De vacances: Eslovènia (5)

dimarts 19 de novembre

El dia es desperta molt tapat, amb molta boira que no ens deixa percebre massa bé les meravelles de la natura que ens envolten. Avui ens toca visitar Bled, i primer de tot ens dirigim al seu castell (Blejski grad), des d'on s'anuncien unes vistes impressionants, però el que ens trobem és que una espessa boira ens amaga les meravelles que hem llegit descrites en totes les guies de viatge... Així és que ni tant sols comprem l'entrada per visitar el castell, i ens quedem pels voltants intentant intuir les vistes al llac, a la població i a les muntanyes que ens rodegen.

La pluja comença a acompanyar-nos, però no sembla que ens hagi de parar, així que de moment continuem la passejada i preguntem per com arribar a l'illa del centre del llac, però pel temps que fa i els diners que costa, decidim que "en un proper viatge" ja ho farem...

Descansem una mica en una cafeteria i després aprofitem per comprar els regalets de les xiquetes, passejar una estona més, i ja la pluja ens empeny a buscar un lloc per a anar a dinar.

Agafem el cotxe i ens dirigim a Srednja Vas, al Gostilna Rupa, el restaurant que ens va recomanar el propietari de l'apartament Na Vasi.

De vacances: Eslovènia (4)

Dilluns 18 de novembre

Després d'esmorzar i preparar les maletes, ens despedim de Malina i el seu marit i emprenem la marxa cap a la nostra ruta d'avui: el congost de Vintgar (Blejski Vintgar), una caminada d'uns 1'6 km per la passarel·la de fusta que segueix el riu Radovna, prop de la localitat Zgornje Gorje. 

Davant la cascada "sorollosa"

Arribem a l'àrea d'aparcament i no veiem ni un cotxe, "som els primers", pensem... però resulta que en començar la caminata ens trobem el cartell de "zaprto", però continuem com si res... Al poc de caminar, un grup de japonesos ens atrapa, però tal com han arribat, marxen ràpid, i continuem la nostra passejada fins al final del recorregut tots quatre sols. I al final ens trobem la cascada Šum, o cascada sorollosa, de 16 metres d'alçada. La podem observar des del pont, i des de la riba del riu. La caminada és molt relaxada, plana, amb el soroll de l'aigua corrents que t'indunda els sentits i et desestressa de les presses rutinàries... Paisatge de tardor, amb fulles seques a terra, ens acompanya per tot el recorregut... i al final la sorollosa cascada... impressionant!

Abans d'emprendre el camí de tornada fem un petit mosset per a recarregar energia, i se'n tornem.

Com que fa bon dia, i les previsions del temps per a l'endemà no eren bones, decidim anar a fer l'atra excursioneta que tenim planificada... la casacada de Savica. Pel camí aprofitem per parar i fer fotos, de Beld, del llac Bohinj...

La cascada del Savica pertany a la població d'Ukanc, i es troba dins el Parc Nacional Triglav. Accedim en cotxe fins al refugi Koca pri Savici, però està tot tancat. I hi ha algunes capes de neu mig desfeta que aprofitem per jugar com si fóssim xiquets! Des d'allí, uns treballadors ens diuen per on d'hem de seguir i caminem fins a trobar el punt d'observació de la cascada. Comprem les entrades (2'5€) i comencem la caminata... un camí que va alternant-se amb escales (unes 500 aprox.) fins que arribem a dalt i contemplem la doble cascada en forma d'A, la més gran d'uns 78 metres d'alçada i la més petita d'uns 25m.
Ens quedem una estona observant i gaudint del paisatge, que comença a emboirar-se, fins que decidim tornar sobre els nostres passos cap al cotxe, i dirigir-nos al nostre allotjament d'avui (Na Vasi) a la petita localitat de Savica, a la vall de Bohinjska.
Arribem a Na Vasi i el propietari ens ensenya el nostre acollidor apartament, el "zima" (que vol dir hivern). Descarreguem les maletes i ens fem un dinar-berenar perquè una servidora estava morta de gana i no podia seguir si no paràvem a fer un mosset.
Amb la planxa plena marxem altre cop de ruta. Anem a Bohinj a preguntar per l'spa, al supermecat a comprar quatre queviures i a fer un caferet i aprofitar per escriure dos postaletes.
Seguim, i aquest cop ens dirigim a la població de Škofja Loka, influenciats per les paraules del marit de la Melina que ens va recomanar i que hi anéssim a donar una volta.
Quan hi arribem ja és molt fosc, i la ciutat a més a més, n'és, de fosca, està molt poc il·luminada... Passegem pels seus carrers medievals, la plaça històrica, pugem fins al castell (que trobem tancat)... i anem a sopar a la Gostilna Kašča, un restaurant que recomanava la guia de viatges i on vam menjar d'allò més!
La jornada acaba amb una passejada per baixar el sopar, tornar al cotxe i cap a l'apartament a dormir.

