Una absència al costat,
Un rosec tinc al cor
Una llàgrima regalima
Cara avall, com de dol
Penso i penso,
A la nit somio
Et veig al costat
A Font de Quinto
Ja no estàs aquí
Mai no tornaràs
Ens fas falta,
Iaio Ximo.
Els ulls plorosos tinc
Plens de records,
Els més bons,
Com els fruits de l'hort
Entrades
6 comentaris:
La majoria de vegades és millor el sentiment que la qualitat literària. De segur que l'estel del teu iaio Ximo aquesta nit brillarà com mai.
Veus com feia plorar...
vaig i vinc, amunt i avall, de bloc en bloc, d'enllaç en enllaç, politica, mes politica, transvasaments, polemiques, discusions, i de cop, despres de La marfanta, el sifo i el barber, em trovo en uns versos d'una neta al seu iaio que es deia com jo.
No se si te qualitat literaria, i que? importa? el que importa es el cor.
Gràcies Ximo pel comentari
A la meua filla Clara, li desitjo de tot cor, que siga així a la vida que es meravellos, un sentiment com el seu, el desitjo per tot hom.
Paco.
Papa, "de tal palo, tal astilla"...
Publica un comentari a l'entrada