Caminada: La Foradada

Com cada mes, aproximadament, la secció d'excursionisme de l'AMPA del CEIP El Temple, proposa una excursió per tal que coneguem els nostres paisatges i les nostres muntanyes. Ahir, l'excursió proposada era La Foradada, a la serra del Montsià. 

Sortint des del camí de Mata Rodona (Sant Carles de la Ràpita), aparquem els cotxes i comencem a pujar. Ahir va ser un dia mogudet per la serra del Montsià, ja que a més a més de la colla del Temple i altres excursionistes, hi havia una cursa de muntanya.

Passàrem per la Font del Burgar, i seguint amunt fins arribar al Mas de Mata Rodona, una masia ara derruïda on abans hi pasturaven els ramats i on ens vam trobar encara l'avituallament per als participants de la cursa. Aquí vam fer la parada per a esmorzar i agafar les forces necessàries per a continuar l'últim tram de l'excursió fins a arribar als 686 metres del cim de la roca Foradada, mirador excepcional des d'on, malgrat la calitja, vam poder divisar tot el Delta de l'Ebre.

Ens prenguérem el nostre temps per fer les fotografies de rigor d'un paisatge excepcional i descansar una miqueta abans de tornar sobre els nostres passos i anar a dinar tots plegats.

Caminada a La Foradada

Dissabte, encoratjats per la sempre dinàmica Judit, vam anar a fer la ruta del GR92 fins a La Foradada. Ha estat la nostra primera caminada junts i espero que no sigue l'última.
De bon matinet, amb els ulls encara mig tancats i les motxilles preparades, anem cap a Amposta on comencem la nostra caminada.
Agafem el sender del GR92 que ens portarà amunt i més amunt... què ingènua era jo quan em vaig creure a Judit que era una ruta facileta... (sort d'això!!!). [Ja me'n vaig adornar que la meua forma física deixa molt que desitjar].
Pel camí, vam fer una paradeta a la Font del Burgà, on hi ha una àrea interpretativa de l'entorn: alzinar, restes dels forns de calç...
I seguim amunt, i amunt....
De camí ens vam trobar altres "caminadors" que es veu que havien matinat més que natros, perquè ja anaven de tornada... o és que havien agafat la ruta curta...
El camí va ser llarg, però la caminada, si no fos pel cansament de la poca preparació física, està molt bé: envoltat de natura pels quatre costats i amb la temoreta que ens havia posat Judit al cos de si trobàvem bous pasturant per allí solts...
A la fi, després d'un últim esforç per a arribar a dalt la roca foradada, els nostres esforços no es van veure recompensats per les meravelloses vistes que des d'una ubicació privilegiada haguéssim pogut divisar si el temps ens hagués acompanyat: núvols o boira, digue-ne com vulgueu, ens van emboirar un paisatge del Delta estimat que vam poder mig intuir.
Un refrigeri i un mosset, i cap a avall, de tornada, que ens esperaven a Font de Quinto per a dinar i celebrar l'aniversari de ma mare. Felicitats mama!!!
Podeu vore fotos fent clic.