Bones Festes!!!

Campredó amb la Marató de TV3

Aquest cap de setmana, l'Associació de Joves de Campredó ha organitzat diversos actes per tal de recaptar diners en favor de la Marató de TV3, que aquest any està dedicada a les malalties cerebrals i medul·lars adquirides.

Dissabte van organitzar una marxa popular i un berenar, i diumenge una xocolatada i estampada de mans al mural de la plaça de l'església.

S'han recaptat 454€!!!

Música per la Marató

Per segon any consecutiu, l'Escola Municipal de

Música de Tortosa ha organitzat un acte en favor de la Marató de TV3, i les menudes de casa, com a alumnes de l'escola, hi h

an participat activament.

New York, New York (2)

Dimecres 8 de desembre.

Ens aixequem aviadet perquè hem d'anar a veure l'estàtua de la Llibertat! Anem a buscar el metro i de passada ens comprem uns donuts i uns cafès per esmorzar a la paradeta de la cantonada. Estan boníssims!!! Ens dirigim a Battery Park, on transcorre la trama de Caperucita en Manhattan, de Carmen Martin Gaite, i des d'on hem d'agafar el ferry que ens portarà a la Liberty Island.Un cop allí anem a buscar els tíquets i ja comencem a fer cua per a pujar a l'embarcació. Fa molt de fred però estem molt contents ja que és realment el nostre primer dia "turístic" com a tal a Nova York. Ens posem a la coberta per poder gaudir de les vistes i fer fotos, moltes fotos, de l'skyline de Manhattan per un costat i de l'estàtua per l'altre. Realment és impressionant: els edificis alts, els ponts que uneixen l'illa amb Brooklyn i Queens, el passeig amb el ferry, el riu Hudson, Ellis Island, l'estàtua de la Llibertat, icona novaiorquesa per excel·lència... Un cop allí, anem al centre d'informació a buscar la polsera que ens identifica com a posseïdors del passi per a pujar a la corona. Un ranger ens explica en un anglès americà gairebé inintel·ligible cap a on ens hem de dirigir i què hem de fer per a pujar a la corona... ni més ni menys que 346 escales!!! i jo que em pensava que pujaríem en ascensor... en fi, que agafem aire i comencem a pujar. En arribar a dalt de tot, una altra ranger ens explica la història de l'estàtua i ens senyala les vistes que podem admirar. Una vegada acabada l'explicació comencem a baixar i ens parem al nivell d'observació per fer quatre fotos i gaudir de les vistes a Manhattan, Brooklyn, Staten Island i New Jersey. Seguim baixant i anem al museu on s'explica com i per què es va construir l'estàtua, inclús hi ha una rèplica de la cara de l'estàtua a tamany real. Acabem la visita fent un mosset a la cafeteria i comprant algun que altre souvenir, fins que arriba el ferry per tornar a Manhattan. Aquesta vegada anem dins perquè feia realment molt de fred, i decidim no baixar a l'illa d'Ellis.
Arribats a Battery Park de nou, comencem la nostra visita al districte financer: la primera parada, el Charging Bull, plagat de turistes, que com natros, es volen fer la foto amb el famós bou de Wall Street. Vam seguir el nostre passeig pel famós carrer (Wall St.), fent-nos fotos davant la borsa, el Federal Hall, i com no ens vam atrevir a entrar... davant de la famosa botiga Tiffany's & co. Vam seguir passejant fins a arribar a la zona zero, on fins els atacs de l'11-S s'alçaven les famoses Torres Bessones, on s'estan construint una sèrie d'edificis que conformaran el nou World Trade Center de NY. I aprofitant que estàvem allí... vam entrar als arxifamosos magatzems Century 21, on vam fer alguna que altra compra :-).
Després agafem el metro per a anar a l'apartament a deixar les compres i anem a veure l'Empire State Building, però finalment decidim deixar-ho per l'endemà al matí, ja que teníem entrades per a anar a veure un partit de l'NBA al Madison Square Garden, the most famous arena! El partit el jugaven els New York Knicks i els Toronto Raptors, de Calderon. Malgrat que no m'agrada gens el bàsquet m'ho vaig passar molt bé, ja que és tot un espectacle, i a més a més ens vam menjar uns hot dogs immensos! Després del partit, ens en vam anar a dormir... amb prou feines vaig aguantar desperta tota l'estona!!! això del jet lag et juga males passades...

New York, New York (1)

Arribem a Nova York dilluns 13 a les 17h aproximadament (hora local) i hem de fer una llarga cua per passar pel filtre de l'aduana i immigració. Una mica de més nervis infundats mentre s'aproxima el nostre torn, i després a recollir les maletes (cap de perduda! sort!) i a pensar en un mitjà de transport per a traslladar-nos a la city. Ens despedim dels "companys de batalletes" i anem a buscar el metro. Més d'una hora després arribem al que serà el nostre apartament. Ens donem una dutxa i anem a buscar el cotxe que teníem llogat per a dilluns i dimarts. Després vam anar a buscar al tiet Jordi, la tieta Fina i la María que, casualitats de la vida, també passaven el pont a Nova York. Amb ells vam anar a sopar a Little Italy, al restaurant xxx, que sortia a la guia Trotamundos. Després de sopar, Gabi ens va donar una volta en cotxe pels carrers de Manhattan, fins creuar el pont de Brooklin i després tornar cap als hotels vorejant l'East River. No vaig poder gaudir massa de les meravelloses vistes de llums i gratacels immensos, ja que els ulls se'm tancaven de cansament... tot l'estrés acumulat el cap de setmana i la falta de son d'aquells dies previs m'estava passant factura, així que ens vam despedir i ens en vam anar a dormir.
L'endemà al matí, dimarts, vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a l'outlet de roba Woodbury Commons, als afores de NY. Per la carretera vam poder apreciar la diferència entre el que havíem pogut veure de Manhattan i el paisatge, més aviat rural que anavem veient mentre fèiem camí. Gràcies al nostre amic Jose que ens havia deixat el seu GPS no ens vam perdre i vam arribar al nostre destí. Va ser tot un dia de compres, moltes compres, i fred, molt de fred. Cap al tardet, quan encara no havíem ni vist la meitat de les botigues que hi havia, vam marxar cap a Nova York una altra vegada, ja que estàvem molt cansats!
En arribar a l'apartament vam haver de fer uns quants viatges per a pujar totes les compres que havíem fet, i després vam anar a tornar el cotxe de lloguer (a Gabi li va agradar molt l'experiència de conduir per New York). Ja era hora d'anar a menjar alguna cosa i vam fer cap a un petit restaurant japonès que estava molt a prop del nostre apartament, el Sapporo, on vam haver d'ingeniar-nos-les per a menjar amb els típics palets, ja que no et donen coberts "normals".

New York, New York (0)

Aquesta setmana passada hem anat de viatge a Nova York. Era un viatge molt desitjat des de feia mesos, ja que volíem celebrar de manera especial el nostre desè aniversari de casament. I així, aliens a les notícies de divendres la tarda, on els controladors aeris espanyols havien començat una vaga encoberta, tancant l'espai aeri espanyol, ens presentàrem molt optimistes a l'aeroport de Barcelona. Vam aparcar el cotxe a l'Aparca i Vola, un pàrquing a cinc minuts de l'aeroport i que et trasllada a la terminal en un tres i no res. La vaga que van començar el dia anterior es feia notar per la terminal, ja que hi havia molts vols cancel·lats i unes cues llarguíssimes a tots els mostradors. Com del nostre vol no deia res, vam facturar les maletes i vam anar a la Porta d'embarcament on havíem de pujar a l'avió. Tot era a punt, llevat un petit contratemps : l'avió que ens havia de portar a Nova York no havia pogut aterrar i estava esperant a Milà! Bé, no passava res perquè el vol només es retardava, no estava cancel·lat... Però una estona més tard, vora el migdia ens anuncien que el nostre vol es cancel·la, que hem d'abandonar la porta d'embarcament i tornar-nos-en cap a casa. Cares llargues, cares tristes, ulls plorosos... La supervisora d'American Airlines ens comenta que donades les circumstàncies de la vaga encoberta dels controladors i la consegüent tancada de l'espai aeri espanyol, l'avió que ens havia de portar a Nova York no podia aterrar, però que l'endemà aquest avió estaria esperant-nos per a marxar. De tota manera, ens va donar uns telèfons d'atenció per tal que puguem trucar i demanar una solució. Vam trucar a mon germà, que es donava la casualitat que estava a Barcelona, i vam anar a dinar amb ells a casa la seva sogra, Dolores. Ens van animar i ens van fer sentir a casa, però la processó anava per dins, i la tristor no la podíem amagar més. A la tarda Manu ens va portar a l'aeroport una altra vegada a veure si podíem esbrinar alguna cosa més, però la "paradeta" d'American Airlines estava tancada i no obriria fins a l'endemà al matí. Així que no ens va servir de res el desplaçament a l'aeroport i vam anar a sopar en un baret per poder veure el futbol i desconnectar una mica de tot el que havia estat el dia. Ens vam quedar a dormir a Barcelona i l'endemà de bon matí, havent maldormit, una altra vegada ens porta Manu cap a l'aeroport, amb el convenciment, una vegada més, que aquell dia dormiríem a la ciutat de la llum. Però més enllà de la realitat, els americans havien cancel·lat el vol de Nova York a Barcelona, amb la qual cosa, el "nostre" avió de Milà era per als passatgers que havien de volar diumenge. Llargues cues, cares llargues, nervis, indignació i finalment dues opcions: esperar a la llista d'espera per a aquell vol "sobrevenut" o canviar el bitllet per a l'endemà, via Londres amb British Airways. Ja no hi fèiem res a Barcelona fins a dilluns de matinada, així que vam marxar cap a res per a què les nostres xiquetes ens donessin una alenada d'alegria i bones vibracions. La matinada de diumenge a dilluns anem cap a l'aeroport per a agafar el vol que ens portaria a Londres; a la cua ens trobem cares conegudes dels que havíem de volar dissabte... EL vol va anar fantàstic, en primera, però en arribar a Londres ens van tindre planejant una estona, ja que una boira espessa no deixava que l'avió pugués aterrar... Finalment, i amb una llarga caminada per les terminals de Heathrow, agafem el vol que ens durà a New York, New York!

