"Només en la solitud atapeïda del pis del carrer Bonaire, la biblioteca impossible on els Vidal entaforaven els milers de volums que el cap de família ja no podia conservar al seu propi domicili, aquest trobava alguna mena de pau. Era la pau que ni tan sols la música era ja capaç de proporcionar-li. Passejant-se entre les prestatgeries metàl·liques, Víctor Vidal s'hi sentia el propietari d'alguna cosa realment valuosa, no els oripells ni les pompes del poder, ni l'altisonància dels títols o els tractaments, ni tan sola la seguretat inapel·lable del compte corrent nodrit o les inversions immobiliàries. Aquesta glòria de segles el sobreviuria a la Biblioteca Valenciana, en una sala que duria el seu nom. Serà això la vida eterna?"
GARÍ, Joan. La balena blanca. Barcelona: Edicions 62, 2007. ISBN: 978-84-297-6046-0. p. 126
"Anar vestit amb armilla i aquelles ulleres intensificaven l'efecte de bibliotecari en el director general, com si es tractara d'un personatge vestit per a l'ocasió en una obra de teatre"
GARí, Joan. Op.cit. p. 143
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada