Bones Festes!!!

Campredó amb la Marató de TV3

Aquest cap de setmana, l'Associació de Joves de Campredó ha organitzat diversos actes per tal de recaptar diners en favor de la Marató de TV3, que aquest any està dedicada a les malalties cerebrals i medul·lars adquirides.

Dissabte van organitzar una marxa popular i un berenar, i diumenge una xocolatada i estampada de mans al mural de la plaça de l'església.

S'han recaptat 454€!!!

Música per la Marató

Per segon any consecutiu, l'Escola Municipal de

Música de Tortosa ha organitzat un acte en favor de la Marató de TV3, i les menudes de casa, com a alumnes de l'escola, hi h

an participat activament.

New York, New York (2)

Dimecres 8 de desembre.

Ens aixequem aviadet perquè hem d'anar a veure l'estàtua de la Llibertat! Anem a buscar el metro i de passada ens comprem uns donuts i uns cafès per esmorzar a la paradeta de la cantonada. Estan boníssims!!! Ens dirigim a Battery Park, on transcorre la trama de Caperucita en Manhattan, de Carmen Martin Gaite, i des d'on hem d'agafar el ferry que ens portarà a la Liberty Island.Un cop allí anem a buscar els tíquets i ja comencem a fer cua per a pujar a l'embarcació. Fa molt de fred però estem molt contents ja que és realment el nostre primer dia "turístic" com a tal a Nova York. Ens posem a la coberta per poder gaudir de les vistes i fer fotos, moltes fotos, de l'skyline de Manhattan per un costat i de l'estàtua per l'altre. Realment és impressionant: els edificis alts, els ponts que uneixen l'illa amb Brooklyn i Queens, el passeig amb el ferry, el riu Hudson, Ellis Island, l'estàtua de la Llibertat, icona novaiorquesa per excel·lència... Un cop allí, anem al centre d'informació a buscar la polsera que ens identifica com a posseïdors del passi per a pujar a la corona. Un ranger ens explica en un anglès americà gairebé inintel·ligible cap a on ens hem de dirigir i què hem de fer per a pujar a la corona... ni més ni menys que 346 escales!!! i jo que em pensava que pujaríem en ascensor... en fi, que agafem aire i comencem a pujar. En arribar a dalt de tot, una altra ranger ens explica la història de l'estàtua i ens senyala les vistes que podem admirar. Una vegada acabada l'explicació comencem a baixar i ens parem al nivell d'observació per fer quatre fotos i gaudir de les vistes a Manhattan, Brooklyn, Staten Island i New Jersey. Seguim baixant i anem al museu on s'explica com i per què es va construir l'estàtua, inclús hi ha una rèplica de la cara de l'estàtua a tamany real. Acabem la visita fent un mosset a la cafeteria i comprant algun que altre souvenir, fins que arriba el ferry per tornar a Manhattan. Aquesta vegada anem dins perquè feia realment molt de fred, i decidim no baixar a l'illa d'Ellis.
Arribats a Battery Park de nou, comencem la nostra visita al districte financer: la primera parada, el Charging Bull, plagat de turistes, que com natros, es volen fer la foto amb el famós bou de Wall Street. Vam seguir el nostre passeig pel famós carrer (Wall St.), fent-nos fotos davant la borsa, el Federal Hall, i com no ens vam atrevir a entrar... davant de la famosa botiga Tiffany's & co. Vam seguir passejant fins a arribar a la zona zero, on fins els atacs de l'11-S s'alçaven les famoses Torres Bessones, on s'estan construint una sèrie d'edificis que conformaran el nou World Trade Center de NY. I aprofitant que estàvem allí... vam entrar als arxifamosos magatzems Century 21, on vam fer alguna que altra compra :-).
Després agafem el metro per a anar a l'apartament a deixar les compres i anem a veure l'Empire State Building, però finalment decidim deixar-ho per l'endemà al matí, ja que teníem entrades per a anar a veure un partit de l'NBA al Madison Square Garden, the most famous arena! El partit el jugaven els New York Knicks i els Toronto Raptors, de Calderon. Malgrat que no m'agrada gens el bàsquet m'ho vaig passar molt bé, ja que és tot un espectacle, i a més a més ens vam menjar uns hot dogs immensos! Després del partit, ens en vam anar a dormir... amb prou feines vaig aguantar desperta tota l'estona!!! això del jet lag et juga males passades...

New York, New York (1)