Dansa a la biblioteca

Divendres, 26 de novembre, les alumnes més petites de l'escola de dansa Ballet Estudi Llibertat Curto van participar en el conta-contes de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. El conte, que va ser llegit per Anna M. Bel, fou El Mussolet, de la tortosina Zoraida Burgos. Les joves ballarines ja havien escenificat aquest conte el passat mes de juny, en el festival de fi de curs de l'escola de dansa.

Malgrat alguns problemes tècnics amb la música, el conta-contes en moviment va ser tot un èxit, sobretot per als pares, mares, iaios i iaies de les petites artistes que allí ens vam reunir.

Més fotos a Picasa

Castanyada 2010

Aquest cap de setmana l'hem passat a Ca la Cecília, una casa rural impressionant al poble de Coscó (Oliola, Lleida) amb Jose, Rosi, Naroa, Oihane, Àlex, Montserrat, Abril, Èric i natros quatre.

Ha estat un cap de setmana de relax i molt bona companyia i hem aprofitat per comprar quatre torrons i una mica de xocolata a la pedra a Agramunt.

El cumple de Joan

Diumenge vam anar a Vinaròs a celebrar el cumple de mon cosí Joan. El 13 d'octubre va fer 5 anys! com passa el temps...

Com sempre, a Vinaròs en esperen amb molta alegria i amb bon menjar. David ens va fer una paelleta boníssima :-)

I després de dinar, de postres, el pastís d'aniversari: aquest any era un camp de futbol amb els escuts dels equips preferits de Joan: el Barça i el València, que curiosament havien jugat la nit anterior.

Un cop menjat i reposat el pastís, un invitat molt particular ens va fer passar la resta de la tarda ben distrets: un voltor al jardí dels veíns! La moguda va ser divertida: la guàrdia civil intentant agafar-lo amb una manta, un veí molt valent que no li tenia por fent-li fotos de ben aprop, i tots natros amunt i avall amb recansa i curiositat.

Finalment la benemèrita s'endugué el voltor, amb més por que una altra cosa, i a esperar que el vinguessin a bsucar aviat.

Excursió a Coll Redó

Ahir diumenge vam fer la primera excursió del curs amb la secció d'excursionisme de l'AMPA del CEIP El Temple. A les 9h del matí ens vam reunir a la plaça del col·le i després vam agafar els cotxes fins a la Marbrera de la Cinta, des d'on vam començar la caminada cap a la Creu de Coll Redó. El temps ens va deixar gaudir d'unes magnífiques vistes de Tortosa, el riu Ebre, els Ports, el Montsià i fins i tot de la mar. A les 11h aproximadament arribàvem a la Creu, on vam esmorzar i, els que portaven càmeres, van fer les fotos de rigor. Després vam iniciar la baixada, i a les 13h tothom cap a casa a dinar.
Foto: AMPA CEIP El Temple

Poznan (2/2)

Diumenge al matí ens vam aixecar tard, molt tard... això de sortir de marxa quan no s'està acostumat deixa esgotat! El planning era fer una petita ruta en cotxe pels voltants de Poznan. Abans de res vam esmorzar-dinar una pizza i després vam agafar el cotxe cap a Kornik, on vam veure els voltants del Castell de Kornik i l'Arboretum, amb més de 3.500 espècies d'arbres i matolls.

Després vam tornar a agafar el cotxe i vam anar cap a Rogalin on moltes de les parelles dels voltants van a fer-se els reportatges fotogràfics del casament... si no ens vam trobar 8 parelles de nuvis no ens en vam trobar cap! i natros, vam decidir també fer-nos un reportatge fotogràfic, descansar a la gespa i intentar fer el pi, cosa que no va donar massa bon resultat.

Una estona de relax i vam seguir cap a ??? per veure un molí de vent que sortia a la guia turística, però que en realitat era una propietat privada.Ens vam fer la foto de rigor i vam tornar cap a Poznan.

A la plaça .... vam fer una volteta per les paradetes medievals i vam descobrir un artesà que amb una serreta mecànica et feia el nom que vulguessis, i és clar, no vam tardar en demanar els noms de les nostres xiques.

Després a sopar aviat al Fever i a dormir aviat, que estàvem molt cansats.

Dilluns era el nostre últim dia a Poznan, però encara ens quedava temps per fer moltes coses, ja que l'avió no sortia fins gairebé les vuit de la tarda. Així que pel matí vam anar a esmorzar en un baret (Cafe Golebnik) que vam descobrir per casualitat en un passadís que tenien una gran varietat de cafès, tès i pastes. Després vam anar al centre d'informació turística perquè volíem comprar alguns records i de pas fer temps per a què fossin les 12h. De passada ens van "trobar" la Raczyński Library, i ens vam fer la "tradicional" friki-foto.

