Aquesta tarda-nit hem anat a la xerrada informativa d'inici de curs de la Llar d'Infants Creu Roja de Tortosa, on està matriculada Marta i on abans ho havia estat Paula.
Ens han explicat l'organització i el funcionament del centre, ens han presentat a les educadores i la resta de personal que hi treballa i ens han fet una sèrie de recomanacions pràctiques per al bon funcionament del dia a dia de la llar.
Hi ha hagut algunes coses de les que s'han dit que m'han fet reflexionar sobre la manera com veiem els pares el fet de dur als nostres fills a la Llar d'infants, i me n'adono, pels comentaris de les educadores respecte a la implicació dels pares en el projecte educatiu del centre, que moltes vegades veiem la llar més com una ludoteca, un lloc on "aparcar" els nostres fills per a poder anar a treballar, en el millor dels casos, i d'altres per a descarregar-se de la feina dels fills durant unes (bastantes) hores... S'ha donat el cas de xiquets que han estat més de 10 hores a la llar!!!
Jo me'n recordo perfectament quan vaig anar a matricular a Paula a la llar d'infants, quan només tenia 15 dies de vida! em sentia mala mare per haver de deixar la xiqueta amb només 4 mesos i poc a la guarderia, però la que llavors era la directora de la llar em va obrir els ulls i em va vendre la llar com a un element més per a l'estimulació i creixement de la meua filla, me va fer veure que no deixava aparcada la xiqueta en un lloc on només la guarden (guarderia), sinó que era una llar d'infants, un espai on viure noves experiències i començar a desenvolupar i assimilar hàbits, coneixements nous, a relacionar-se, a socialitzar-se... I m'ho va vendre bé. No em sentia tan malament per portar la xiqueta a la guarderia perquè sabia que allí també l'educaven i l'ajudaven a crèixer tal com natros ho havíem de continuar fent a casa.
Avui, a la xerrada, me n'he adonat que pot ser a molts de pares i mares no se'ls ha venut el projecte educatiu de la llar com se'm va vendre a mi fa cinc anys (mare primerenca plena de pors), i pot ser aquest sigui el motiu pel qual l'assistència a aquestes xerrades informatives, i a d'altres de formatives que s'organitzen des de la llar sigui tan baix.
Els pares anem molt atrafegats amb les nostres feines, les nostres preocupacions, les nostres aficions (qui en té),... i moltes vegades fa falta que algú ens obri els ulls per a què ens n'adonem de la importància de ser pares, de la importància de la implicació en tot allò que fa referència als nostres fills, de col·laborar amb aquells que viuen el dia a dia amb els nostres fills...





1 comentaris:
Estic molt d'acord amb la teua reflexió Clara. Els encarregats de donar una bona socialització primària (durant els primers anys de vida de l'infant) als fills fa 30 anys eren els propis pares. Ara, degut a el canvi sofert en quasi totes les famílies (mares i pares que treballen) s'ha hagut d'extrapolar aquesta feina a les educadores. És una feina molt gratificant i bonica i de vegades, com ja has dit tu, no li donem la vertadera importància que té!
Publica un comentari a l'entrada