De vacances...

Aquests dies de Setmana Santa i posteriors hem estat de vacances. Unes vacances molt esperades i ben aprofitades que van començar amb un dels actes típics de Divendres Sant a Campredó: l'anar a fer frígoles. Diuen que les frígoles agafades el dia de divendres sant tenen més propietats curatives, així és que, com molts campredonencs i campredonenques, vam anar a la Torra a fer les frígoles. És un dia que s'aprofita també per a passejar i gaudir de l'entorn i el paisatge de Font de Quinto, i que els quintos i quintes ajuden a passar amb la rostida de sardines per a esmorzar (o més bé per a fer el vermut). Enguany hi ha hagut bastanta afluència de gent, que hem aprofitat per mirar com van les obres de restauració de les torres de Font de Quinto i la del caragol, però jo, si us he de dir la veritat, no he vist massa avenços...

Aquesta setmana passada hem anat a una casa rural a Creixell (Alt Empordà): Mas la Ginesta, on ens hem desconnectat de tot i hem gaudit d'uns dies tranquils de família. Al Mas tenien molts animalets: ovelles, gats, ànecs, gossos, conills... i tant la Leo com la seua família ens han tractat molt bé.
De camí ens vam parar a dinar a Vidreres, i passejant pel poble per baixar la manduca, i de casualitat, vam fer cap a la Biblioteca :-)

Dimarts a la tarda vam passejar per Besalú, pels seus carrerons i pel seu pont fortificat. Quina casualitat va ser que també vam trobar per un carreró la seua biblioteca

Dimecres 26 vam anar fins a Sigean (França), a la Reserva Africana. Ens ho vam passar molt bé veient tot tipus d'animalets... i si voleu saber alguna que altra anècdota, pregunteu-li a Gabi per l'estruç... de poc no ens pica i tot! A Paula li van agradar molt les zebres i les girafes! Malgrat ens va ploure i feia bastant de fred, va ser un dia inoblidable, on vam conèixer un guia molt especial: el Mauri, un nen francès que ens volia guiar per allà on anava ell... (o pot ser és que volia lligar amb Paula... no ho sé).

Dijous vam estar-nos a la casa: a la granja, amb els animalets, passejant pel poble de Creixell... Vam dinar a Borrassà, i a la tarda vam anar a passejar de l'Escala a Sant Martí d'Empúries, i veure l'antiga ciutat grecoromana, però feia molt fred i mig plovisquejava, per la qual cosa vam tornar aviat a la casa, per a estar-nos davant la llar de foc.

Divendres 28 vam celebrar el 2n aniversari de Marta! Una magdalena gran i dos candeletes van fer les funcions de pastís de bon matí... i feta la celebració vam tornar cap a casa, amb un munt de vivències al cap i al cor. De baixada vam fer diverses parades: l'Estartit (volíem anar a les Illes Medes, però per l'horari vam desistir), Rubí (visita als iaios), Reus (visita als altres iaios) i l'Ampolla.
Fotos: C.À.
Més fotos (a petició de Cinta) per a fer el xafarder a Picasa

Felicitats MARTA!

Foto: C.À. "Marta amb la Duda"

Com passa el temps...
la meua xiqueta menuda ja ha complit 2 anys!
Moltes felicitats!!!!

(Fotos de la celebració a l'Ampolla)

Racons del meu poble (11)

Foto: C.À.
"El noguer de l'hort"
Data: 21-03-2008

Sant Josep, dia del pare

Avui se celebra arreu l’onomàstica de Sant Josep (aprofito l’avinentesa per felicitar tots els Joseps, Josepes, Peps, Pepes, Josefines, Maria Josés, Josés Maria… )

A més a més, com bé sabreu pels anuncis de la tele (regals de colònies, màquines d’afaitar, estris electrònics de tota mena, sorteig de la ONCE, …) se celebra el dia del pare.

Penso que la celebració de festes d’aquest tipus (dia del pare, dia de la mare, dia de la dona, dia dels enamorats…) només són una excusa comercial per a fer-nos gastar la “pela” (bé, ara si no anem amb euros res de res) i que tots els dies són (o haurien de ser) el dia del pare, de la mare, dels enamorats… o què passa? Que només som pares el dia 19 de març, o només ens sentim enamorats si un tal Cupido o Sant Jordi ens ho recorda amb algun regal imposat?

Malgrat tot això, avui he caigut en la « temptació » i he felicitat el pare de les meues filles i el meu pare, i possiblement els hi caurà algun regalet tipus calcetins o calçotets (típics d’aquestes diades), perquè estic contenta de tenir el pare i el pare de les meues filles que tinc, i estic orgullosa d’ells i els estimo, avui, i tots els dies.

Racons del meu poble (10)

Foto: C.À.

Cases velles
Data: 20-01-2008

Diumenge de Rams

Ahir, diumenge de Rams, vam anar a beneir la palma. Vam anar en processó fins a la plaça de davant de l'estanc, on el mossèn va llegir el fragment de l'evangeli que narra l'entrada de Jesús a Jerusalem, i acte seguit va beneir les palmes i els palmons, que grans i menuts portàvem. Seguidament vam seguir en processó cap a l'església on es va celebrar una missa més multitudinària que de costum, i molt participada per part de tots els xiquets i xiquetes que orgullosos aixecaven els seus rams i palmes. Ja ho va dir el mossèn... què bonica una missa amb tanta gent i tants de xiquets participant... però que si passés tots els diumenges, ja no seria novetat...
Tradicionalment el diumenge de Rams s'estrenava la roba de la primavera, encara que enguany, natros hem anat d'hivern i no ens ha sobrat res :-)

"qui no estrena per Rams, res no val"

Fem mones!