A les dotze del migdia en punt estàvem davant el Ratusz (Ajuntament) per veure com sortien les cabres per a marcar les hores. Un gran públic s'havia concentrat a la Stary Rynek per veure aquest típic acte, que està amenitzat amb el toc d'una trompeta d'un músic que està dalt del campanar.

Després tornàrem al llac Malta per dinar qualsevol cosa i llogar una "bicicleta de dos" i unes "segways"... llàstima que ens va començar a ploure i vam tindre que sortir pitant, cap a l'hotel a buscar les maletes i després cap a l'aeroport.

Poznan (1/2)

Aquest cap de setmana hem gaudit d'unes bones vacances a Polònia. Quan Gabi i Jose ens van dir a Rosi i a mi que ens n'anàvem a Poznan vam posar una cara de circumstàncies, ja que no havíem ni sentit a nombrar aquesta ciutat. Suposo que el fet de no esperar res d'una ciutat ens va fer gaudir-la al màxim.

En arribar a l'aeroport vam anar a buscar el cotxe que havíem llogat per a moure'ns lliurement. Vam anar a deixar les maletes a l'hotel i després ens en vam anar cap al centre de la ciutat a sopar. Vam fer cap a un local (Fever) de la plaça principal (Stary Rynek) on a més a més de sopar també pots prendre una copa i ballar. Quan ja ens n'anàvem cap a l'hotel una parelleta se'ns va acostar preguntant-nos alguna cosa en polonès... ni idea! però eren tan divertits i oberts que vam estar xerrant una estona amb ells (en anglès). La Paula i el Kamil ens volien invitar a la "party"!!!

Acabat l'episodi "Mayoral hace amigos" vam marxar cap a l'hotel, on encara s'estava celebrant el banquet d'una boda, amb la qual cosa vam tenir música fins a les dues de la matinada. Durant la nostra estada a Poznań hem pogut constatar que la gent es casa molt! Ens vam trobar moltes celebracions de casaments!!!

Dissabte al matí vam anar en primer lloc a visitar el llac Malta, on vam estar passejant una bona estona, però com volíem llogar bicicletes i no estaven disponibles vam decidir tornar un altre dia i dedicar-nos a passejar pel centre de la ciutat. Abans d'arribar, però, ens vam parar a Ostrów Tumski, per a visitar la catedral de Sant Pere i Sant Pau, la primera de Polònia. Ja a la plaça vam decidir fer el "turista" de veritat i vam llogar un carro de cavalls per a què ens passegés per la ciutat. Acabada la passejada vam dinar a la terrassa d'un restaurant de cuina regional que es troba a la mateixa plaça Stary Rynek: Gospoda Pod Koziolkami.

No sé si va ser qüestió de sort o què, però resulta que a la mateixa plaça feien una fira medieval, amb moltes paradetes i respresentacions de batalles entre cavallers. Va ser divertit, però també ens vam endur un bon ensurt quan a un dels "cavallers" se li va incendiar la pòlvora que portava a la bossa per fer petar una espècie de carabina.

Vam continuar la nostra passejada pels voltants del centre comercial de la ciutat, passant per l'estàtua del vell Marych al carrer Polwiesjka, fins al Stary Browar (antiga fàbrica de cervesa "Old Huggers" que ara és un enorme centre comercial), per a tornar més tard a la Stary Rynek per prendre un refrigeri en una de les moltes terrassetes que hi ha, en aquest cas la del Club 65.

Després vam tornar a l'hotel a descansar una estona i preparar-nos per a sortir a sopar a la nit. Ho vam fer, com no, a la plaça, en el restaurant Fenix, i després vam anar a ballar una estoneta al Van Diesel, un local nou de marxa en el mateix centre de la ciutat, on vam conèixer, accidentalment, al nostre "amic" Arek.

Fotos on Facebook

Cork - part 2

Dijous, pel matí toca anar a classe i a la tarde teníem planejat d'anar a Blarney, a visitar el famós Blarney Castle i poder besar la famosa pedra que et concedeix el do de l'eloqüència. Vam haver d'agafar el bus nº224 i després de les meves fluides "requests" al conductor, ens va dir que ens indicaria on baixar. Quan arribem cauen quatre gotes, però de seguida para i podem passejar tranquil·lament pels jardins del recinte. Vaig haver de pujar tot sola al castell per a besar la pedra (Cinta - que té vertígen - es va quedar a baix amb les xiquetes), però va valdre la pena. Des de dalt es veien unes vistes impressionants: verd, verd i més verd. Vaig besar la pedra, i ja obsequiada amb el do de l'eloqüència, vaig tornar a baixar amb les cames encara tremoloses de la impressió. Vam continuar la tarda passejant pel "Poison Garden" i pels voltants del castell , amb sessions fotogràfiques incloses, i a l'hora vam fer cap a la parada de bus que ens havia de tornar cap a Cork. La nostra impressió és que el bus no va passar, ja que hi havia molta gent esperant, i vam haver d'agafar el següent una hora més tard!