De vacances: Eslovènia (3)

Diumenge 17 de novembre

Ens aixequem un dia fred a Ljubljana, la capital eslovena. Després d'esmorzar agafem el cotxe i ens dirigim al centre de la ciutat. Com era d'esperar, Gabi troba aparcament bastant ràpid, i a peu ens dirigim al centre neuràlgic de la ciutat, la plaça Prešeren, al centre de la qual hi ha una estàtua del poeta que dóna nom a la plaça.

Plaça Prešeren, amb el triple pont i el castell al fons

Des d'aquesta plaça fem cap al famós pont triple (Tromostovje), del famós arquitecte Jože Plečnik , que ens porta cap al casc històric de la ciutat i des d'on podem apreciar també l'església barroca de Sant Francesc (Frančiškanska cerkev), o l'edifici modernista Centromerkur...
Gabi va a preguntar al centre d'informació turística mentre els altres immortalitzem moments amb les càmeres de fotos i vídeo...
Ja ben informat, ens dirigim a buscar el funicular (construït el 2006) que ens aproparà al castell (Ljubljanski grad), i pel camí veiem l'Ajuntament de la ciutat (Rotovž), l'arxiu municipal (a falta de topar-me amb la biblioteca...), el mercat muncipal (Trznica) a la vora del riu, obra també de Plečnik...

Vistes de Ljubljana

Comprem les entrades per al castell + funicular i anem cap a dalt de l'anomenat turó del castell. Construït sobre el segle IX, era la seu de la família Spannheim. A principis del segle XX va a passar a ser de titularitat municipal per a utilitzar-lo amb fins culturals.
L'entrada inclou la visita al museu, i a tot el castell en general... Pugem a la torre per unes escales de caragol i des de dalt gaudim d'unes espectaculars vistes panoràmiques de la ciutat...
I a tot això que ja se'ns ha fet l'hora de dinar... i decidim quedar-nos al restaurant del castell (Gostilna Na Gradu) i on  mengem plats típics i tradicionals de la zona dintre d'un petit buffet lliure.

Zmajski most

Després de dinar donem l'última volta al castell i baixem amb el funicular cap al centre de la ciutat, on ens dirigirem cap al Zmajski most, el pont del Drac, un dels emblemes de la capital eslovena i considerat un exemple de l'arquitectura Art Nouveau.
Passejant per la ribera del riu Ljubljanica, creuem el Mesarski most, el pont dels carnicers, un pont on "enamorats" de tot el món deixen el seu cadenat...

Al triple pont

Parem una estoneta en un baret per fer unes "pivo" o "cava", segons els gustos de cadascú, per després continuar la passejada fins a arribar a la Biblioteca Universitària i Nacional (Narodna in Univerzitetna knjižnica - NUK), obra de l'arquitecte Jože Plečnik, i ja em vaig poder la foto frikitecària de rigor.
Ja fosc, aprofitem per gaudir de la perspectiva nocturna de llums i reflexos al riu que ens regala la ciutat.
Per sopar, després de descartar comprar un peix caríssim en una botiga-restaurant, demanem unes pizzes per emportar -les grans, que curiosament només valen només 20 cèntims més que les petites, així que, "ande o no ande, burro grande" - a l'anomenada Pizzeria Foculus, veïna de la NUK i les sopem a l'apartament tranquil·lament... 

De vacances: Eslovènia (2)

Dissabte 16 de novembre

Ens despertem aviat i esmorzem les sobres de pizza d'anit. Estan bones i tot! El Marco, el propietari de Na Meji ens comenta algunes idees per a anar a visitar i ens passa el contacte de l'encarregat d'unes coves no tan concorregudes, les "Križna jama", per a anar a visitar-les a la tarda. 

Pel matí tenim previst anar a les coves d'Škocjan, un sistema de coves de pedra calcària al Kras al sud-oest d'Eslovènia, que conté dolines que es va enfonsar, amb uns cinc quilòmetres de passatges subterranis, coves més de 200 m de profunditat i moltes cascades, que són patrimoni de la Unesco. Abans però d'arribar-hi, passem per un supermercat per comprar l'esmorzar de l'endemà i alguna cosa per fer el lunch...

Arribem al centre d'informació de les coves, a la població de  Divača, just a temps de comprar les entrades (15€) i de començar l'excursió guiada: en anglès i italià o en eslovè. Natros seguim, evidentment, a la guia angloitaliana... Aquestes coves són un dels fenòmens subterranis més interessants del planeta. La visita recorre uns tres quilòmetres per dins la gruta, seguint el curs del "reka Reka" (riu Riu). El punt més profund de la cova es troba a 212 metres sota terra (aprox.) i la temperatura interior és constant de 12ºC durant tot l'any. En una hora i mitja de visita hem pogut observar l'Orgue (una formació d'estalactites que semblen aquest instrument), la Šumeča jama, la cova de les murmuracions, impressionant, amb un pont penjant sobre el riu Reka a uns 47 metres d'alçada...

