Racons del meu poble (33)

Foto: C.À.

"La Torra del Caragol, o Casa Prat, restaurada"

Quin paper juga la llar d'infants en les nostres vides?

Aquesta tarda-nit hem anat a la xerrada informativa d'inici de curs de la Llar d'Infants Creu Roja de Tortosa, on està matriculada Marta i on abans ho havia estat Paula. 

Ens han explicat l'organització i el funcionament del centre, ens han presentat a les educadores i la resta de personal que hi treballa i ens han fet una sèrie de recomanacions pràctiques per al bon funcionament del dia a dia de la llar. 

 Hi ha hagut algunes coses de les que s'han dit que m'han fet reflexionar sobre la manera com veiem els pares el fet de dur als nostres fills a la Llar d'infants, i me n'adono, pels comentaris de les educadores respecte a la implicació dels pares en el projecte educatiu del centre, que moltes vegades veiem la llar més com una ludoteca, un lloc on "aparcar" els nostres fills per a poder anar a treballar, en el millor dels casos, i d'altres per a descarregar-se de la feina dels fills durant unes (bastantes) hores... S'ha donat el cas de xiquets que han estat més de 10 hores a la llar!!!

Jo me'n recordo perfectament quan vaig anar a matricular a Paula a la llar d'infants, quan només tenia 15 dies de vida! em sentia mala mare per haver de deixar la xiqueta amb només 4 mesos i poc a la guarderia, però la que llavors era la directora de la llar em va obrir els ulls i em va vendre la llar com a un element més per a l'estimulació i creixement de la meua filla, me va fer veure que no deixava aparcada la xiqueta en un lloc on només la guarden (guarderia), sinó que era una llar d'infants, un espai on viure noves experiències i començar a desenvolupar i assimilar hàbits, coneixements nous, a relacionar-se, a socialitzar-se... I m'ho va vendre bé. No em sentia tan malament per portar la xiqueta a la guarderia perquè sabia que allí també l'educaven i l'ajudaven a crèixer tal com natros ho havíem de continuar fent a casa.

Avui, a la xerrada, me n'he adonat que pot ser a molts de pares i mares no se'ls ha venut el projecte educatiu de la llar com se'm va vendre a mi fa cinc anys (mare primerenca plena de pors), i pot ser aquest sigui el motiu pel qual l'assistència a aquestes xerrades informatives, i a d'altres de formatives que s'organitzen des de la llar sigui tan baix.

Els pares anem molt atrafegats amb les nostres feines, les nostres preocupacions, les nostres aficions (qui en té),... i moltes vegades fa falta que algú ens obri els ulls per a què ens n'adonem de la importància de ser pares, de la importància de la implicació en tot allò que fa referència als nostres fills, de col·laborar amb aquells que viuen el dia a dia amb els nostres fills...

La Biblioteca d'Ayamonte

Aquest estiu hem estat de vacances per Ayamonte (Huelva) i, com no, en un dels passejos per la ciutat, em vaig trobar amb la Biblioteca Municipal Jiménez Barberi. Es troba al 1r pis de la Casa Grande, seu de l'àrea municipal de cultura, i com a bona frikitecaria en vaig fer algunes fotos.
Foto: C.À.

Racons del meu poble (32)

Foto: C.À.

Data: 13-09-2008

"Entre el riu i el canal"

Racons del meu poble (31)

Foto: C.À.

Data: 13-09-2006

"Àrea recreativa a la vora del riu"

Racons del meu poble (30)

Foto: C. À.

Data: 13-09-2008

"Ramat d'ovelles pasturant, amb la Torra de Font de Quinto restaurada al fons"

Llegir ens fa més grans

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació regala una subcsripció gratuïta a una publicació periòdica en català a aquelles persones que durant l'any 2008 compleixin 18 anys.

S'ha d'omplir una sol·licitud a través d'internet des del 10 al 25 de setembre.

És una interessant forma d'apropar la premsa al jovent per tal de incentivar l'hàbit lector, i incrementar la lectura de premsa.

Premsa comarcal digital

M'assabento a través del bloc BEAT.cat que l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal ha engegat el projecte "Premsa comarcal digital", una hemeroteca digital de les publicacions comarcals associades a l'ACPC des de l'any 1997 fins el 2007.

L'aplicatiu permet fer cerques booleanes per comarca, per publicació, i per periodicitat, i es poden ordenar els resultats per rellevància i per data. També permet limitar el període en el qual es vol centrar la cerca.