Divendres era l'últim dia de classe a la Douglass Community School. Louise, la teacher dels menuts els va preparar una festeta amb pop-corn i tot! Natros vam fer-nos una foto de record amb Emer. La tarda la vam dedicar a fer compres i passejar pel centre de la ciutat, bàsicament pels carrers Saint Patrick's Street i voltants. Diversos dies ens vam trobar "artistes de carrer" que cantaven o tocaven música...

Dissabte vam quedar amb Laura, Vega, Raquel i Efran per a anar a visitar el poblet turístic de Cobh i després el zoo de Fota per a la qual cosa vam haver d'anar amb tren. A Cobh vam estar-hi poqueta estona, però vam poder veure que era un poblet molt pintoresc que ha aprofitat el fet que el Titanic fes la seva última parada en el seu port abans d'enfonsar-se enmig de l'oceà.

A Fota els xiquets s'ho van passar molt bé. Els animals estan mig en llibertat i te'ls pots creuar en qualsevol passejada, però on millor s'ho van passar va ser als gronxadors...

Quan vam tornar a Cork encara era prompte, el temps allí passa més ràpid... així que vam aprofitar per voltar una miqueta pel centre.

Diumenge era l'últim dia que estàvem per Cork, ja que dilluns ja marxàvem cap a casa. El planning que vam fer per a aquest últim dia va ser anar a visitar el Blackrock Castle i després anar al Parc Fitzerald a dinar i a passar una estona. Per a anar al castell vam agafar el bus nº2 i li vaig demanar al conductor si ens podia avisar on havíem de baixar, i ell molt amablement ens ho va indicar. El Blackrock Castle està als afores de Cork i actualment és un Observatori. Allí vam poder veure uns vídeos interactius sobre l'origen de la vida, sobre els planetes i les galàxies... Cinta i jo anàvem traduint com podíem a les xiquetes, però sembla que els va agradar força.

Després vam tornar cap al centre de la ciutat per a agafar un altre bus que ens portés al Parc Fitzerald, però el conductor d'aquell bus no era tan amable i ens va deixar a la quinta punyeta, i vam haver de preguntar diverses vegades i caminar una bona estona abans no vam trobar el famós parc. Allí vam dinar de "pícnic", a la gespa, vora un estany, amb les reserves que havíem comprat al McDonald's. Els xiquets van estar jugant als gronxadors i s'ho van passar molt i molt bé. A la tarda vam tornar a passejar pel centre de la ciutat, i vaig trobar la biblioteca central de Cork, que en ser diumenge estava tancada... però li vaig fer la foto de rigor. Vam fer un berenaret al parc de la venedora de cebes i després cap a l'apartament, a preparar maletes, que l'endemà tornàvem cap a casa! Més d'una hora intentant encabir la roba, regals i altres i que no pesesen massa a la maleta! és un treball casi d'enginyeria!
Dilluns! dia de tornar a casa! Ens aixequem pel matí, acabem de tancar les maletes i cap a l'estació d'autobusos a buscar el que ens ha de portar a l'aeroport de Cork.
A l'aeroport de Reus ens esperaven Marta, Gabi, Àlex, Antònia i Gabriel amb una pancarta: "Welcome Clara y Paula", com si fes més de tres mesos que érem fora!!!

Cork - part 1

Paula i jo vam estar la setmana passada a Cork. La idea era anar a classe d'anglès als matins, i a les tardes fer turisme. Han estat uns dies molt bonics que he pogut compartir amb ma filla i unes amigues.

Vam sortir des de Reus amb Ryanair cap a Cork. Allà ens esperava Olga (la coordinadora d'aquestes estades) que ens va acompanyar al nostre apartament. Una vegada instal·lades, vam sortir a sopar, ja que era una mica tardet ja (tot i el canvi horari).Vam fer cap a un restaurant italià, al conegut carrer Oliver Plunkett Street. La nostra sort va ser trobar un cambrer andalús, ja que la nostra immersió lingüística encara no havia començat.

El primer dia a Cork començava per anar a classe a la Douglas Community School. Per a fer-ho havíem d'agafar el bus nº6, i a la parada mateixa ens vam trobar unes xiquetes que també hi anaven, i després al bus vam conèixer Louise, la que seria la profe de Paula i Carla. Abans que res, però, vam haver d'anar a un supermercat a esmorzar alguna cosa, ja que a l'apartament no teníem res de res :-)

A la classe de les "mames" érem 6 alumnes: Raquel, Roser, Sebastià, Cinta, Laura i jo. La nostra professora es deia Emer (pronunciat Imma!).

Després de classe vam tornar al supermercat per a dinar i per a carregar de provisions. Havent dinat vam fer cap a la Douglas Library, que curiosament es troba dintre el mateix centre comercial, cosa que trobo molt encertada.

A la tarda vam quedar amb Jessica, que també estava estudiant anglès a Cork gràcies a una beca del Ministeri. Vam passejar vorejant el Lee River i vam veure la Saint Finbarre's Cathedral, des de fora, ja que estava en obres. Vam seguir caminant fins a arribar a la University College Cork, on ens vam fer un munt de fotos als seus jardins. I per tornar vam agafar el bus, ja que havíem caminat molt i les xiquetes estaven cansadetes, i vam sopar al McDonald's del Saint Patrick's Street.

