Després d'esmorzar i preparar les maletes, ens despedim de Malina i el seu marit i emprenem la marxa cap a la nostra ruta d'avui: el congost de Vintgar (Blejski Vintgar), una caminada d'uns 1'6 km per la passarel·la de fusta que segueix el riu Radovna, prop de la localitat Zgornje Gorje.
 |
| Davant la cascada "sorollosa" |
Arribem a l'àrea d'aparcament i no veiem ni un cotxe, "som els primers", pensem... però resulta que en començar la caminata ens trobem el cartell de "zaprto", però continuem com si res... Al poc de caminar, un grup de japonesos ens atrapa, però tal com han arribat, marxen ràpid, i continuem la nostra passejada fins al final del recorregut tots quatre sols. I al final ens trobem la cascada Šum, o cascada sorollosa, de 16 metres d'alçada. La podem observar des del pont, i des de la riba del riu. La caminada és molt relaxada, plana, amb el soroll de l'aigua corrents que t'indunda els sentits i et desestressa de les presses rutinàries... Paisatge de tardor, amb fulles seques a terra, ens acompanya per tot el recorregut... i al final la sorollosa cascada... impressionant!
Abans d'emprendre el camí de tornada fem un petit mosset per a recarregar energia, i se'n tornem.
Com que fa bon dia, i les previsions del temps per a l'endemà no eren bones, decidim anar a fer l'atra excursioneta que tenim planificada... la casacada de Savica. Pel camí aprofitem per parar i fer fotos, de Beld, del llac Bohinj...
La cascada del Savica pertany a la població d'Ukanc, i es troba dins el Parc Nacional Triglav. Accedim en cotxe fins al refugi Koca pri Savici, però està tot tancat. I hi ha algunes capes de neu mig desfeta que aprofitem per jugar com si fóssim xiquets! Des d'allí, uns treballadors ens diuen per on d'hem de seguir i caminem fins a trobar el punt d'observació de la cascada. Comprem les entrades (2'5€) i comencem la caminata... un camí que va alternant-se amb escales (unes 500 aprox.) fins que arribem a dalt i contemplem la doble cascada en forma d'A, la més gran d'uns 78 metres d'alçada i la més petita d'uns 25m.
Ens quedem una estona observant i gaudint del paisatge, que comença a emboirar-se, fins que decidim tornar sobre els nostres passos cap al cotxe, i dirigir-nos al nostre allotjament d'avui (Na Vasi) a la petita localitat de Savica, a la vall de Bohinjska.
Arribem a Na Vasi i el propietari ens ensenya el nostre acollidor apartament, el "zima" (que vol dir hivern). Descarreguem les maletes i ens fem un dinar-berenar perquè una servidora estava morta de gana i no podia seguir si no paràvem a fer un mosset.
Amb la planxa plena marxem altre cop de ruta. Anem a Bohinj a preguntar per l'spa, al supermecat a comprar quatre queviures i a fer un caferet i aprofitar per escriure dos postaletes.
Seguim, i aquest cop ens dirigim a la població de Škofja Loka, influenciats per les paraules del marit de la Melina que ens va recomanar i que hi anéssim a donar una volta.
Quan hi arribem ja és molt fosc, i la ciutat a més a més, n'és, de fosca, està molt poc il·luminada... Passegem pels seus carrers medievals, la plaça històrica, pugem fins al castell (que trobem tancat)... i anem a sopar a la Gostilna Kašča, un restaurant que recomanava la guia de viatges i on vam menjar d'allò més!
La jornada acaba amb una passejada per baixar el sopar, tornar al cotxe i cap a l'apartament a dormir.
Ens quedem una estona observant i gaudint del paisatge, que comença a emboirar-se, fins que decidim tornar sobre els nostres passos cap al cotxe, i dirigir-nos al nostre allotjament d'avui (Na Vasi) a la petita localitat de Savica, a la vall de Bohinjska.
Arribem a Na Vasi i el propietari ens ensenya el nostre acollidor apartament, el "zima" (que vol dir hivern). Descarreguem les maletes i ens fem un dinar-berenar perquè una servidora estava morta de gana i no podia seguir si no paràvem a fer un mosset.
Amb la planxa plena marxem altre cop de ruta. Anem a Bohinj a preguntar per l'spa, al supermecat a comprar quatre queviures i a fer un caferet i aprofitar per escriure dos postaletes.
Seguim, i aquest cop ens dirigim a la població de Škofja Loka, influenciats per les paraules del marit de la Melina que ens va recomanar i que hi anéssim a donar una volta.
Quan hi arribem ja és molt fosc, i la ciutat a més a més, n'és, de fosca, està molt poc il·luminada... Passegem pels seus carrers medievals, la plaça històrica, pugem fins al castell (que trobem tancat)... i anem a sopar a la Gostilna Kašča, un restaurant que recomanava la guia de viatges i on vam menjar d'allò més!
La jornada acaba amb una passejada per baixar el sopar, tornar al cotxe i cap a l'apartament a dormir.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada