Benvinguda Abril!

Ahir, passades les onze de la nit, vam rebre un sms amb la bona nova: l'Abril ja havia nascut a les 22.18 hores, i tant la mare (Montserrat) com el pare (Àlex) estaven bé [tal com resava l'esmentat missatge].

La xiqueta ha pesat 3.430 gr i medeix 48 cm.

Des d'aquí volem donar-los l'enhorabona per aquest naixement i ja volem veure una foto de la petita i dels pares, com no, i una prompta recuperació!!!

Concentració de rebuig a l'atemptat terrorista

El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, convoca els estudiants, professors i personal de la Universitat a una aturada silenciosa d'un minut, avui dilluns, 3 de desembre, a les 13,00 hores, a l'entrada de cadascuna de les nostres Facultats, Escoles i Centres, en rebuig a l'atemptat terrorista de dissabte, 1 de desembre.

Al Campus de les Terres de l'Ebre ens hem concentrat una cinquantena de persones al vestíbul de l'edifici Betània.

Esmorzars saludables

Des del passat dilluns 26 de novembre, Paula ha de portar un "esmorzar saludable" dins una carmanyola al col·le. És una nova campanya que fan al CEIP El Temple amb la que pretenen millorar els hàbits alimentaris dels nostres xiquetes i xiquetes, per tal que els esmorzars siguin saludables i variats, i a la vegada pretenen reduir la producció de residus que es generen amb els embolcalls de plàstic i d'alumini dels esmorzars que porten els xiquets per a l'hora de l'esbarjo.

Trobo interessant que des del col·le es preocupin pels hàbits dels nostres xiquets i xiquetes, i espero que els pares seguim aquesta mesura majoritàriament, ja que és una millora alimentària per als nostres fills, i no ens deixem endur per les presses en les que, normalment, la feina diària ens absorbeix.

La carmanyola és una bona manera d'introduir la fruita en la dieta dels xiquets (els la podem posar pelada i talladeta), i pot ser ens n'hauríem d'endur una altra natros cap a les nostres respectives feines, i així arribar a les 5 racions de fruita i verdura que diuen que és recomanable que mengem.

El nou Campus de les Terres de l'Ebre de la URV més a prop

La Comissió d'Urbanisme de Catalunya va aprovar la modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), fet que permetrà la cessió dels terrenys de Remolins per part de l'Ajuntament de Tortosa a la Universitat Rovira i Virgili per a la construcció del nou Campus de les Terres de l'Ebre, que segons la regidora d'Urbanisme Meritxell Roigé podria ser a finals d'any.

• La Comissió d'Urbanisme de Catalunya aprova la modificació puntual del POUM per a la construcció del campus de la URV a Remolins. L'Avui.cat [28/11/07]
• La Comissió d'Urbanisme de Catalunya aprova la modificació puntual del Parc de la Fira. Ajuntament de Tortosa [28/11/07]
• Últim tràmit abans de cedir els terrenys per al campus de la Universitat Rovira i Virgili. Ebredigital [28/11/07]
• Llum verd a la construcció del campus universitari a Remolins Lo Portal de Remolins [29/11/07]

Who's that girl?

Parafrasejant la famosa cançó de Madonna és la pregunta que se'm va ocórrer quan vaig veure aquests "ninots" penjats per les parets de l'edifici Betània del Campus de les Terres de l'Ebre de la URV.

Es tracta d'un dels molts treballs de manualitats que fan les i els alumnes de magisteri d'educació infantil de Tortosa.

Aquests cossos, alguns espantats, alguns alegres, alguns saltant, de color rosa són les siluetes d'elles (majoritàriament) adornades amb tota classe d'utensilis, jocs, i altres "tontadetes" de color de rosa, que l'amor s'hi posa.

Em va fer gràcia veure com unes parets, normalment fredes i que no diuen res, s'alegraven amb aquest "colorido" i, encara que agrade més o menys, a les que tothom s'hi queda un moment mirant per continuar amb les cabòries que cadascú portem pel centre...

