Sant Josep, dia del pare

Avui se celebra arreu l’onomàstica de Sant Josep (aprofito l’avinentesa per felicitar tots els Joseps, Josepes, Peps, Pepes, Josefines, Maria Josés, Josés Maria… )

A més a més, com bé sabreu pels anuncis de la tele (regals de colònies, màquines d’afaitar, estris electrònics de tota mena, sorteig de la ONCE, …) se celebra el dia del pare.

Penso que la celebració de festes d’aquest tipus (dia del pare, dia de la mare, dia de la dona, dia dels enamorats…) només són una excusa comercial per a fer-nos gastar la “pela” (bé, ara si no anem amb euros res de res) i que tots els dies són (o haurien de ser) el dia del pare, de la mare, dels enamorats… o què passa? Que només som pares el dia 19 de març, o només ens sentim enamorats si un tal Cupido o Sant Jordi ens ho recorda amb algun regal imposat?

Malgrat tot això, avui he caigut en la « temptació » i he felicitat el pare de les meues filles i el meu pare, i possiblement els hi caurà algun regalet tipus calcetins o calçotets (típics d’aquestes diades), perquè estic contenta de tenir el pare i el pare de les meues filles que tinc, i estic orgullosa d’ells i els estimo, avui, i tots els dies.