És dimecres a Cork i toca anar a classe. Després de la classe ens apuntem a una excursió organitzada pel col·le per a visitar la Cork City Gaol, una antiga presó que ara es mostra al públic amb figures de cera, recordant els presoners que hi havien condemnat. A la tarda, sortim a passejar pel centre de la ciutat i a fer unes quantes compres i a descansar en un petit parc (Bishop Lucey Park).

D'excursió per Horta de Sant Joan

Diumenge 13 vam anar a l'última excursió d'aquest curs organitzada per la secció d'excursionisme de l'AMPA del CEIP El Temple. Aquesta vegada, l'excursió ha estat la més facileta de totes. A les 9h ens vam reunir a la plaça del col·le i ens vam repartir per a anar cap a Horta de Sant Joan. Abans d'arribar a l'àrea del Mas de la Franqueta vam deixar els cotxes i vam esmorzar (sí, sí... abans de caminar ni una passa ja estàvem esmorzant... començava bé!). Un cop amb la panxa plena i les motxilles més buides vam emprendre el camí que voreja el riu Estrets. Vam trobar uns quants escaladors que pujaven per la roca. Finalment vam arribar a un lloc on els més valents es van donar una remullada... l'aigua estava gèlida per al meu gust, però els més menuts sembla que mai no tinguin fred. Després del refrescant bany, vam tornar cap als cotxes i fins a l'àrea del Mas de la Franqueta, on vam dinar tots plegats. Després del dinar i d'una sobretaula molt animada, vam fer una nova passejada cap a la Marbrera i cap a la Cova Picasso. En tornar, ja vam donar per acabada la jornada i cadascú cap a casa d'ell.

Benvinguda Alèxia!

La matinada del 26 de maig va veure la llum per primer cop l'Alèxia, la primera filla de mon germà Manu i ma cunyada Judit. A les 2:58 AM per a ser exactes va nàixer la meua primera nebodeta, que va pesar 3.230 gr. El part va ser ràpid i va anar molt bé. És una sensació nova això de ser tia... i m'agrada!
L'enhorabona als recents papis i desitjar-los que en aquesta nova etapa de la seva vida siguen molt i molt feliços.

La comunió d'Isac

Aquest diumenge, dia de l'Ascenció, vam celebrar la comunió de mon cosí vinarosenc Isac. A les 11,30h va començar una llarga missa on més de 15 xiquets i xiquetes van prendre la primera comunió. Després de la missa vam anar cap a "la mera" a fer-nos quatre fotos de rigor, i després cap al restaurant Paladium de Vinaròs. Ens ho vam passar molt bé, grans i menuts, ja que els xiquets van tindre la supervisió de Rakel i Nando i s'ho van passar d'allò millor.

Dia internacional de la dansa

Com cada any, des del 1982, se celebra el Dia Internacional de la Dansa per atreure l'atenció sobre l'art de la dansa. L'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya ha encarregat el missatge d'aquest dia a Jannick Niort, mestra de dansa i directora de la Fundació Psico-Art de Catalunya
, i diu així:

"Avui és un gran dia per a la dansa!

Avui, per fi, la dansa arriba oficialment i amb el reconeixement merescut a tothom!

Arriba a totes les persones: petites i grans, baixetes i altes, a les més rodonetes i a les més primetes. Arriba a les persones d'altres cultures, amb altres creences; arriba a les persones cegues i sordes; arriba als nens i nenes, joves i adults, amb la síndrome de Down, amb la síndrome X fràgil i amb altres síndromes.

Arriba a les persones amb lesió medul·lar, amb paràlisi cerebral, amb malalties musculars degeneratives, i altres patologies. I arriba a les persones de qualsevol edat amb trastorns generalitzats del desenvolupament i amb diversos trastorns mentals.

La dansa, com l'aigua en la terra, penetra i s'infiltra a dins del cos de tots i cadascun de nosaltres per a treure-li tota la seva capacitat de crear un gest nou, un moviment o una expressió que encara no havia descobert.

Tothom pot experimentar la sensació de vibrar, deixant-se anar amb el ritme de la música, amb el ritme del vent, de la pluja o amb el ritme del silenci, amb el ritme del SEU COS.

La dansa allibera cos i ment. Balla!, no hi ha competitivitat. En el teu intent d'avui obriràs una via per a gaudir del teu propi cos amb noves sensacions. Viu-les!

La dansa et guiarà en la camí de la teva realització com a persona en tots els àmbits de la vida, et donarà força i il·lusió per a seguir endavant i obrir les portes d'una vida diferent que, amb l'esforç, ompliràs de satisfaccions.

TU pots ballar, tothom pot ballar, mou-te! Trobaràs la teva capacitat de gaudir de la dansa.

Avui, és un gran dia per a la dansa!

Avui, per fi, la dansa ha arribat a tothom!"