Publicitat "biblioteconòmica"

Ahir i avui, en dues emissores de ràdio diferents (SER i Catalunya Ràdio) he escoltat dos anuncis diferents però que inciten a visitar la biblioteca pública.

El primer, a la SER, informava que a les biblioteques públiques s'hi poden consultar més de 200 diaris de diferents països i amb diferents llengües.

El que he escoltat avui a Catalunya Ràdio també animava a visitar la biblioteca (no l'he escoltat massa bé perquè Marta anava cantant (no s'entèn res del que canta, però ella no calla) i no l'he pogut sentir del tot bé).

M'agrada veure que els governs aposten per les biblioteques, fins al punt de fer-ne propaganda.

Per altra banda, si se'n fa propaganda, la gent pot ser conegui més aquests equipaments i pot ser algun dia es decideixi a descobrir-los.

El CampreBloc canvia de data

Finalment, el CAMPREBLOC se celebrarà, si no hi ha més canvis d'última hora que ho justifiquen, el proper diumenge 16 de desembre -- em sembla que coincidirà amb la 16a Marató de TV3 -- a les 17:30h, al Casal Francesc Llop de Campredó.

Recordeu de canviar la data i l'hora a l'agenda!!!

Recollida de joguines a la URV

Els alumnes de l'Ensenyament de mestre, especialitat en educació infantil del Campus de les Terres de l'Ebre ha organitzat una campanya de recollida de joguines amb el lema "Una joguina per un somriure". Els juguets, encara que estiguin usats, es recolliran a l'edifici Betània del Campus de les Terres de l'Ebre de la URV del 20 de novembre al 20 de desembre.

Setmana radiofònica

Si dimecres va ser a Antena Caro, avui diumenge he estat entrevistada a Ràdio Soldevila, la ràdio de la Parròquia Sant Joan Baptista de Campredó, al programa "La Veu de la Parròquia". Gerard March, J.Manel Sanahuja i jo mateixa hem compartit uns minuts amb Mn. Víctor Cardona parlant dels nostres respectius blocs: què és un bloc, per què escrivim, quines són les nostres motivacions a l'escriure i un seguit més d'impressions sobre la xarxa i sobre aquesta nova eina de comunicació social que han esdevingut els blocs. Hem passat una estona entretinguda i agradable on s'ha quedat enlaire la possibilitat de fer un bloc parroquial...

El CAMPREBLOC ja té data

El proper dia 15 de desembre, a les 19h, al Casal Francesc Llop de Campredó tindrà lloc el primer CAMPREBLOC, o trobada de blocaires campredonencs. L'inesgotable Emigdi Subirats juntament amb l'Associació Cultural Soldevila han preparat una "tarda blocaire" on ens reunirem per, en paraules d'Emigdi, "donar testimoni de l'esclat blocaire existent a la població". També s'aprofitarà la jornada per lliurar el premi del Top Ten Ebrenc, iniciativa també de l'Emigdi que instava tots els blocaires ebrencs a votar del 5 a l'1 els seus cinc blocs de referència per poder així configurar aquest Top ten dels blocs ebrencs.

Per la lectura

Avui he rebut un correu de la llista de distribució de biblioteques catalanes [BIB-CAT] on podia llegir un missatge de l'escriptor José Luís Sampedro a favor de les biblioteques i de la seva tasca com a promotores de la passió per la lectura, i tal com ell demana, transcrivim el seu escrit per a fer córrer la veu:

POR LA LECTURA

Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. JustoG. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus "clientes" éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres a quienes sólo cobraba cincuenta céntimos al mes por prestar a cada cual un libro a la semana. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May.

Muchos años después hice una visita a una bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos. Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y veces también ellas quedaban prendadas. Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos.

Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.

Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo.

Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque:

a) obtiene algo a cambio.

b) es objeto de una sanción.

Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro paraprestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?

Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?¿Acaso dejaron de cobrar por el libro vendido?¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?¿Venderán menos o les servirá de publicidad elpréstamo como cuando una fábrica regala muestras desus productos?

Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura?¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos?

No entiendo a esa Europa mercantil.

Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra. Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas.

He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

José Luis Sampedro

Entrevista a la Punyeta radiofònica d'Antena Caro

Fa 15 dies que, dins "La Punyeta Radiofònica", l'espai setmanal de difusió i promoció de la Biblioteca de Roquetes al programa El Magazine d'Antena Caro, es van iniciar una sèrie d'entrevistes a bibliotecaris i bibliotecàries de les Terres de l’Ebre amb la intenció de conèixer més coses sobre les biblioteques del nostre territori i sobre els bibliotecaris i les bibliotecàries que les gestionem.

Aquesta setmana l'entrevistada he estat jo, i hem parlat entre d'altres coses de la biblioteca on treballo: la Biblioteca del Campus de les Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, de la tipologia d'usuaris (estudiants universitaris, personal docent, investigadors, personal d'administració i serveis...), els serveis dels que disposen (préstec, préstec interbibliotecari, connexió a recursos electrònics des de casa, xarxa oberta wi-fi, ...). També hem parlat una mica de la meua "vocació" bibliotecària, la meua "addicció" blocaire, per a acabar amb què és el més gratificant de la feina a la biblioteca.

Des d'aquí vull donar les gràcies a la Begonya Ferré, directora de la Biblioteca Municipal de Roquetes, i a Antena Caro, per haver-me convidat a ser l'entrevistada del seu programa i haver-me fet una entrevista "fàcil" on he pogut donar una pinzellada (s'han quedat moltes coses al tinter: la transformació de la biblioteca universitària en CRAI, el nou edifici del Campus de les Terres de l'Ebre, etc...) de la biblioteca on treballo i del "fet" bibliotecari i blocaire.

Podreu escoltar l'entrevista sencera a la web d' Antena Caro i/o al bloc de la Biblioteca Municipal de Roquetes.

30è joc literari de Tens un racó dalt del món

Ja fa 30 setmanes que el bloc del Jesús M. Tibau Tens un racó dalt del món proposa jocs literaris cada dimecres, amb regals mensuals inclosos que sorteja entre tots els participants, i per a celebrar-ho ha organitzat un joc especial amb la col·laboració d'una bona colla de blocs, un dels quals és el de servidora...

L'objecte d'aquest 30è joc literari consisteix en trobar diversos fragments del llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, repartits per tots els blocs col·laboradors...

El meu bloc us facilita aquest fragment:

"Ni les súpliques de darrera hora, ni els plors, ni les pregàries, van poder evitar l’inevitable: a l’hora determinada, va complir els divuit anys."

Les instruccions per a participar les trobareu a Tens un racó dalt del món, al post del seu bloc titulat 30è joc literari.

Sort!!!!

CosmoCaixa i Tibidabo

Aquest ha estat un cap de setmana familiar molt aprofitadet...

Dissabte vam anar a visitar el Museu de la Ciència a Barcelona, des del 2005, el CosmoCaixa. L'edifici del que era l'antic Museu de la Ciència ara està dedicat a les oficines del museu i el museu pròpiament dit és un edifici de nova construcció de 5 plantes que aprofita la pendent de la muntanya per aprofitar en cadascuna de les plantes la llum natural. Ens van fer una visita guiada ràpida explicant-nos una mica quins espais hi ha dins del Museu: la sala de la matèria, el bosc inundat, la plaça de la ciència, vam poder inspeccionar dins el taller dels restauradors, el planetari... I en aquest darrer espai vam veure la projecció Gènesi: una història de l'Univers, des del Big Bang fins als nostres dies, per acabar contemplant el cel tal com el veiem avui des del nostre planeta. Ens pensàvem que Paula i sobretot Marta no ho "aguantarien", però, sorpreses de la vida, es van portar súper bé i els va agradar molt!. Després ja vam anar a dinar allí mateix i per la tarda vam seguir la visita lliure. Pot ser hi tornarem un altre dia per a fer el Toca-Toca...

