, a la població i a les muntanyes que ens rodegen.

La pluja comença a acompanyar-nos, però no sembla que ens hagi de parar, així que de moment continuem la passejada i preguntem per com arribar a l'illa del centre del llac, però pel temps que fa i els diners que costa, decidim que "en un proper viatge" ja ho farem...

Descansem una mica en una cafeteria i després aprofitem per comprar els regalets de les xiquetes, passejar una estona més, i ja la pluja ens empeny a buscar un lloc per a anar a dinar.

Agafem el cotxe i ens dirigim a Srednja Vas, al Gostilna Rupa, el restaurant que ens va recomanar el propietari de l'apartament Na Vasi.

De vacances: Eslovènia (4)

Dilluns 18 de novembre

Després d'esmorzar i preparar les maletes, ens despedim de Malina i el seu marit i emprenem la marxa cap a la nostra ruta d'avui: el congost de Vintgar (Blejski Vintgar), una caminada d'uns 1'6 km per la passarel·la de fusta que segueix el riu Radovna, prop de la localitat Zgornje Gorje. 

Davant la cascada "sorollosa"

Arribem a l'àrea d'aparcament i no veiem ni un cotxe, "som els primers", pensem... però resulta que en començar la caminata ens trobem el cartell de "zaprto", però continuem com si res... Al poc de caminar, un grup de japonesos ens atrapa, però tal com han arribat, marxen ràpid, i continuem la nostra passejada fins al final del recorregut tots quatre sols. I al final ens trobem la cascada Šum, o cascada sorollosa, de 16 metres d'alçada. La podem observar des del pont, i des de la riba del riu. La caminada és molt relaxada, plana, amb el soroll de l'aigua corrents que t'indunda els sentits i et desestressa de les presses rutinàries... Paisatge de tardor, amb fulles seques a terra, ens acompanya per tot el recorregut... i al final la sorollosa cascada... impressionant!

Abans d'emprendre el camí de tornada fem un petit mosset per a recarregar energia, i se'n tornem.

Com que fa bon dia, i les previsions del temps per a l'endemà no eren bones, decidim anar a fer l'atra excursioneta que tenim planificada... la casacada de Savica. Pel camí aprofitem per parar i fer fotos, de Beld, del llac Bohinj...

La cascada del Savica pertany a la població d'Ukanc, i es troba dins el Parc Nacional Triglav. Accedim en cotxe fins al refugi Koca pri Savici, però està tot tancat. I hi ha algunes capes de neu mig desfeta que aprofitem per jugar com si fóssim xiquets! Des d'allí, uns treballadors ens diuen per on d'hem de seguir i caminem fins a trobar el punt d'observació de la cascada. Comprem les entrades (2'5€) i comencem la caminata... un camí que va alternant-se amb escales (unes 500 aprox.) fins que arribem a dalt i contemplem la doble cascada en forma d'A, la més gran d'uns 78 metres d'alçada i la més petita d'uns 25m.
Ens quedem una estona observant i gaudint del paisatge, que comença a emboirar-se, fins que decidim tornar sobre els nostres passos cap al cotxe, i dirigir-nos al nostre allotjament d'avui (Na Vasi) a la petita localitat de Savica, a la vall de Bohinjska.
Arribem a Na Vasi i el propietari ens ensenya el nostre acollidor apartament, el "zima" (que vol dir hivern). Descarreguem les maletes i ens fem un dinar-berenar perquè una servidora estava morta de gana i no podia seguir si no paràvem a fer un mosset.
Amb la planxa plena marxem altre cop de ruta. Anem a Bohinj a preguntar per l'spa, al supermecat a comprar quatre queviures i a fer un caferet i aprofitar per escriure dos postaletes.
Seguim, i aquest cop ens dirigim a la població de Škofja Loka, influenciats per les paraules del marit de la Melina que ens va recomanar i que hi anéssim a donar una volta.
Quan hi arribem ja és molt fosc, i la ciutat a més a més, n'és, de fosca, està molt poc il·luminada... Passegem pels seus carrers medievals, la plaça històrica, pugem fins al castell (que trobem tancat)... i anem a sopar a la Gostilna Kašča, un restaurant que recomanava la guia de viatges i on vam menjar d'allò més!
La jornada acaba amb una passejada per baixar el sopar, tornar al cotxe i cap a l'apartament a dormir.