Enguany a Tortosa, s'ha dedicat el dia internacional de la dansa al Hip-Hop, i gràcies a l'Ajuntament de Tortosa, amb la col·laboració de les escoles de dansa de Neus Rodés i el Ballet Estudi Llibertat Curto, hem pogut gaudir de l'espectacle urbà de la companyia Brodas, que ens ha deixat a més d'un amb la boca oberta i sabent més coses del moviment Hip-Hop, a més d'actuacions dels alumnes de les dos escoles de dansa.

Marta i Paula han ballat per primera vegada en aquest tipus d'actuacions i ho han fet realment bé, juntament amb la resta de companys i companyes ballarins/es.
Felicitats!!!
Més fotos

D'excursió a Rasquera

Ahir, els alumnes de P3 del CEIP El Temple van anar d'excursió a Rasquera, a la casa de colònies Ca Manxol. A les 9h van sortir amb autobús des de l'estació de la HIFE i van tornar tocades les 17h, cansats i contents d'un dia ple d'experiències fora de l'escola. La Marta i els seus companys i companyes van aprendre a fer pà (per cert, boníssim) i també un saquet d'olors. Van dinar i van prendre el primer (per a molts) gelat de la temporada.

Fotos: CEIP Temple

Primer bany de l'any

Aquest cap de setmana, aprofitant el bon temps, que pareix que ja ha arribat, hem anat a l'Ampolla a descansar i passejar...

Dissabte, després de l'assaig general de les nostres ballarines particulars per a la celebració del dia internacional de la dansa (29 d'abril), vam dinar amb Jose, Rosi, Naroa i Oihane. Va ser un dia molt divertit, perquè després de dinar vam fer galetes de plastilina comestible que van portar els nostres amics!!! Més tard, vam anar a passejar per la platja de l'Arenal, que d'arenal, a hores d'ara en té més bé poc o no gens. I la cosa va acabar ben remullada... primer només els peus dins de l'aigua, però ja se sap... comencem amb una punteta i acabem de dalt a baix! Així que ja podem dir que les menudes de casa ja han fet el seu primer bany de l'any, una mica gelat i improvisat, però divertit d'allò més.

Diumenge de relax, amb passejada amb bici accidentada i vermut de "closca" que comença a ser un clàssic a casa nostra.

El llibre electrònic de les biblioteques públiques

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ens regala a tothom aquest llibre electrònic, La mort i el bibliotecari, de Jaume Pòrtulas, accessible des de la pàgina web del departament és un conte inèdit que "narra els darrers moments de la vida atzarosa de Demetri, grec d'Atenes, que va ajudar a bastir la biblioteca d'Alexandria al rei Ptolomeu. Demetria rememora la seva vida, destria records que ens il·lustren sobre la vida atenenca, les lluites per alliberar-se del jou macedoni, les intrigues cortesanes o les conxorxes polítiques, la violència del moment." El llibre es presenta en la seva versió original catalana i està traduït a l'anglès, el castellà i l'aranès. Pots llegir-lo i/o escoltar-lo en aquestes quatre llengües.

Per sisè any consecutiu, el dia de Sant Jordi es regala un llibre entre els usuaris de les biblioteques públiques, però enguany, com ja en fa tres, han volgut fer més àmplia aquesta iniciativa i en regalen un d'electrònic per a arribar més enllà de les parets de les biblioteques. La novetat és la possibilitat de descarregar-lo en format e-pub el que permet llegir-lo en qualsevol lector de llibre electrònic o directament des de l'ordinador.

Els llibres que s'han regalat en edicions anteriors han estat:
2005: Intercanvi, de Ray Bradbury amb il·lustracions de Philip Stanton

2006: Els fantasmes de la biblioteca o la cadena secreta, d'Emili Teixidor i il·lustracions de Quim Corominas

2007: Missatges a la biblioteca, d'Isabel Clara-Simó amb fotografies de Montserrat Soto
2008: El Pacte, de Francesc Serès i il·lustracions de Leonard Beard
2009: Exemplar únic, de Manuel Baixauli

Aquests llibres tenen un denominador comú: la biblioteca.


Més info:

• La mort i el bibliotecari

Caminada: Mola de Catí i Cova Cambra

Ahir diumenge, 11 d'abril, vam tornar a anar d'excursió amb l'activa secció d'excursionisme de l'AMPA del CEIP El Temple. Aquesta vegada l'itinerari escollit fou per la zona de la Mola de Catí, des de la Font del Mascar fins a la Cova Cambra. Vam gaudir d'un dia boníssim i bona companyia.

Marta ja té 4 anys... [et al.]

El diumenge 28 de març, Diumenge de Rams, Marta va complir 4 anys.

Divendres a la tarda, per a celebrar-ho, va invitar uns quants amiguets del col·le a berenar i ens ho vam passar molt i molt bé.

Dissabte vam fer un dinaret per a la família al de Benjamín, i també vam celebrar l'aniversari de la tia Manola, que aquest any ja n'ha complit 76! qui ho diria, veritat?

