Ens despertem aviat i esmorzem les sobres de pizza d'anit. Estan bones i tot! El Marco, el propietari de Na Meji ens comenta algunes idees per a anar a visitar i ens passa el contacte de l'encarregat d'unes coves no tan concorregudes, les "Križna jama", per a anar a visitar-les a la tarda.
Pel matí tenim previst anar a les coves d'Škocjan, un sistema de coves de pedra calcària al Kras al sud-oest d'Eslovènia, que conté dolines que es va enfonsar, amb uns cinc quilòmetres de passatges subterranis, coves més de 200 m de profunditat i moltes cascades, que són patrimoni de la Unesco. Abans però d'arribar-hi, passem per un supermercat per comprar l'esmorzar de l'endemà i alguna cosa per fer el lunch...
Arribem al centre d'informació de les coves, a la població de Divača, just a temps de comprar les entrades (15€) i de començar l'excursió guiada: en anglès i italià o en eslovè. Natros seguim, evidentment, a la guia angloitaliana... Aquestes coves són un dels fenòmens subterranis més interessants del planeta. La visita recorre uns tres quilòmetres per dins la gruta, seguint el curs del "reka Reka" (riu Riu). El punt més profund de la cova es troba a 212 metres sota terra (aprox.) i la temperatura interior és constant de 12ºC durant tot l'any. En una hora i mitja de visita hem pogut observar l'Orgue (una formació d'estalactites que semblen aquest instrument), la Šumeča jama, la cova de les murmuracions, impressionant, amb un pont penjant sobre el riu Reka a uns 47 metres d'alçada...
En acabar el recorregut ja podem fer algunes fotos, i continuem una caminant una mica fins un mirador des d'on gaudim d'unes vistes espectaculars.
Després, en una espècie de "merendero" que hi ha allí mateix fem un petit lunch, i aprofito per trucar a casa per felicitar l'aniversari de la iaieta i el sant de ma mare. En acabar ens dirigim cap al castell de Predjama... Ens aventurem a agafar uns camins inhòspits... però al final hem de donar la volta i seguir per la carretera "normal"...
Arribem al castell, a la localitat de Postojna i ens meravellem amb aquest imponent castell incrustat en la paret de pedra des de fa més de 700 anys. Se diu que era l'amagatall d'un rebel cavaller, Erazem de Predjama.
I després d'un "cava" (cafè) de rigor per a entrar una mica en calor, ens dirigim a la localitat de Grahovo, per a visitar la gruta de Križna jama, com ens havia recomanat el Marco. Aquesta cova és famosa per trobar-se'n ossos d'óssos de les cavernes, a més a més de l'exitència de lirons... Està formada per galeries d'uns vuit quilòmetres de llarg amb estalactites i estalagmites, a més a més de 50 llacs subterranis. Vam realitzar la visita d'una hora aproximadament per la part seca de la cova, ben provistos de botes d'aigua i una llanterna de bateria, finalitzant amb un passeig en barca per un llac.
Un cop acabada la visita, tornem al cotxe i emprenem la ruta cap a la capital eslovena, Ljubljana. Allí ens allotgem a Vila Ema, un bonic i acollidor apartament als afores de la ciutat i Melina, la propietària, ens espera amb uns "xupitos" de benvinguda i algunes recomanacions per a anar a sopar.
Ens arreglem una mica i decidim fer cas de la recomanació i anem al Gostilna Čad, on vam gaudir d'una bona taula regional, bon servei i bona companyia, és clar.
Després de sopar anem cap al centre a prendre unes "pivo" en un dels acollidors barets que hi ha a la vora del riu, i ja després cap a l'apartament a descansar.
Després, en una espècie de "merendero" que hi ha allí mateix fem un petit lunch, i aprofito per trucar a casa per felicitar l'aniversari de la iaieta i el sant de ma mare. En acabar ens dirigim cap al castell de Predjama... Ens aventurem a agafar uns camins inhòspits... però al final hem de donar la volta i seguir per la carretera "normal"...
I després d'un "cava" (cafè) de rigor per a entrar una mica en calor, ens dirigim a la localitat de Grahovo, per a visitar la gruta de Križna jama, com ens havia recomanat el Marco. Aquesta cova és famosa per trobar-se'n ossos d'óssos de les cavernes, a més a més de l'exitència de lirons... Està formada per galeries d'uns vuit quilòmetres de llarg amb estalactites i estalagmites, a més a més de 50 llacs subterranis. Vam realitzar la visita d'una hora aproximadament per la part seca de la cova, ben provistos de botes d'aigua i una llanterna de bateria, finalitzant amb un passeig en barca per un llac.
Un cop acabada la visita, tornem al cotxe i emprenem la ruta cap a la capital eslovena, Ljubljana. Allí ens allotgem a Vila Ema, un bonic i acollidor apartament als afores de la ciutat i Melina, la propietària, ens espera amb uns "xupitos" de benvinguda i algunes recomanacions per a anar a sopar.
Ens arreglem una mica i decidim fer cas de la recomanació i anem al Gostilna Čad, on vam gaudir d'una bona taula regional, bon servei i bona companyia, és clar.
Després de sopar anem cap al centre a prendre unes "pivo" en un dels acollidors barets que hi ha a la vora del riu, i ja després cap a l'apartament a descansar.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada