L'home dels nassos

{ dilluns, 31 de desembre del 2007 }
Des de menuda, els pares em deien que avui era el dia de l'Home dels nassos... Era un home que tenia tants nassos com dies feien falta per a acabar l'any... i només se'l podia veure el 31 de desembre de cada any...


Avui som a 31 de desembre, així que aneu-vos fixant pel carrer a veure si el veieu :-)

Foto: L'Home dels Nassos segons un almanac del segle XIX

Nadal-Cat 2007

{ dimecres, 26 de desembre del 2007 }

Un any més, a Campredó, se celebra el Nadal-Cat. Durant els matins dels dies 27,28 i 29 els xiquets i xiquetes campredonencs tenen una cita a la parròquia Sant Joan Baptista. Gràcies a un bon grapat de joves col·laboradors estaran ben entretinguts: manualitats, nadales, jocs... dels quals sempre en podem veure el resultat en la festa final que enguany serà dissabte 29 a partir de les 20h.


A aquesta hora tenen prevista l'arribada els patges de ses majestats els Reis Mags de l'Orient, que recolliran les cartes que cada xiquet i xiqueta els vulgui fer arribar.


Més tard els xiquets participants en el Nadal-Cat faran la representació del Naixement, que enguany tindrà un espectador de "luxe"... vindrà la tele i tot!


A les 21h es presentarà l'edició del llibre més antic de l'arxiu parroquial, i per a acabar l'acte i el Nadal-Cat 07 hi haurà Cor Flumine en concert.


Bon Nadal!

{ dimarts, 25 de desembre del 2007 }



El Camprebloc, tot un èxit

{ dilluns, 17 de desembre del 2007 }
Ahir a la tarda va tenir lloc el primer Camprebloc, trobada de blocaires campredonencs, emmarcat dins la sèrie de noves activitats per difondre les noves tecnologies, la literatura, la música popular, la pintura, la defensa del patrimoni arquitectònic medieval, i els contes infantils, entre d'altres que organitzarà l'Associació Cultural Soldevila.

La jornada va començar ben passats dos quarts de sis de la tarda amb la presentació de l'acte per part d'Emigdi Subirats, que var fer una gran propaganda sobre el nostre poble i el nostre patrimoni. Després va ser l'alcalde pedani, Joan Sanahuja qui va donar la benvinguda a tothom i ens va donar la primícia de l'obertura del seu propi bloc, un més a afegir a la llista de blocs campredonencs.

Seguidament es va fer la presentació d'uns quants dels blocs campredonencs per part dels seus creadors: CALGRU, Lo Barber, Lo Sifo, Lo gaiter de l'Ebre i Emigdi Subirats. Cal dir que no van poder presentar els seus blocs Gabi opina i la UE Campredó, que van excusar la seva presència. També es va presentar el bloc del Grup de Recerca per al Patrimoni Històric de Campredó, Campredó templer.

En acabar, va tindre lloc el que es va anomenar JordiBloc, en què uns quants "jordis" ens van presentar els seus blocs. Van ser: Jordi Perales, Jordi Andreu, Jordi Jordan i Jordi Arrufat. Emigdi va voler encetar el debat sobre els comentaris anònims a les entrades que cadascú publica i vam escoltar l'opinió d'aquests. Vull destacar alguna frase de cadascun d'ells que em va agradar: "l'alumne ha d'aprendre a crear missatge" (Perales), "sóc el pitonisso Jordi" (Andreu), "els blocs democratitzen els mitjans de comunicació i la llibertat d'expressió" (Jordan), "transmetre la il·lusió dels resptes globals" (Arrufat). El Consell Assessor de Campredó va obsequiar-los amb un llibre: Campredó : orígens i actualitat.

Seguidament es va lliurar el premi del Top Ten Ebrenc a Gustau Moreno, pel seu bloc La Marfanta, que va obtenir un total de 64 punts dels blocaires ebrencs, i al que se li va fer entrega d'un lot de llibres cedits per l'editorial Cossetània. Gustau va agrair a la gent del territori que l'hagi votat i que ha participat en aquesta elecció, a l'Emigdi i l'Associació Cultural Soldevila per la organització, a la gent de totes les edats que ha acudit a aquest acte i al Consell Assessor i futura EMD de Campredó [sic].

He de dir que aquest bloc ha estat entre els Top Ten, cosa que vull agrair a tots aquells blocaires que m'han votat i que diàriament confien en mi i en el meu treball. També és remarcable que tres blocs de bibliotecaris estan dintre d'aquest Top Ten, cosa que evidencia la implicació que té aquest col·lectiu professional vers les noves tecnologies.