Diumenge, a part d'anar a beneir els rams, ens en vam anar de mini-vacances a Navarra. Ens vam allotjar a la casa rural (landa etxea) Kastonea, al poble d'Erratzu, on Idoia i la seva família ens van acollir i tractar la mar de bé. Us ho recomanem!!! Ens hi hem estat 4 dies, i entre d'altres coses hem pujat al coll d'Izpegi, des d'on s'accedeix a França; hem visitat les coves Zugarramurdi (poble de les bruixes) i el seu Museu de les bruixes. Vam dinar a l'Albergue de las Brujas (Graxiana), us ho recomanem, ja que va ser l'únic lloc on ens van voler donar de menjar!!! Hem passejat pel Senorío de Bertiz, parc natural des del 1984, al que s'accedeix des de la població d'Oieregi. Vam dinar al poble d'Elizondo, capital de la vall de Baztan. També vam visitar la Colegiata de Roncesvalles-Orreaga, porta d'entrada a Espanya del Camí de Sant Jaume, i vam dinar a la Posada, un lloc tranquil i acollidor.Vam aturar-nos a Saint Jean Pied de Port, ciutat francesa medieval, punt de partida francès del Camí de Sant Jaume.

De tornada cap a casa, vam fer una aturada per dinar a Olite, on vam admirar el seu famós castell-palau, monument històric-artístic, construït sota la promoció de Carles III, el Noble.

Algunes fotos a Picasa

Caminada: La Foradada

Com cada mes, aproximadament, la secció d'excursionisme de l'AMPA del CEIP El Temple, proposa una excursió per tal que coneguem els nostres paisatges i les nostres muntanyes. Ahir, l'excursió proposada era La Foradada, a la serra del Montsià. 

Sortint des del camí de Mata Rodona (Sant Carles de la Ràpita), aparquem els cotxes i comencem a pujar. Ahir va ser un dia mogudet per la serra del Montsià, ja que a més a més de la colla del Temple i altres excursionistes, hi havia una cursa de muntanya.

Passàrem per la Font del Burgar, i seguint amunt fins arribar al Mas de Mata Rodona, una masia ara derruïda on abans hi pasturaven els ramats i on ens vam trobar encara l'avituallament per als participants de la cursa. Aquí vam fer la parada per a esmorzar i agafar les forces necessàries per a continuar l'últim tram de l'excursió fins a arribar als 686 metres del cim de la roca Foradada, mirador excepcional des d'on, malgrat la calitja, vam poder divisar tot el Delta de l'Ebre.

Ens prenguérem el nostre temps per fer les fotografies de rigor d'un paisatge excepcional i descansar una miqueta abans de tornar sobre els nostres passos i anar a dinar tots plegats.

Una escapada al país dels Pirineus

Aquest cap de setmana ens hem escapat a Andorra per a anar a celebrar l'aniversari de ma mare d'una manera diferent! Ens hem allotjat a l'hotel Prisma d'Escaldes. Dissabte vam dinar al famós restaurant Don Denis per celebrar com cal l'aniversari i després, compres, compres i més compres....

Moltes felicitats mama!!!!
i moltes gràcies papa per fer-ho possible!!!

Cap de setmana rural

Aquest cap de setmana l'hem compartit amb els amics i amigues de Barcelona. Hem estat en una casa rural a Coll de Nargó, El Tossal, on hem compartit xerrades a la vora del foc, passejades sota la nevada, jocs i menjar... molt menjar! Un cap de setmana tranquil per retrobar-nos i compartir les coses bones de la vida.
Ah! i de pas, vam celebrar l'aniverari del Pau i de la Núria: moltes felicitats!!!

He llegit: Crepúsculo, de Stephenie Meyer

"El sábado fui a la biblioteca, pero tenía pocos libros, por lo que no me molesté en hacerme la tarjeta de socio"

Meyer, Stephenie. Crepúsculo. Madrid : Alfaguara, 2008. pàg. 44

D'excursió entre Alfara i Xerta

Ahir al matí, una part de la família va anar d'excursió amb l'AMPA del CEIP El Temple, per fer una ruta molt recomanable per a famílies: al peu de la Moleta d'Alfara, des de la Bassa de l'Ossera fins a la Font Nova de Xerta, passant per la Font de Perera i pel Pi del Perillo, un dels quatre arbres monumentals que tenim a la comarca del Baix Ebre.

Els xiquets i xiquetes s'ho van passar d'allò més bé: van veure (i alguns "agosarats" fins i tot van tocar) cabres, van pujar a una branca del monumental Pi del Perillo i van beure bona aigua de la Font Nova.

Foto: AMPA CEIP El Temple

Nit de Reis

Aquest 5 de gener, a les 18:30h, van arribar a Font de Quinto ses Majestats els Reis Mags de l'Orient, els que porten coses a la gent, acompanyats dels seus patges reials, que no estalviaven en caramels per a tothom.

Els xiquets i xiquetes de Font de Quinto van rebre de mans de Melcior, Gaspar i Baltasar els seus regals, tant els que durant el 2009 s'han portat bé, com els que no.

Des de sempre, el dia 5 és un dia màgic, on les il·lusions dels xiquets per l'arribada dels reixos es reflecteixen en els grans i en els nostres records d'infantesa.