Al meu iaio

{ dimarts, 29 d’abril del 2008 }
Avui farà dos anys que ens va deixar, i com a petit homenatge m'han sortit uns versets, de pot ser poca qualitat literària però de molt endins, des del cor i des del dolç record.

Una absència al costat,

Un rosec tinc al cor

Una llàgrima regalima

Cara avall, com de dol

Penso i penso,

A la nit somio

Et veig al costat

A Font de Quinto

Ja no estàs aquí

Mai no tornaràs

Ens fas falta,

Iaio Ximo.

Els ulls plorosos tinc

Plens de records,

Els més bons,

Com els fruits de l'hort

6 comentaris:

Cinta ha dit...

La majoria de vegades és millor el sentiment que la qualitat literària. De segur que l'estel del teu iaio Ximo aquesta nit brillarà com mai.

Anònim ha dit...

Veus com feia plorar...

ximo ha dit...

vaig i vinc, amunt i avall, de bloc en bloc, d'enllaç en enllaç, politica, mes politica, transvasaments, polemiques, discusions, i de cop, despres de La marfanta, el sifo i el barber, em trovo en uns versos d'una neta al seu iaio que es deia com jo.
No se si te qualitat literaria, i que? importa? el que importa es el cor.

Clara Àlvarez ha dit...

Gràcies Ximo pel comentari

Anònim ha dit...

A la meua filla Clara, li desitjo de tot cor, que siga així a la vida que es meravellos, un sentiment com el seu, el desitjo per tot hom.
Paco.

Clara Àlvarez ha dit...

Papa, "de tal palo, tal astilla"...