Finalment, i després de més de 10 minuts d'incertesa per problemes tècnics informàtics, vam poder escoltar els podcasts d'asteroides que Jaume Llambrich elabora en el seu Basar de les Espècies. Ja els havia escoltat a casa, però allí al Casal Francesc Llop es van sentir d'una altra manera... és una forma directa, actual i atractiva per fer-nos viure i cononèixer la poesia, gènere pot ser difícil d'introduir en la vida quotidiana de les persones... Trobo molt encertada la tria de la música que acompanya els poemes, la qual influeix en la manera de viure i escoltar aquells versos. El Jaume ens encoratja a tots a llençar-nos a publicar àudio i vídeo en els nostres respectius blocs... ho intentarem.

Per acabar l'Emigdi va cloure l'acte, passades les vuit del vespre, amb dues notícies: la bona, una felicitació pels lliuraments de premis literaris que han hagut aquesta setmana i la dolenta: la condena del tancament del repetidor de TV3 a Alacant, que qualifica d'"inadmissible", "aberració cultural" i "genocidi cultural". Va donar les gràcies als assistents, blocaires i col·laboradors i ens instà a degustar un excel·lent pica-pica gentilesa del Consell Assessor de Campredó i servit per Benjamín, del Bar La Plaça, que ens va permetre continuar la xerrada i coneixença amb els diferents blocaires presents.

Notícies relacionades:

Hem fet un vermut

{ diumenge, 16 de desembre del 2007 }
A les 12 en punt d'aquest migdia, amb puntualitat britànica, hem pogut començar a escoltar la batucada dels Tamborinada de Tivenys... impressionant! Llàstima que la gent ha començat a acudir a la plaça Mn Tomàs Cardona quan l'espectacle d'aquests batucaires ja havia finalitzat...


Seguidament, Jordi Caballé, com a president de l'Associació Campredó Jove, ha llegit un manifest en contra del traçat aprovat pel Ministeri de Foment de la N-340 al seu pas pel terme de Campredó, i ens ha recordat que hem de continuar lluitant perquè no s'aprovi aquest traçat que ens hipotecaria la "vida" com a poble.


Després, Gerard March, llegia un conte que havia publicat en el seu bloc dies enrera on es fa referència a com seran les coses dintre de cinquanta anys si, finalment, s'acaba aprovant i construïnt la nova carretera pel traçat que ara està aprovat, per tal de fer consciència de com poden anar les coses en el futur.


Un cop ha acabat, la gent que ens hem aplegat a la plaça hem pogut degustar un vermut. Les associacions de Campredó han organitzat aquest acte amb el lema: Un vermut per a parlar-ne.


Els més menuts han participat en una sèrie de jocs tradicionals: carrera de sacs, el mocador, estirar la corda, on s'ho han passat d'allò més bé; i els grans també hi han pogut participar, estirant la corda com els xiquets i xiquetes...


Ha estat un acte de protesta lúdic que ens ha fet recordar a tothom que la lluita encara no s'ha acabat i que ens hem de continuar manifestant en contra de les agressions, oblits i desinterès de la classe política envers el nostre poble de Campredó.
VISCA CAMPREDÓ!

Festival de Nadal de la Llar d'Infants Creu Roja

{ dissabte, 15 de desembre del 2007 }
Aquesta tarda hem assistit al Festival de Nadal de la Llar d'Infants Creu Roja de Tortosa. La funció consistia en la representació de dos contes (per les classes de les Tortugues i Peixos per una banda i les classes dels Gats i Elefants), i entremig l'actuació dels "professionals" de l'escena per la classe dels Conills.


Fa molt de goig veure com els nostres fills, en tres mesos que fa que ha començat el curs escolar, aprenen tantes coses i les posen en escena de la manera més natural... han hagut alguns nervis, i alguns plors també, com és natural, però ha estat una tarda entranyable.


Marta va a la classe dels Conills, i ha representat una perruquera la mar d'eixerida... que a més a més d'arreglar-li els cabells a l'actriu que representaria després a una pastoreta (Cinta), també ha tingut temps per a arreglar-se els seus :-)


Al final ens han deleitat amb una cantada de nadales, acompanyades per les panderetes, que han fet sonar molt bé.
Foto: C.À.