De vacances: Eslovènia (3)

Diumenge 17 de novembre

Ens aixequem un dia fred a Ljubljana, la capital eslovena. Després d'esmorzar agafem el cotxe i ens dirigim al centre de la ciutat. Com era d'esperar, Gabi troba aparcament bastant ràpid, i a peu ens dirigim al centre neuràlgic de la ciutat, la plaça Prešeren, al centre de la qual hi ha una estàtua del poeta que dóna nom a la plaça.

Plaça Prešeren, amb el triple pont i el castell al fons

Des d'aquesta plaça fem cap al famós pont triple (Tromostovje), del famós arquitecte Jože Plečnik , que ens porta cap al casc històric de la ciutat i des d'on podem apreciar també l'església barroca de Sant Francesc (Frančiškanska cerkev), o l'edifici modernista Centromerkur...
Gabi va a preguntar al centre d'informació turística mentre els altres immortalitzem moments amb les càmeres de fotos i vídeo...
Ja ben informat, ens dirigim a buscar el funicular (construït el 2006) que ens aproparà al castell (Ljubljanski grad), i pel camí veiem l'Ajuntament de la ciutat (Rotovž), l'arxiu municipal (a falta de topar-me amb la biblioteca...), el mercat muncipal (Trznica) a la vora del riu, obra també de Plečnik...

Vistes de Ljubljana

Comprem les entrades per al castell + funicular i anem cap a dalt de l'anomenat turó del castell. Construït sobre el segle IX, era la seu de la família Spannheim. A principis del segle XX va a passar a ser de titularitat municipal per a utilitzar-lo amb fins culturals.
L'entrada inclou la visita al museu, i a tot el castell en general... Pugem a la torre per unes escales de caragol i des de dalt gaudim d'unes espectaculars vistes panoràmiques de la ciutat...
I a tot això que ja se'ns ha fet l'hora de dinar... i decidim quedar-nos al restaurant del castell (Gostilna Na Gradu) i on  mengem plats típics i tradicionals de la zona dintre d'un petit buffet lliure.

Zmajski most

Després de dinar donem l'última volta al castell i baixem amb el funicular cap al centre de la ciutat, on ens dirigirem cap al Zmajski most, el pont del Drac, un dels emblemes de la capital eslovena i considerat un exemple de l'arquitectura Art Nouveau.
Passejant per la ribera del riu Ljubljanica, creuem el Mesarski most, el pont dels carnicers, un pont on "enamorats" de tot el món deixen el seu cadenat...

Al triple pont

Parem una estoneta en un baret per fer unes "pivo" o "cava", segons els gustos de cadascú, per després continuar la passejada fins a arribar a la Biblioteca Universitària i Nacional (Narodna in Univerzitetna knjižnica - NUK), obra de l'arquitecte Jože Plečnik, i ja em vaig poder la foto frikitecària de rigor.
Ja fosc, aprofitem per gaudir de la perspectiva nocturna de llums i reflexos al riu que ens regala la ciutat.
Per sopar, després de descartar comprar un peix caríssim en una botiga-restaurant, demanem unes pizzes per emportar -les grans, que curiosament només valen només 20 cèntims més que les petites, així que, "ande o no ande, burro grande" - a l'anomenada Pizzeria Foculus, veïna de la NUK i les sopem a l'apartament tranquil·lament... 

De vacances: Eslovènia (2)

Dissabte 16 de novembre

Ens despertem aviat i esmorzem les sobres de pizza d'anit. Estan bones i tot! El Marco, el propietari de Na Meji ens comenta algunes idees per a anar a visitar i ens passa el contacte de l'encarregat d'unes coves no tan concorregudes, les "Križna jama", per a anar a visitar-les a la tarda. 

Pel matí tenim previst anar a les coves d'Škocjan, un sistema de coves de pedra calcària al Kras al sud-oest d'Eslovènia, que conté dolines que es va enfonsar, amb uns cinc quilòmetres de passatges subterranis, coves més de 200 m de profunditat i moltes cascades, que són patrimoni de la Unesco. Abans però d'arribar-hi, passem per un supermercat per comprar l'esmorzar de l'endemà i alguna cosa per fer el lunch...

Arribem al centre d'informació de les coves, a la població de  Divača, just a temps de comprar les entrades (15€) i de començar l'excursió guiada: en anglès i italià o en eslovè. Natros seguim, evidentment, a la guia angloitaliana... Aquestes coves són un dels fenòmens subterranis més interessants del planeta. La visita recorre uns tres quilòmetres per dins la gruta, seguint el curs del "reka Reka" (riu Riu). El punt més profund de la cova es troba a 212 metres sota terra (aprox.) i la temperatura interior és constant de 12ºC durant tot l'any. En una hora i mitja de visita hem pogut observar l'Orgue (una formació d'estalactites que semblen aquest instrument), la Šumeča jama, la cova de les murmuracions, impressionant, amb un pont penjant sobre el riu Reka a uns 47 metres d'alçada...

