Dissabte a la tarda/nit va ser un dia molt especial. Les famílies amb xiquets menuts a casa segur que l'heu viscut d'una manera més intensa i vibrant... Des de ja feia uns quants dies que anàvem fent el compte enrera per veure quants dies faltaven per a què vinguéssin els Reis Mags a visitar-nos i a omplir-nos la casa de regals, amb aquella temoreta de si ens havíem portat prou bé i de si ens portarien tot el que havíem demanat en les nostres cartes... Per fi era dia 5 i ja faltaven zero dies (que vol dir cap) per a què arribessin els Reis.
Ens vam despertar amb aquella il·lusió d'anar a vore el cercavila amb els patges reials que aviat es va veure frustada i ens vam haver d'empescar que resultava que els patges estàven molt atrafegats i que vindrien a la tarda acompanyant a Ses Majestats els Reis Mags de l'Orient.
Vam anar a dinar en família i ja allí els Reis van deixar els seus primers regals... se veu que a casa la padrina Andrea i a casa dels tios Jordi i Raquel ja havien deixat uns regalets per a Paula i per a Marta.
En acabar, vam marxar cap a Font de Quinto, ja que a les 18h tenien prevista l'arribada Ses Majestats els Reis Mags de l'Orient. Mentre els esperàvem, ens vam reunir una bona colla de pares, mares, xiquets, xiquetes, iaios i iaies i d'altres veïns de Font de Quinto... Quins nervis! Quina il·lusió! Tots estàvem espectants i tan aviat va ser fosc van fer la seva arribada, acompanyats per gralles i tambors, els tant esperants Reis, acompanyats dels seus patges reials...
Aquest any van arribar amb tot terrenys i saludant tothom que allí els estàvem esperant, carregats de regals per a repartir entre els xiquets i no tant xiquets... Les cares de tots se'ns van il·luminar, alguns, ben nerviosos fins i tot van plorar...
Després d'unes paraules de benvinguda de l'alcalde pedani, el Rei Melcior ens va saludar i ens va dir que no sap que passa però que cada any han de vindre més carregats, deu ser que cada vegada ens portem millor, però que hem de fer més cas als pares i als iaios, i acabar-nos tot el menjar del plat. Després, el Rei Baltasar també ens va dirigir unes paraules en francès: "
nous sommes ici pour faire la féte".
Seguidament van començar a cridar pel nom cada xiquet i cada xiqueta, que van anar a recollir els regals i els caramels que van repartir, i quan van acabar, van marxar cap a Campredó, on una bona colla de xiquets els esperaven tan impacients com els que havien estat esperant-nos a Font de Quinto.
Després, de segur que van continuar passant per les cases deixant regals amagats, amb la seva màgia, com cada any... una nit ben dura per a què ningú es quedi sense la il·lusió d'aquest dia.
Ara ja segueixen el seu camí de retorn cap a l'Orient... I natros ens quedem cadascú a casa nostra amb les piles ben carregades de vivències emotives i esperant que l'any que ve continue la seva màgia i pugue arribar a totes les cases.
Entrades