Felicitats a tots els xiquets perquè ho han fet la mar de bé (ja voldrien alguns de grans no posar-se nerviosos davant un públic tan nombrós), a les educadores, la resta de personal de la Llar, i com no als pares, mares, iaios, iaies, germans, germanes i resta de família que han preparat aquest dia amb il·lusió i l'han disfrutat d'allò més.


En acabar la funció, hem rebut la visita d'un personatge molt especial: el Pare Noël! que ha portat regalets per a als xiquets i xiquetes.

Com organitzar activitats a les biblioteques

{ }
Durant tres dies he assistit a un interessantísim curs organitzat pel COBDC i impartit per una esplèndida Elisenda Figueres: Com organitzar activitats a les biblioteques.

Han estat tres dies de reflexió on ens hem trobat a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, bibliotecaris i bibliotecàries de Tortosa, Flix, Amposta, Cambrils i Palma de Mallorca.

L'Elisenda, a més a més de donar-nos una visió teòrica sobre el Màrqueting-Mix i el Màrqueting cultural, ens ha il·lustrat amb molts exemples que ens han "obligat" a pensar en les activitats i/o accions que fem des de les pròpies biblioteques i ens ha donat elements per poder estructurar tot allò que de vegades ja fem però que no sabem què fem per a ajudar-nos a millorar la planificació del projecte del nostre equipament en funció de la seva missió.
Plena satisfacció pel que fa als continguts, a les experiències rebudes i a la germanor amb la resta de companys i companyes.

El Campus de les Terres de l'Ebre de la URV amb La Marató

{ dimarts, 11 de desembre del 2007 }

El Campus de les Terres de l'Ebre de la URV organitza aquest diumenge dia 16 una caminada popular contra les malalties cardiovasculars, emmarcada en els actes a favor de La Marató de TV3.

A les 10:30 se sortirà del Passeig Central del Parc Teodor Gonzàlez de Tortosa i es caminarà fins el pavelló firal de Remolins.

L'acte també inclou actuacions musicals i lectura de contes a la plaça de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, entre altres.

Mapa visual del Camprebloc

{ }
Avui, el Jesús Ferré, ens ofereix un mapa visual dels blocs que seran representats en el CampreBloc de diumenge...

Gràcies per aquesta iniciativa:

"Vermut" per a parlar-ne

{ dilluns, 10 de desembre del 2007 }
Les associacions de Campredó organitzen per a aquest diumenge 16 de desembre a voltes del migdia un vermut popular "per a parlar-ne" (aprofitant part de l'eslògan de la campanya contra el traçat de l'autovia de l'interior proposada pel Ministeri de Foment: Entre Campredó i Font de Quinto, ni parlar-ne) a la plaça Mossèn Tomàs Cardona.

Programa:

11:30h: CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA.
12:00h: BATUKADA A CÀRREC DE “TAMBORINADA TIVENYS”
12:30h-13:30h: VERMUT POPULAR I ACTIVITATS PER ALS MÉS MENUTS
Com més serem més parlarem!

Meme Llibres 2.0

{ }

La Carme Pla m'ha passat aquest meme que pretèn fer una recopilació dels llibres 2.0 més rellevants per a cadascú... Aquest meme el va començar Jordi Ruiz

Fer la tria no és gaire fàcil, així que m'he proposat un repte particular: trobar un llibre 2.0 a la Biblioteca del Campus de les Terres de l'Ebre de la URV, i el resultat és el que segueix:

Universo del weblog : consejos prácticos para crear y mantener su blog / Rebecca Blood ; [traducción: Enric Barba] Barcelona : Gestión 2000, 2005

Així la llista que encetava el Jordi Ruiz queda així:

Teoria de l'ordre de naixement

{ dimecres, 5 de desembre del 2007 }
Avui hem anat a la Biblioteca de Roquetes a escoltar el conte de Nadal que el personal de la biblioteca tenia preparat per als xiquets i xiquetes. Ha estat un conte nadalenc, amb els Reis Mags com a protagonistes, explicat per Mentxu que anava embadalint-nos amb els seus dibuixos...
Mentre érem allà fent una corona de Rei o Reina he aprofitat per xarrar una miqueta amb Begonya, i com no, el tema de les filles és un tema recurrent: què diferents una de l'altra! La gran més asserenada, la menuda més baliga-balaga... i llavors m'ha dit que havia llegit al diari El País un article que parlava precisament d'això, de les diferències entre germans grans i petits.
L'article es titula El orden sí importa i ens explica que un estudi de la Universitat d'Oslo suporta la denominada "Birth order theory", que suggereix que l'ordre de naixement influeix en la personalitat de cada germà. Així, es conclou que el primogènit és el més llest i conservador, i el darrer el més rebel...
En el cas de les meues filles puc dir que, si bé no es pot dir que una sigui més llesta que l'altra, la gran és més calmada, i la menuda és més trasto. També en el cas meu i del meu germà trobo que la gran, que sóc jo, he estat més "conservadora" i mon germà més "atrevit". I en el cas del meu marit, ell (el gran) més responsable i mon cunyat més bohemi i rebel...
Us passa el mateix?
Si voleu llegir-ne més:

Benvinguda Abril!