Arribem a Nova York dilluns 13 a les 17h aproximadament (hora local) i hem de fer una llarga cua per passar pel filtre de l'aduana i immigració. Una mica de més nervis infundats mentre s'aproxima el nostre torn, i després a recollir les maletes (cap de perduda! sort!) i a pensar en un mitjà de transport per a traslladar-nos a la city. Ens despedim dels "companys de batalletes" i anem a buscar el metro. Més d'una hora després arribem al que serà el nostre apartament. Ens donem una dutxa i anem a buscar el cotxe que teníem llogat per a dilluns i dimarts. Després vam anar a buscar al tiet Jordi, la tieta Fina i la María que, casualitats de la vida, també passaven el pont a Nova York. Amb ells vam anar a sopar a Little Italy, al restaurant xxx, que sortia a la guia Trotamundos. Després de sopar, Gabi ens va donar una volta en cotxe pels carrers de Manhattan, fins creuar el pont de Brooklin i després tornar cap als hotels vorejant l'East River. No vaig poder gaudir massa de les meravelloses vistes de llums i gratacels immensos, ja que els ulls se'm tancaven de cansament... tot l'estrés acumulat el cap de setmana i la falta de son d'aquells dies previs m'estava passant factura, així que ens vam despedir i ens en vam anar a dormir.
L'endemà al matí, dimarts, vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a l'outlet de roba Woodbury Commons, als afores de NY. Per la carretera vam poder apreciar la diferència entre el que havíem pogut veure de Manhattan i el paisatge, més aviat rural que anavem veient mentre fèiem camí. Gràcies al nostre amic Jose que ens havia deixat el seu GPS no ens vam perdre i vam arribar al nostre destí. Va ser tot un dia de compres, moltes compres, i fred, molt de fred. Cap al tardet, quan encara no havíem ni vist la meitat de les botigues que hi havia, vam marxar cap a Nova York una altra vegada, ja que estàvem molt cansats!
En arribar a l'apartament vam haver de fer uns quants viatges per a pujar totes les compres que havíem fet, i després vam anar a tornar el cotxe de lloguer (a Gabi li va agradar molt l'experiència de conduir per New York). Ja era hora d'anar a menjar alguna cosa i vam fer cap a un petit restaurant japonès que estava molt a prop del nostre apartament, el Sapporo, on vam haver d'ingeniar-nos-les per a menjar amb els típics palets, ja que no et donen coberts "normals".

New York, New York (0)

Aquesta setmana passada hem anat de viatge a Nova York. Era un viatge molt desitjat des de feia mesos, ja que volíem celebrar de manera especial el nostre desè aniversari de casament. I així, aliens a les notícies de divendres la tarda, on els controladors aeris espanyols havien començat una vaga encoberta, tancant l'espai aeri espanyol, ens presentàrem molt optimistes a l'aeroport de Barcelona. Vam aparcar el cotxe a l'Aparca i Vola, un pàrquing a cinc minuts de l'aeroport i que et trasllada a la terminal en un tres i no res. La vaga que van començar el dia anterior es feia notar per la terminal, ja que hi havia molts vols cancel·lats i unes cues llarguíssimes a tots els mostradors. Com del nostre vol no deia res, vam facturar les maletes i vam anar a la Porta d'embarcament on havíem de pujar a l'avió. Tot era a punt, llevat un petit contratemps : l'avió que ens havia de portar a Nova York no havia pogut aterrar i estava esperant a Milà! Bé, no passava res perquè el vol només es retardava, no estava cancel·lat... Però una estona més tard, vora el migdia ens anuncien que el nostre vol es cancel·la, que hem d'abandonar la porta d'embarcament i tornar-nos-en cap a casa. Cares llargues, cares tristes, ulls plorosos... La supervisora d'American Airlines ens comenta que donades les circumstàncies de la vaga encoberta dels controladors i la consegüent tancada de l'espai aeri espanyol, l'avió que ens havia de portar a Nova York no podia aterrar, però que l'endemà aquest avió estaria esperant-nos per a marxar. De tota manera, ens va donar uns telèfons d'atenció per tal que puguem trucar i demanar una solució. Vam trucar a mon germà, que es donava la casualitat que estava a Barcelona, i vam anar a dinar amb ells a casa la seva sogra, Dolores. Ens van animar i ens van fer sentir a casa, però la processó anava per dins, i la tristor no la podíem amagar més. A la tarda Manu ens va portar a l'aeroport una altra vegada a veure si podíem esbrinar alguna cosa més, però la "paradeta" d'American Airlines estava tancada i no obriria fins a l'endemà al matí. Així que no ens va servir de res el desplaçament a l'aeroport i vam anar a sopar en un baret per poder veure el futbol i desconnectar una mica de tot el que havia estat el dia. Ens vam quedar a dormir a Barcelona i l'endemà de bon matí, havent maldormit, una altra vegada ens porta Manu cap a l'aeroport, amb el convenciment, una vegada més, que aquell dia dormiríem a la ciutat de la llum. Però més enllà de la realitat, els americans havien cancel·lat el vol de Nova York a Barcelona, amb la qual cosa, el "nostre" avió de Milà era per als passatgers que havien de volar diumenge. Llargues cues, cares llargues, nervis, indignació i finalment dues opcions: esperar a la llista d'espera per a aquell vol "sobrevenut" o canviar el bitllet per a l'endemà, via Londres amb British Airways. Ja no hi fèiem res a Barcelona fins a dilluns de matinada, així que vam marxar cap a res per a què les nostres xiquetes ens donessin una alenada d'alegria i bones vibracions. La matinada de diumenge a dilluns anem cap a l'aeroport per a agafar el vol que ens portaria a Londres; a la cua ens trobem cares conegudes dels que havíem de volar dissabte... EL vol va anar fantàstic, en primera, però en arribar a Londres ens van tindre planejant una estona, ja que una boira espessa no deixava que l'avió pugués aterrar... Finalment, i amb una llarga caminada per les terminals de Heathrow, agafem el vol que ens durà a New York, New York!