En acabar el recorregut ja podem fer algunes fotos, i continuem una caminant una mica fins un mirador des d'on gaudim d'unes vistes espectaculars.
Després, en una espècie de "merendero" que hi ha allí mateix fem un petit lunch, i aprofito per trucar a casa per felicitar l'aniversari de la iaieta i el sant de ma mare. En acabar ens dirigim cap al castell de Predjama... Ens aventurem a agafar uns camins inhòspits... però al final hem de donar la volta i seguir per la carretera "normal"...

Arribem al castell, a la localitat de Postojna i ens meravellem amb aquest imponent castell incrustat en la paret de pedra des de fa més de 700 anys. Se diu que era l'amagatall d'un rebel cavaller, Erazem de Predjama.
I després d'un "cava" (cafè) de rigor per a entrar una mica en calor, ens dirigim a la localitat de Grahovo, per a visitar la gruta de Križna jama, com ens havia recomanat el Marco. Aquesta cova és famosa per trobar-se'n ossos d'óssos de les cavernes, a més a més de l'exitència de lirons... Està formada per galeries d'uns vuit quilòmetres de llarg amb estalactites i estalagmites, a més a més de 50 llacs subterranis. Vam realitzar la visita d'una hora aproximadament per la part seca de la cova, ben provistos de botes d'aigua i una llanterna de bateria, finalitzant amb un passeig en barca per un llac.
Un cop acabada la visita, tornem al cotxe i emprenem la ruta cap a la capital eslovena, Ljubljana. Allí ens allotgem a Vila Ema, un bonic i acollidor apartament als afores de la ciutat i Melina, la propietària, ens espera amb uns "xupitos" de benvinguda i algunes recomanacions per a anar a sopar.
Ens arreglem una mica i decidim fer cas de la recomanació i anem al Gostilna Čad, on vam gaudir d'una bona taula regional, bon servei i bona companyia, és clar.
Després de sopar anem cap al centre a prendre unes "pivo" en un dels acollidors barets que hi ha a la vora del riu, i ja després cap a l'apartament a descansar.

De vacances: Eslovènia (1)

15 de novembre

De bon matí marxem cap a Cubelles a buscar al Francesc i l'Elena i anar cap a Mundiauto, on deixarem el cotxe aparcat durant les nostres vacances. I des d'allí, ens porten a l'aeroport (terminal 2) on agafarem el vol de Ryanair cap a Venezia-Treviso. 

En un altre "on time flight" d'aquests que tant agraden a la companyia, arribem a l'hora prevista a Treviso, on lloguem un cotxe de la companyia Hertz que ens portarà de ruta per Eslovènia.

Com gairebé sempre, no hem calculat bé les hores i les distàncies... i volíem arribar a Duino per dinar, però finalment ens quedem pel camí a menjar un menú diari...

Després d'emplenar les panxes i endur-me una espina de peix de record, continuem la ruta cap a Piran. Abans d'abandonar la bella Itàlia, parem a una àrea de servei per comprar la "Vinjeta", una enganxina que ens permet viatjar per l'autopista de peatge sense haver de parar a pagar. 

I ara sí, continuem fins a  Piran. Arribem ja ben fosc i plovisquejant, però deixem el cotxe en l'aparcament a l'entrada i anem caminant fins al port i el centre de la població. Passem per davant el port, passegem per la plaça Tartini, pugem fins la catedral de Sant Jordi, i gaudim de les vistes que la foscor i els llums de la badia ens poden oferir. Parem a fer un caferet de rigor per a després continuar la nostra ruta fins a Na Meji, el nostre allotjament a Pivka.

Pels camins rurals per a arribar a la població se'ns creuen alguns animalons salvatges... vam poder veure un cervató, i com no, els més "animals" dels quatre van haver de parar i sortir del cotxe a veure si en veien més, però no van tenir aquesta sort.
En arribar a Na Meji ens esperava el seu propietari, que ens va explicar quatre coses que podíem fer i on podíem anar a sopar, ja que a Eslovènia se sol sopar a partir de les sis de la tarda fins a les nou, encara que en alguns llocs més turístics podries menjar fins a les onze de la nit.
Vam deixar les maletes a l'apartament i ràpidament vam marxar a sopar a la Gostilna in Pizzeria Herman: unes pizzes boníssimes i unes "pivo" d'allò més bones!!!
Després de sopar marxem cap a l'apartament, unes dutxetes reparadores i a dormir, que l'endemà comença la nostra aventura eslovena de veritat!

