De vacances: Eslovènia (1)

15 de novembre

De bon matí marxem cap a Cubelles a buscar al Francesc i l'Elena i anar cap a Mundiauto, on deixarem el cotxe aparcat durant les nostres vacances. I des d'allí, ens porten a l'aeroport (terminal 2) on agafarem el vol de Ryanair cap a Venezia-Treviso. 

En un altre "on time flight" d'aquests que tant agraden a la companyia, arribem a l'hora prevista a Treviso, on lloguem un cotxe de la companyia Hertz que ens portarà de ruta per Eslovènia.

Com gairebé sempre, no hem calculat bé les hores i les distàncies... i volíem arribar a Duino per dinar, però finalment ens quedem pel camí a menjar un menú diari...

Després d'emplenar les panxes i endur-me una espina de peix de record, continuem la ruta cap a Piran. Abans d'abandonar la bella Itàlia, parem a una àrea de servei per comprar la "Vinjeta", una enganxina que ens permet viatjar per l'autopista de peatge sense haver de parar a pagar. 

I ara sí, continuem fins a  Piran. Arribem ja ben fosc i plovisquejant, però deixem el cotxe en l'aparcament a l'entrada i anem caminant fins al port i el centre de la població. Passem per davant el port, passegem per la plaça Tartini, pugem fins la catedral de Sant Jordi, i gaudim de les vistes que la foscor i els llums de la badia ens poden oferir. Parem a fer un caferet de rigor per a després continuar la nostra ruta fins a Na Meji, el nostre allotjament a Pivka.

Pels camins rurals per a arribar a la població se'ns creuen alguns animalons salvatges... vam poder veure un cervató, i com no, els més "animals" dels quatre van haver de parar i sortir del cotxe a veure si en veien més, però no van tenir aquesta sort.
En arribar a Na Meji ens esperava el seu propietari, que ens va explicar quatre coses que podíem fer i on podíem anar a sopar, ja que a Eslovènia se sol sopar a partir de les sis de la tarda fins a les nou, encara que en alguns llocs més turístics podries menjar fins a les onze de la nit.
Vam deixar les maletes a l'apartament i ràpidament vam marxar a sopar a la Gostilna in Pizzeria Herman: unes pizzes boníssimes i unes "pivo" d'allò més bones!!!
Després de sopar marxem cap a l'apartament, unes dutxetes reparadores i a dormir, que l'endemà comença la nostra aventura eslovena de veritat!