Després de la disbauxa que hem pogut fer a la Castanyada o celebrant el Halloween... arriba el 2 de novembre, dia de difunts. Avui recordem els qui durant aquest any passat han traspassat aquesta vida per a viure'n una altra de millor (esperem), malgrat els que hem patit pèrdues de segur que no ens fa falta un dia assenyalat per a recordar-nos d'aquells que ja no estan entre natros... Vull pensar que, d'alguna manera inexplicable i incerta, m'estan guiant, i a la vegada gaudint i patint amb el que jo gaudeixo i pateixo. M'agrada pensar que també veuen crèixer a les meues filles, que veuen que anem prosperant, que som feliços i anem tirant endavant, i quan se m'escongeix el cor en els records em fan una empenta per continuar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentaris:
Efectivament Clara, és natural que en molts moments de la nostra vida penséssim en els nostres éssers volguts que ja no hi són.
I per què no creure, que estan patint i disfrutant de les nostres penes i alegries, i que d'alguna manera ens donen forÇa per seguir endavant.
Jo hi crec, sinó de que ens serveix viure aquesta vida?
Publica un comentari a l'entrada