Hi ha dos formats de visualització dels continguts: format web i pdf.

Les publicacions de les nostres comarques que estan buidades en aquest recurs són:

• Alcanar
  
• Butlletí de l'Aldea
• Des del Quatre Cantons
• La Foig
  
• La Font del Perelló
• La Veu de Flix
  
• La Veu de l'Ebre
• Lo Senienc
• Ràpita
  
• Més Ebre

Fonts: 

L’Associació Catalana de la Premsa Comarcal estrena una hemeroteca digital

Premsa Comarcal Digital ja està en marxa

La Mercè i el Carlos s'han casat

Ahir, després d'un noviatge fugaç, es van donar el "sí, vull" a l'Església de la Creu Alta de Sabadell, la Mercè (l'última soltera de les "bibliotecàries" de la colla) i el Carlos, el xicot que li ha il·luminat la cara i les ganes de viure, en una cerimònia molt emotiva. Després ho vam celebrar al Restaurant Can Font de Castellar del Vallès.
Ha estat una celebració "doble": la Mercè ha vist complert un dels seus somnis, i, per altra part, ha aconseguit reunir-nos a totes les bibliotecàries, cosa que feia anys i panys que no aconseguíem coincidir!!!

La parella ha marxat de viatge de noces a Praga, Viena i Budapest. 

Moltíssimes felicitats!!!

Xerrada informativa sobre reciclatge a Campredó

Aquesta tarda, a les 19,30h, al Casal Francesc Llop de Campredó ha hagut una xerrada informativa sobre el funcionament de la recollida de les deixalles a partir de la col·locació de les noves illes de contenidors al poble. Tècnics de REBÉ, el Consorci de Residus del Baix Ebre, ens han explicat el nou model de recollida selectiva EASY, els principals avantages del qual són:

• la integració dels diferents contenidors en una única illa (paper-cartró, vidre, envasos lleugers i fracció orgànica), la qual cosa ens permet fer una única ruta per reciclar, facilitant d'aquesta manera la recollida selectiva,
• la dignificació del pasisatge urbà amb uns contenidors amb menys impacte visual, i
• la tecnificació del sistema de recollida, totalment automatitzat (del qual ens han visualitzat un vídeo explicatiu).

L'alcalde pedani, Joan Sanahuja, ha explicat el perquè l'elecció de la col·locació de les noves illes de contenidors en els llocs escollits i ha demanat la col·laboració ciutadana per tal de respectar els horaris (a partir de les 20h) per tal d'anar a llençar la brossa i evitar molèsties de males olors als veïns. Ha comentat també que aquests tipus de contenidors de superfície tenen el mateix (o semblant) sistema de recollida que els contenidors soterrats, per tant serien compatibles si en un futur i en noves urbanitzacions que es facin a Campredó, els nous contenidors puguin ser soterrats. També ha dit que els contenidors per al que s'anome resta o fracció continuaran sent els que ja teníem, ja que la concessió de recollida es va donar a una altra empresa fins l'any 2015.

De la xerrada d'avui n'he tret dos conclusions molt clares:

• les que reciclem som les dones: de la trentena de persones que hem assitit a aquesta xerrada, la gran majoria érem dones
• a les xerrades informatives no es pot anar amb crios: he hagut de marxar abans d'acabar perquè les xiquetes, especialment una que és tremenda, no parava de parlar fort, amb la qual cosa molestava i no deixava escoltar a la resta (des d'aquí, disculpes als assistents si els han molestat!)

Ara ens queda a tots la responsabilitat d'anar separant a casa i deixant cada cosa al seu lloc

Racons del meu poble (29)

Foto: Paco Àlvarez
Data: 15-11-2007
"Els camps d'arròs després de la sega"

He llegit: El quinto en discordia, de Robertson Davies

... Tres tardes a la semana, abría la biblioteca de una sola sala, situada en el piso superior del ayuntamiento, y atendía a los estudiantes que se dejaban caer por allí....

... La colección no era gran cosa; tal vez tuviera mil quinientos libros en total, y una décima parte estaba compuesta de textos para niños. El presupuesto anual era de veinticinco dólares, pero casi todo se gastaba en las suscripciones a revistas que el juez, que también era el presidente de la junta, quería leer. Las adquisiciones, por tanto, solían ser donaciones procedentes de herencias, y nuestro subastador local nos daba todo lo que no conseguía vender...

Davies, Robertson. El quinto en discordia. Barcelona : Libros del Asteroide, 2006. pàg. 40