Jubilació d'Inés

"brindis"

El passat divendres 29 de juny, vam celebrar la festa de jubilació de la "mestra Inés", preparada pels seus companys i companyes de l'Escola El Temple.

Vam anar a sopar al restaurant del Parador de Tortosa i la xalera va durar fins ben entrada la matinada.

Els companys de l'escola li van preparar una sèrie d'"actuacions" i una gimcama per a acabar regalant-li una bicicleta de passeig.

Ens uns parlaments molt emotius els companys van destacar sobretot la senzillesa i bona persona que és Inés, com a mestra i com a companya.

Em sento molt orgullosa de ser filla de qui sóc!

Felicitats mama! i que aquesta nova etapa de la teva vida la visques amb plenitud!

Més fotos a Dropbox

Una escapada al país dels Pirineus

Aquest cap de setmana ens hem escapat a Andorra per a anar a celebrar l'aniversari de ma mare d'una manera diferent! Ens hem allotjat a l'hotel Prisma d'Escaldes. Dissabte vam dinar al famós restaurant Don Denis per celebrar com cal l'aniversari i després, compres, compres i més compres....

Moltes felicitats mama!!!!
i moltes gràcies papa per fer-ho possible!!!

Felicitats iaieta!!!

Avui, 16 de novembre és l'aniversari de la iaieta, i a més a més, el seu sant i el de ma mare: moltes felicitats a les dues!!!
Ahir, per no perdre els bons costums, ho vam celebrar a Font de Quinto, amb un dinar familiar.

Caminada a La Foradada

Dissabte, encoratjats per la sempre dinàmica Judit, vam anar a fer la ruta del GR92 fins a La Foradada. Ha estat la nostra primera caminada junts i espero que no sigue l'última.
De bon matinet, amb els ulls encara mig tancats i les motxilles preparades, anem cap a Amposta on comencem la nostra caminada.
Agafem el sender del GR92 que ens portarà amunt i més amunt... què ingènua era jo quan em vaig creure a Judit que era una ruta facileta... (sort d'això!!!). [Ja me'n vaig adornar que la meua forma física deixa molt que desitjar].
Pel camí, vam fer una paradeta a la Font del Burgà, on hi ha una àrea interpretativa de l'entorn: alzinar, restes dels forns de calç...
I seguim amunt, i amunt....
De camí ens vam trobar altres "caminadors" que es veu que havien matinat més que natros, perquè ja anaven de tornada... o és que havien agafat la ruta curta...
El camí va ser llarg, però la caminada, si no fos pel cansament de la poca preparació física, està molt bé: envoltat de natura pels quatre costats i amb la temoreta que ens havia posat Judit al cos de si trobàvem bous pasturant per allí solts...
A la fi, després d'un últim esforç per a arribar a dalt la roca foradada, els nostres esforços no es van veure recompensats per les meravelloses vistes que des d'una ubicació privilegiada haguéssim pogut divisar si el temps ens hagués acompanyat: núvols o boira, digue-ne com vulgueu, ens van emboirar un paisatge del Delta estimat que vam poder mig intuir.
Un refrigeri i un mosset, i cap a avall, de tornada, que ens esperaven a Font de Quinto per a dinar i celebrar l'aniversari de ma mare. Felicitats mama!!!
Podeu vore fotos fent clic.