Ahir, mentre esperava a Marta, llegia en un article de la revista Guix d'Infantil que estava al tauler d'anuncis de la Llar: Rosegar-se les ungles, un article que em va cridar l'atenció perquè Marta, des de ben menudeta ens n'hem adonat que es menja les ungles, i en moments de nerviosisme (per exemple, quan va veure al Pare Noël) aquest fet és ja com una obsessió. Ens preocupa molt aquest tema, però no sabem què hem de fer. Tampoc havíem conegut mai ningú amb aquest hàbit des de tan menut.
En aquest article s'apunten diverses idees:
- 600 milions de persones pateixen onicofàgia
- 50% dels joves (10-18 anys)
- 23% (18-22 anys)
- 10% adults continua amb l'hàbitc
- s'ha inclòs l'onicofàgia dins els TOC
- reduir la tensió
- no avergonyir-lo ni reyar-lo
- mostrar els hàbits dels pares
- pintar les ungles de colors clars (a les xiquetes)
- distreure'ls (jocs, cantar, dibuixar...)
Veurem si podem aplicar alguna d'aquestes idees i podem treure aquest hàbit a Marta, encara que crec que serà molt difícil.
Font: GARCÍA-TORNEL, Santiago. "Rosegar-se les ungles". Guix d'infantil. Núm. 41 (gener-febrer 2008) p. 32-33





3 comentaris:
Crec que el consell 4 de pintar les ungles de color clar també pot servir per als xiquets. o no?
Sí, també és una opció. Jo he assenyalat el que deia l'article.
Avui he pensat amb tu, quan estava esperant a Cinta i he vist l'article.
El meu germa de petit també es mossegava les ungles, exageradment. Demà que dinem junts ja li preguntarè que tal li va, si encara ho fa.
Bé només espero que tot vagi ve i no li cause molts problemes a la Marta.
Una abraçadeta per tots.
PD.: De vegades torno a la terra, je, je.
Publica un comentari a l'entrada