En acabar el recorregut ja podem fer algunes fotos, i continuem una caminant una mica fins un mirador des d'on gaudim d'unes vistes espectaculars.
Després, en una espècie de "merendero" que hi ha allí mateix fem un petit lunch, i aprofito per trucar a casa per felicitar l'aniversari de la iaieta i el sant de ma mare. En acabar ens dirigim cap al castell de Predjama... Ens aventurem a agafar uns camins inhòspits... però al final hem de donar la volta i seguir per la carretera "normal"...

Arribem al castell, a la localitat de Postojna i ens meravellem amb aquest imponent castell incrustat en la paret de pedra des de fa més de 700 anys. Se diu que era l'amagatall d'un rebel cavaller, Erazem de Predjama.
I després d'un "cava" (cafè) de rigor per a entrar una mica en calor, ens dirigim a la localitat de Grahovo, per a visitar la gruta de Križna jama, com ens havia recomanat el Marco. Aquesta cova és famosa per trobar-se'n ossos d'óssos de les cavernes, a més a més de l'exitència de lirons... Està formada per galeries d'uns vuit quilòmetres de llarg amb estalactites i estalagmites, a més a més de 50 llacs subterranis. Vam realitzar la visita d'una hora aproximadament per la part seca de la cova, ben provistos de botes d'aigua i una llanterna de bateria, finalitzant amb un passeig en barca per un llac.
Un cop acabada la visita, tornem al cotxe i emprenem la ruta cap a la capital eslovena, Ljubljana. Allí ens allotgem a Vila Ema, un bonic i acollidor apartament als afores de la ciutat i Melina, la propietària, ens espera amb uns "xupitos" de benvinguda i algunes recomanacions per a anar a sopar.
Ens arreglem una mica i decidim fer cas de la recomanació i anem al Gostilna Čad, on vam gaudir d'una bona taula regional, bon servei i bona companyia, és clar.
Després de sopar anem cap al centre a prendre unes "pivo" en un dels acollidors barets que hi ha a la vora del riu, i ja després cap a l'apartament a descansar.

De vacances: Eslovènia (1)

15 de novembre

De bon matí marxem cap a Cubelles a buscar al Francesc i l'Elena i anar cap a Mundiauto, on deixarem el cotxe aparcat durant les nostres vacances. I des d'allí, ens porten a l'aeroport (terminal 2) on agafarem el vol de Ryanair cap a Venezia-Treviso. 

En un altre "on time flight" d'aquests que tant agraden a la companyia, arribem a l'hora prevista a Treviso, on lloguem un cotxe de la companyia Hertz que ens portarà de ruta per Eslovènia.

Com gairebé sempre, no hem calculat bé les hores i les distàncies... i volíem arribar a Duino per dinar, però finalment ens quedem pel camí a menjar un menú diari...

Després d'emplenar les panxes i endur-me una espina de peix de record, continuem la ruta cap a Piran. Abans d'abandonar la bella Itàlia, parem a una àrea de servei per comprar la "Vinjeta", una enganxina que ens permet viatjar per l'autopista de peatge sense haver de parar a pagar. 

I ara sí, continuem fins a  Piran. Arribem ja ben fosc i plovisquejant, però deixem el cotxe en l'aparcament a l'entrada i anem caminant fins al port i el centre de la població. Passem per davant el port, passegem per la plaça Tartini, pugem fins la catedral de Sant Jordi, i gaudim de les vistes que la foscor i els llums de la badia ens poden oferir. Parem a fer un caferet de rigor per a després continuar la nostra ruta fins a Na Meji, el nostre allotjament a Pivka.

Pels camins rurals per a arribar a la població se'ns creuen alguns animalons salvatges... vam poder veure un cervató, i com no, els més "animals" dels quatre van haver de parar i sortir del cotxe a veure si en veien més, però no van tenir aquesta sort.
En arribar a Na Meji ens esperava el seu propietari, que ens va explicar quatre coses que podíem fer i on podíem anar a sopar, ja que a Eslovènia se sol sopar a partir de les sis de la tarda fins a les nou, encara que en alguns llocs més turístics podries menjar fins a les onze de la nit.
Vam deixar les maletes a l'apartament i ràpidament vam marxar a sopar a la Gostilna in Pizzeria Herman: unes pizzes boníssimes i unes "pivo" d'allò més bones!!!
Després de sopar marxem cap a l'apartament, unes dutxetes reparadores i a dormir, que l'endemà comença la nostra aventura eslovena de veritat!