De vacances: creuer pel Mediterrani

Aquest mes d'agost hem anat de vacances amb els iaios Gabriel i Antonia... i hem fet un creuer pel Mediterrani, amb Iberocruceros. 

Del 3 al 10 d'agost hem estat "surcant" els mars a bord del Grand Holiday i fent parades en diverses localitats de la costa francesa i italiana: Marsella, Villefranche, Savona, La Spezia (Florència), Civitavecchia (Roma)...

A bord també ha estat una festa: les xiquetes ho han passat molt bé al Popi Club, on han fet moltes activitats.

Fotos: http://fur.ly/0/creuer

de colònies...

Foto: Ca Manxol

Aquesta setmana, Marta i Paula s'estan de colònies a Ca Manxol, a Rasquera, gaudint de les seves English Holidays.

S'estaran de dilluns a divendres, i aprendran molt d'anglès, i sobretot xalaran d'allò més!

Festival de ballet

El divendres 28 de juny va tindre lloc el festival de final de curs del Ballet-Estudi Llibertat Curto. Paula hi va participar amb les actuacions de la presentació, clàssic, contemporani i final. Felicitats un any més a Llibertat i a tots i totes les voluntàries que fan possible que cada any gaudim d'un molt bon espectacle.

Més fotos a Facebook

Festa de Sant Joan

Com cada any, el 24 de juny celebrem la festa de la parròquia. Aquest any ha participat Paula com a pubilla del poble en la processó en honor al sant. Després vam sopar tots a la plaça, vam jugar al bingo i vam ballar una estoneta.

Audició de final de curs de música

Alba i Marta al piano

Paula a la guitarra

Un curs més s'acaba, i amb ell tenim els festivals de final de curs.

Ahir vam gaudir de l'audició de final de curs d'Acadèmic.

Marta va tocar una peça al piano, juntament amb la seva amiga inseparable Alba.

Paula va tocar una cançó a la guitarra acompanyada de tres companys més.

Per finalitzar la vetllada, van cantar l'"himne" Boig per tu.

Alumnes d'Acadèmic cantant la cançó final

Mini-vacances a London (3)

Dilluns 20 de maig

Avui ens aixequem vora les 8 del matí, i després d'esmorzar marxem directes al London Eye. Agafem un bon dia, perquè encara no hi ha massa gent i no ens toca fer gairebé gens de cola per a pujar-hi... Abans, però, ens posen un reportatge 4D per a què ens submergim en l'experiència de la gran nòria de Londres. Pugem a una càpsula de la nòria i són gairebé 45 minuts per completar tota la volta, mentre gaudeixes de les vistes, una mica emboirades, de la ciutat.

Un cop baixem, agafem el bus (VN1) i ens dirigim a Tower Bridge, l'impressionant pont blau sobre el riu Tàmesis, una de les icones de la ciutat.

Seguidament anem a visitar Tower of London, Palau Reial i Fortalesa de Sa Majestat, ens "perdem" pels seus passadissos, visitem les joies de la corona, la Torre Blanca, fem broma amb un Yeoman Warder...

Dinem allí mateix i després agafem el metro fins a Oxford Circus, i aprofitem per fer unes compres...Tornem amb metro fins a Sloane Square per trobar-nos amb Chelo, que ens ensenya la botiga on treballa (Muji) a Kings Road i ens porta a sopar a My Old Dutch, per provar els famosos "pancakes", com unes pizzes normes, dolces i salades, amb una massa fineta que estaven delicious!

Tornem cap a l'hotel amb bus (211). Aquesta serà la nostra última nit a London

Mini-vacances a London (2)

Diumenge 19 de maig

Ens aixequem a les 8:30 i anem a fer el nostre English Breakfast! 

Amb la panxa ben plena i les energies ben carregades sortim en direcció London Eye i creuem el pont sobre el riu Tàmesis fins a Trafalgar Square, llavors continuem cap a Buckinham Palace per veure el canvi de la guàrdia, que malgrat ser diumenge no ha estat massa lluït. Ens hem esperat molt estona i la veritat és que han passat pocs soldats, però n'hem pogut veure una representació: dels músics, dels que van a cavall...

Tornem sobre les nostres passes perquè volem anar a visitar la National Gallery. Passegem oer la zona financera de Pall Mall fins a arribar una altra vegada a Trafalgar Square. Pel camí ens mengem un gelat per a recuperar forces de la caminada. Mentre acabem els gelats Paula és escollida entre el públic d'un artista de carrer per a ser la seva "partener". Ens ho passem molt bé!!!

Després ja entrem a fer la visita al museu on Gabi ens fa un munt d'explicacions sobre el barroc, l'impressionisme... i observem amb deteniment alguns dels quadres exposats.

Seguidament agafem el metro fins a Hyde Park Corner on hem quedat amb Chelo, una antiga becària de la biblioteca que ara viu a Londres. Mentre l'esperem fem un lunch en un Prêt-a-Manger i un cafè, ja amb ella.
Visitem Hyde Park, fent un bon recorregut, fins a la font-memorial de Diana Princesa de Gal·les vorejant el Serpentine Lake i seguint cap a Kensington passant per la visita obligada a l'estàtua de Peter Pan.
Des d'aquí agafem el metro per a anar a visitar Saint Paul's Cathedral, on ens fem unes fotos de rigor i continuem fins a Southwark Bridge on agafem un bus cap a Picadilly i anem a sopar "a la Xina", com diu Marta, una altra vegada el "crispy duck".
Després de sopar tornem cap a Picadilly per a agafar el bus, ens despedim de Chelo fins l'endemà i anem cap a l'hotel a descansar.

Mini-vacances a London (1)

Divendres 17 de maig

A les 20:20 estava previst que sortís el vol de Ryanair des de Reus cap a Luton, i ja una hora abans estem a l'aeroport fent cua per embarcar-nos en la nostra aventura familiar.

El vol ha anat molt bé, i amb una mica de retard arribem a l'aeroport britànic. Ens havia d'esperar un taxi per portar-nos a l'hotel, però no el veiem per cap banda, així que decidim comprar els bitllets d'un bus de la companyia National Express que ens portarà a l'estació de Victòria al centre de Londres.

Allí agafem un taxi que ens portarà al nostre hotel: Premier Inn Waterloo, on estem a l'habitació 309. Un hotel bastant nou i molt cèntric.

Arribem bastant tard, però tenim gana... així que truquem a una espècie de telepizza perquè ens portin unes pizzes a l'habitació de l'hotel, i després ja anem a dormir, que l'endemà ens espera la nostra primera jornada a London!

Dissabte 18 de maig

Ens aixequem no molt prompte i anem a esmorzar, un complet english breakfast, amb ous, bacon, "beans", pastes, sucs, llet... de tot, vaja... ben completet per a agafar molta energia!

En sortir de l'hotel visitem el County Hall, que el tenim davant mateix i després d'aquesta curta visita creuem el pont de Westminster i ens fem les típiques fotos amb el Big Ben, el London Eye, el riu Tàmesis... Voregem the Houses of Parliement, visitem la St Margaret Church, ens fem fotos en les típiques cabines roges de telèfon...

Seguim el nostre dia amb un passeig per Saint James Park que és el parc reial més antic de Londres: veiem patos, oques, cignes, esquirols, pelícans... Juguem, ens fem fotos, passegem, saltem, riem...

Acabant de creuar el parc, just davant mateix del Buckinham Palace, decidim fer un petit break i estirar-nos a l'herba amb un gelat, un hot dog i uns capuccinos... Ens hi estem una estoneta, descansant i jugant amb els coloms...

Després ens dirigim a Green Park per creuar-lo i dirigir-nos cap a Picadilly Circus, centre neuràlgic i comercial.

Seguim el nostre passeig per Regent Street, i parem en un Starbucks a fer un petit sandwitch i uns coffees, i un ratet de relax.

En sortir anem a comprar a la botiga de joguines Hamleys... Paula i Marta s'ho van passar pipa i es van gastar els dinerets que tenien dels cumples. No sé per què, el cansament que portaven se'ls va passar de cop!

Ja va sent hora de començar a pensar en el sopar, així que ens dirigim cap a Chinatown on sopem d'allò més bé. Dóna goig anar amb Marta i Paula perquè mengen de tot!

Després de sopar, fem cap a Leicester Square, on decidim agafar el metro fins a Waterloo per tornar a l'hotel, on podem acabar de veure les votacions del Festival d'Eurovisió i donar-nos un bany recuperant abans d'anar a dormir.

Ha estat un dia molt intens i molt divertit