New York, New York (0)

Aquesta setmana passada hem anat de viatge a Nova York. Era un viatge molt desitjat des de feia mesos, ja que volíem celebrar de manera especial el nostre desè aniversari de casament. I així, aliens a les notícies de divendres la tarda, on els controladors aeris espanyols havien començat una vaga encoberta, tancant l'espai aeri espanyol, ens presentàrem molt optimistes a l'aeroport de Barcelona. Vam aparcar el cotxe a l'Aparca i Vola, un pàrquing a cinc minuts de l'aeroport i que et trasllada a la terminal en un tres i no res. La vaga que van començar el dia anterior es feia notar per la terminal, ja que hi havia molts vols cancel·lats i unes cues llarguíssimes a tots els mostradors. Com del nostre vol no deia res, vam facturar les maletes i vam anar a la Porta d'embarcament on havíem de pujar a l'avió. Tot era a punt, llevat un petit contratemps : l'avió que ens havia de portar a Nova York no havia pogut aterrar i estava esperant a Milà! Bé, no passava res perquè el vol només es retardava, no estava cancel·lat... Però una estona més tard, vora el migdia ens anuncien que el nostre vol es cancel·la, que hem d'abandonar la porta d'embarcament i tornar-nos-en cap a casa. Cares llargues, cares tristes, ulls plorosos... La supervisora d'American Airlines ens comenta que donades les circumstàncies de la vaga encoberta dels controladors i la consegüent tancada de l'espai aeri espanyol, l'avió que ens havia de portar a Nova York no podia aterrar, però que l'endemà aquest avió estaria esperant-nos per a marxar. De tota manera, ens va donar uns telèfons d'atenció per tal que puguem trucar i demanar una solució. Vam trucar a mon germà, que es donava la casualitat que estava a Barcelona, i vam anar a dinar amb ells a casa la seva sogra, Dolores. Ens van animar i ens van fer sentir a casa, però la processó anava per dins, i la tristor no la podíem amagar més. A la tarda Manu ens va portar a l'aeroport una altra vegada a veure si podíem esbrinar alguna cosa més, però la "paradeta" d'American Airlines estava tancada i no obriria fins a l'endemà al matí. Així que no ens va servir de res el desplaçament a l'aeroport i vam anar a sopar en un baret per poder veure el futbol i desconnectar una mica de tot el que havia estat el dia. Ens vam quedar a dormir a Barcelona i l'endemà de bon matí, havent maldormit, una altra vegada ens porta Manu cap a l'aeroport, amb el convenciment, una vegada més, que aquell dia dormiríem a la ciutat de la llum. Però més enllà de la realitat, els americans havien cancel·lat el vol de Nova York a Barcelona, amb la qual cosa, el "nostre" avió de Milà era per als passatgers que havien de volar diumenge. Llargues cues, cares llargues, nervis, indignació i finalment dues opcions: esperar a la llista d'espera per a aquell vol "sobrevenut" o canviar el bitllet per a l'endemà, via Londres amb British Airways. Ja no hi fèiem res a Barcelona fins a dilluns de matinada, així que vam marxar cap a res per a què les nostres xiquetes ens donessin una alenada d'alegria i bones vibracions. La matinada de diumenge a dilluns anem cap a l'aeroport per a agafar el vol que ens portaria a Londres; a la cua ens trobem cares conegudes dels que havíem de volar dissabte... EL vol va anar fantàstic, en primera, però en arribar a Londres ens van tindre planejant una estona, ja que una boira espessa no deixava que l'avió pugués aterrar... Finalment, i amb una llarga caminada per les terminals de Heathrow, agafem el vol que ens durà a New York, New York!