Foto: C.À.

Diumenge vam aprofitar que estàvem a Barcelona i vam anar al Parc d'atraccions de la muntanya del Tibidabo. Les xiques s'ho van passar d'allò més bé, ja que hi ha moltes atraccions pensades per als més menuts... i és clar, els grans, de veure les rialles d'elles, també ens ho vam passar molt bé! Fins i tot vam pujar a alguna atracció... encara que em sembla que a Gabi no el veureu més passejar per la "nòria"... jejeje.

Fotos del CosmoCaixa

Fotos del Tibidabo

PD: Em deixava de comentar que fora al recinte de la Plaça de les Ciències hi havia una biblioteca! Es tracta de la BIBLIOTECA MÒBIL '06 (Ecomicroespai), un projecte d'Ecodisseny

Benvinguda Carla

Divendres, a les 19h aproximadament, la Sílvia i l'Hèctor van ser pares d'una xiqueta que va pesar 2.900gr i va medir 49cm!

Des d'aquí donem-li la benvinguda i l'enhorabona als papis, que estan més contents que unes Pasqües.

Felicitats!!!

Foto: Gabi Ruiz

Correus Tortosa-Campredó

Com és possible que una carta amb matasegells de Tortosa del dia 25-10-2007 arribi a la meva bústia a Campredó més de 10 dies després (6-11-2007)??? És d'una irresponsabilitat absoluta!!! i no és que aquesta sigui la primera carta que rebo amb aquest extraordinari retard, no, més d'una vegada m'han arribat cartes informant-me d'actes, de reunions, etc. quan el dia de l'esdeveniment en concret ja havia passat. Ni que haguessin de creuar tot l'Atlàntic aquestes cartes!!! No ho entenc.

Diverses vegades m'he queixat a través de la web de Correos, al Servei d'Atenció al Client, mitjançant les bústies de queixes i reclamacions disponibles a tal efecte, i tal com era d'esperar, no he rebut mai cap resposta.

Me'n ric de la presentació que fan a la web del seu servei:

• "La misión de Correos consiste en prestar un servicio Postal de acceso universal, con calidad y regularidad, a precio Accesible y eficientemente"

Què volen dir amb qualitat? regularitat? eficienment?

I, mentrestant aquesta societat anònima de capital cent per cent públic ens pren el pèl, què podem fer natros al respecte?

Per què escriure un blog?

El Jacme del Basar de les Espècies m'ha passat aquest meme... i l'hauré de contestar, no sé per quina estranya raó, però em sembla que això dels memes que et passen els altres blocaires s'han de seguir...

Fa uns anys ni havia sentit a parlar dels blocs, i ara fa uns mesos que jo n'escric un... Tot va començar amb l'amic Dani, ell sempre a l'avantguarda, que se'n va montar un... Trobava que deia coses molt interessants i m'agradava la idea de funcionament dels blocs, però ni em plantejava escriure'n un jo.

A poc a poc, i arran de l'Ebrebloc, la proliferació de blocaires ha anat creixent de manera exponencial, o almenys el meu coneixement sobre ells, i de sobte, un dia, com aquell que no vol la cosa dóno d'alta el meu CALGRU. No sabia si la cosa tindria continuïtat, si sabria què escriure, si tindria lectors (vaja, aquesta qüestió és la que menys em preocupava)... però mira, a poc a poc tot el que fas ho penses com a blocaire... és com una addicció de la que ja no te'n pots desprendre.

Escriure un bloc no és difícil, et registres i com aquell que diu ja està... El que és difícil és que el que escrius sigui útil. Útil per a algú, no per a tothom, és clar, perquè cadascú tenim els nostres gustos (com en tot) i per això és divertida l'ebresfera, la catosfera i la blocosfera en general... sempre hi ha algú que escriu coses interessants per a tu... doncs pot ser tu també pots escriure quelcom d'interessant per a algú altre.

I com mana la tradició blocaire, passo aquest meme a Lo Barber, a Cinta i a Ricardo, si el volen contestar...

