El primer dilema de la vida

{ diumenge, 4 de novembre del 2007 }
Així es titula un article que vaig llegir fa uns dies del Magazine de La Vanguàrdia que intenta donar punts de vista sobre si és encertat dur els fills a les guarderies o no.
Sempre hem fan reflexionar aquesta classe d'articles, perquè em toquen de ben a prop.
Treballar o tenir cura dels fills, vet aquí la qüestió. Malgrat els intents (fallits segons el meu parer) dels governs d'intentar conciliar la vida laboral i familiar, aquest és un dilema que pateixen totes les famílies que acaben de tenir un fill. És un peix que es mossega la cua: treballem per a poder portar una vida còmoda, a part de satisfacció i creixement personal i professional, però a l'hora de ser pares moltes vegades hem de deixar els nostres fills en mans de tercers per a poder continuar creixent personal i professionalment, en detriment, moltes vegades del creixement familiar, i poder així portar un sou (o millor dos) a casa per poder pagar l'hipoteca de la casa, el cotxe, la guarderia dels fills...
Vivim en la cultura del més i més, i és poca la gent que decideix estrènyer-se els cinturons fent reduccions de jornada a la feina o fins i tot demanant-ne excedències per tal de tenir més hores amb els nostres fills.
Fa temps vaig sentir l'expressió de dedicar temps de qualitat als nostres fills i no tant quantitat de temps... Em va fer pensar i no ho acabava d'entendre... per tenir temps de qualitat amb els fills és necessari tenir quantitat de temps per estar amb ells... a mi no em val tenir temps de qualitat en cap de setmana, vull passar temps, de qualitat o no, amb les meues xiquetes!!!

2 comentaris:

Marc Jornet ha dit...

Tens raó, Clara. La veritat és que quan et planeteges tindre fills no penses massa en les conseqüències que això voldrà dir. Te trobes atrapat entre dilemes enormes, treballo més, aquí o allà, me dixo la faena. Però estem prou atrapats com per a ser esclaus de llargs horaris i els fills els veus a ratets, hi ha dies. Ja no vull parlar de la conciliació, se fan petites passes però no s'abarca el tema en perspectiva. A més si qui planteja el tema és un home ja és impossible! Cal una escola de pares ja per a trencar la inèrcia masclista d'una vegada!!!!!

Cinta ha dit...

Si que es difícil compaginar feina i fills, però jo em quedo molt tranquila quan les deixo al cole o a la guarde, se que elles s'ho passen bé i les tenen bencuidades; això no vol dir que m'agradaria estar més rato amb elles, però es que treballar em va bé i no només pels diners, sinó també perque em "desfogo" i així arribo a casa més relaxada per oferir una millor atenció a les meues xiquetes.