Aquest matí, Paula i jo, com que hem estat les més matineres de casa hem fet mones. Ahir ja vaig deixar preparada la pasta i així aquest matí només les hem hagut de fer i coure. Ens han sortit prou bones...

Un minut de silenci

El rector de la URV ens ha convocat a tota la comunitat universitària a una aturada silenciosa d'un minut, avui dilluns, 10 de març, a les 12,00 hores, a l'entrada de les nostres Facultats, Escoles i Centres respectives, en rebuig a l'atemptat terrorista de divendres, 7 de març, on va perdre la vida Isaías Carrasco

Al Campus Terres de l'Ebre ens hem concentrat una cinquantena de persones davant l'edifici Betània.

• La URV, la CRUE i l'ACUP convoquen um minut de silenci per l'assassinat d'Isaías Carrasco URV activ@

Racons del meu poble (9)

Foto: C. À.

"La casa de la iaia"

Data: 20-01-2008

La biblioteca de Gandesa, en un mes?

El passat dissabte ja vam poder llegir al Diari de Tarragona un article que fa pensar que la biblioteca de Gandesa pugui obrir en un mes (se'n feia ressó Dani Gil al seu bloc), i avui ho podem tornar a llegir a La Veu de l'Ebre:

"Gandesa fa un nou intent per obrir la biblioteca comarcal en un mes". La Veu de l'Ebre. Núm. 322 (07/03/2008) p. 32

Us recordem que la campanya per reclamar l’obertura de la biblioteca que va iniciar el Dani continua oberta fins el 31 de març: http://campanyes.org/BibliotecaGandesa

Onicofàgia o rosegar-se les ungles

Ahir, mentre esperava a Marta, llegia en un article de la revista Guix d'Infantil que estava al tauler d'anuncis de la Llar: Rosegar-se les ungles, un article que em va cridar l'atenció perquè Marta, des de ben menudeta ens n'hem adonat que es menja les ungles, i en moments de nerviosisme (per exemple, quan va veure al Pare Noël) aquest fet és ja com una obsessió. Ens preocupa molt aquest tema, però no sabem què hem de fer. Tampoc havíem conegut mai ningú amb aquest hàbit des de tan menut.

En aquest article s'apunten diverses idees:

• 600 milions de persones pateixen onicofàgia
• 50% dels joves (10-18 anys)
• 23% (18-22 anys)
• 10% adults continua amb l'hàbitc
• s'ha inclòs l'onicofàgia dins els TOC

Què fer?

• reduir la tensió
• no avergonyir-lo ni reyar-lo
• mostrar els hàbits dels pares
• pintar les ungles de colors clars (a les xiquetes)
• distreure'ls (jocs, cantar, dibuixar...)

Veurem si podem aplicar alguna d'aquestes idees i podem treure aquest hàbit a Marta, encara que crec que serà molt difícil.

Font: GARCÍA-TORNEL, Santiago. "Rosegar-se les ungles". Guix d'infantil. Núm. 41 (gener-febrer 2008) p. 32-33

Racons del meu poble (8)

Foto: C.À.

Vista de Font de Quinto des del camí del Canal

Data: 30-01-2008

Anem a la neu!

Aquest cap de setmana hem estat a la neu, encara que de neu, més aviat n'hi ha poca... Aquest hivern ens feia gràcia que les xiquetes puguessin gaudir d'un dia de neu, per això vam preparar aquest cap de setmana.

Ens hem allotjat a Malpàs (Alta Ribagorça) i el pitjor de tot ha estat el viatge d'anada... de nit i amb un munt de cotxes que anaven cap a Viella sense cap mena de prudència al volant! quins avançaments que feien... jo, la pròxima vegada, em prendré una bona til·la i una dotzena de valerianes! Però ha valgut la pena.

Dissabte al matí vam anar a la neu... i vam haver d'anar fins a les pistes d'esquí de Boí-Taüll (bé, una miqueta abans d'arribar-hi) per a poder trobar-ne. Ens hem trobat un paisatge hivernal molt sec, només amb neu a les muntanyes més altes... Feia bastant de fred i la neu estava gelada, amb la qual cosa no vam poder fer el ninot de neu que tantes vegades havíem parlat de fer; així és que ens vam conformar en tirar-nos unes quantes boles de neu, que més que això semblaven pedres i poca cosa més.

Després vam visitar Taüll fins a l'hora de dinar, que vam anar a una casa de pagès: L'Abadia on vam recuperar forces.

A la tarda vam anar als gronxadors i a passejar al costat de les vaques que pasturaven per allí prop. Malpàs és un poble agrícola-ramader, i les vaques pasturen per les muntanyes lliurement. N'hem vist moltes, de vaques, i de cavalls també... més que de neu.

Diumenge ha estat un dia esplèndid, meterològicament parlant. Ha fet un solet molt agradable, que ja haguéssim volgut dissabte per a jugar amb la neu. Després de fer les maletes hem anat a Boí, on hem passajat una estona. Ja després decidim anar fent camí de tornada i ens parem a Benabarre (Osca) a dinar. Després, per baixar la teca, pujem a veure el castell (segona meitat del segle XI) d'on gaudim d'unes vistes molt boniques de la comarca.

La tornada a la carretera ha estat més tranquil·la que la pujada. Ara ja som a casa amb la sensació d'haver-ho passat molt i molt bé.

Més fotos a Picasa