El primer dilema de la vida

Així es titula un article que vaig llegir fa uns dies del Magazine de La Vanguàrdia que intenta donar punts de vista sobre si és encertat dur els fills a les guarderies o no.

Sempre hem fan reflexionar aquesta classe d'articles, perquè em toquen de ben a prop.

Treballar o tenir cura dels fills, vet aquí la qüestió. Malgrat els intents (fallits segons el meu parer) dels governs d'intentar conciliar la vida laboral i familiar, aquest és un dilema que pateixen totes les famílies que acaben de tenir un fill. És un peix que es mossega la cua: treballem per a poder portar una vida còmoda, a part de satisfacció i creixement personal i professional, però a l'hora de ser pares moltes vegades hem de deixar els nostres fills en mans de tercers per a poder continuar creixent personal i professionalment, en detriment, moltes vegades del creixement familiar, i poder així portar un sou (o millor dos) a casa per poder pagar l'hipoteca de la casa, el cotxe, la guarderia dels fills...

Vivim en la cultura del més i més, i és poca la gent que decideix estrènyer-se els cinturons fent reduccions de jornada a la feina o fins i tot demanant-ne excedències per tal de tenir més hores amb els nostres fills.

Fa temps vaig sentir l'expressió de dedicar temps de qualitat als nostres fills i no tant quantitat de temps... Em va fer pensar i no ho acabava d'entendre... per tenir temps de qualitat amb els fills és necessari tenir quantitat de temps per estar amb ells... a mi no em val tenir temps de qualitat en cap de setmana, vull passar temps, de qualitat o no, amb les meues xiquetes!!!

Dia de difunts

Després de la disbauxa que hem pogut fer a la Castanyada o celebrant el Halloween... arriba el 2 de novembre, dia de difunts. Avui recordem els qui durant aquest any passat han traspassat aquesta vida per a viure'n una altra de millor (esperem), malgrat els que hem patit pèrdues de segur que no ens fa falta un dia assenyalat per a recordar-nos d'aquells que ja no estan entre natros... Vull pensar que, d'alguna manera inexplicable i incerta, m'estan guiant, i a la vegada gaudint i patint amb el que jo gaudeixo i pateixo. M'agrada pensar que també veuen crèixer a les meues filles, que veuen que anem prosperant, que som feliços i anem tirant endavant, i quan se m'escongeix el cor en els records em fan una empenta per continuar

Castanyada'07

La vespra de Tots Sants és costum de celebrar la "castanyada". Quan érem jóvens (i amb això vull dir, quan no teníem fills) la castanyada era el pretext per anar a sopar amb els amics i sortir de marxa... Ara les coses han canviat una mica, i des de fa un parell d'anys celebrem la castanyada amb les amigues de les nostres filles... No sé si us passa igual (als que teniu fills) però jo ara m'ho passo bé quan veig que mes filles s'ho passen bé: així de raro i així de senzill.

Així és que ahir vam fer cap a la muntanya de Carla, vestides, com mana la tradició, de castanyeres (que no disfressades, que això només es fa per Carnaval) i vam xalar d'allò més. Les xiquetes, perquè quin encert, totes eren noies, van cantar i ballar les cançons típiques del temps de tardor: la Castanyera, Marrameu torra castanyes, etc. A més a més, vam tindre l'actuació estelar de Gabi, que va amenitzar les xiquetes i els grans amb les seves ocurrències. Després a sopar i a menjar panelletes i castanyes torrades... La festa no es va allargar massa, perquè la son pesava massa per a les invitades més menudes. Malgrat tot, els grans vam poder gaudir d'una bona companyia i una sobretaula molt animada xarrant de coses interessants...

Per cert, tal i com apunta Anna en el seu comentari, també vam fer un concurs de cant (amb el joc de la PSP més de moda) i (gràcies a ella, perquè lo que és una servidora i Cinta ho van fer xip xap) vam deixar els nois amb un pam de nas!!!

Foto: C.À.

Més fotos a Picasa