{ dimarts, 4 de desembre del 2007 }
Ahir, passades les onze de la nit, vam rebre un sms amb la bona nova: l'Abril ja havia nascut a les 22.18 hores, i tant la mare (Montserrat) com el pare (Àlex) estaven bé [tal com resava l'esmentat missatge].

La xiqueta ha pesat 3.430 gr i medeix 48 cm.

Des d'aquí volem donar-los l'enhorabona per aquest naixement i ja volem veure una foto de la petita i dels pares, com no, i una prompta recuperació!!!

Concentració de rebuig a l'atemptat terrorista

{ dilluns, 3 de desembre del 2007 }
El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, convoca els estudiants, professors i personal de la Universitat a una aturada silenciosa d'un minut, avui dilluns, 3 de desembre, a les 13,00 hores, a l'entrada de cadascuna de les nostres Facultats, Escoles i Centres, en rebuig a l'atemptat terrorista de dissabte, 1 de desembre.
Al Campus de les Terres de l'Ebre ens hem concentrat una cinquantena de persones al vestíbul de l'edifici Betània.

Esmorzars saludables

{ diumenge, 2 de desembre del 2007 }
Des del passat dilluns 26 de novembre, Paula ha de portar un "esmorzar saludable" dins una carmanyola al col·le. És una nova campanya que fan al CEIP El Temple amb la que pretenen millorar els hàbits alimentaris dels nostres xiquetes i xiquetes, per tal que els esmorzars siguin saludables i variats, i a la vegada pretenen reduir la producció de residus que es generen amb els embolcalls de plàstic i d'alumini dels esmorzars que porten els xiquets per a l'hora de l'esbarjo.

Trobo interessant que des del col·le es preocupin pels hàbits dels nostres xiquets i xiquetes, i espero que els pares seguim aquesta mesura majoritàriament, ja que és una millora alimentària per als nostres fills, i no ens deixem endur per les presses en les que, normalment, la feina diària ens absorbeix.


La carmanyola és una bona manera d'introduir la fruita en la dieta dels xiquets (els la podem posar pelada i talladeta), i pot ser ens n'hauríem d'endur una altra natros cap a les nostres respectives feines, i així arribar a les 5 racions de fruita i verdura que diuen que és recomanable que mengem.


El nou Campus de les Terres de l'Ebre de la URV més a prop

{ dijous, 29 de novembre del 2007 }
La Comissió d'Urbanisme de Catalunya va aprovar la modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), fet que permetrà la cessió dels terrenys de Remolins per part de l'Ajuntament de Tortosa a la Universitat Rovira i Virgili per a la construcció del nou Campus de les Terres de l'Ebre, que segons la regidora d'Urbanisme Meritxell Roigé podria ser a finals d'any.

Who's that girl?

{ }
Parafrasejant la famosa cançó de Madonna és la pregunta que se'm va ocórrer quan vaig veure aquests "ninots" penjats per les parets de l'edifici Betània del Campus de les Terres de l'Ebre de la URV.



Es tracta d'un dels molts treballs de manualitats que fan les i els alumnes de magisteri d'educació infantil de Tortosa.


Aquests cossos, alguns espantats, alguns alegres, alguns saltant, de color rosa són les siluetes d'elles (majoritàriament) adornades amb tota classe d'utensilis, jocs, i altres "tontadetes" de color de rosa, que l'amor s'hi posa.


Em va fer gràcia veure com unes parets, normalment fredes i que no diuen res, s'alegraven amb aquest "colorido" i, encara que agrade més o menys, a les que tothom s'hi queda un moment mirant per continuar amb les cabòries que cadascú portem pel centre...

Publicitat "biblioteconòmica"

{ dimarts, 27 de novembre del 2007 }
Ahir i avui, en dues emissores de ràdio diferents (SER i Catalunya Ràdio) he escoltat dos anuncis diferents però que inciten a visitar la biblioteca pública.
El primer, a la SER, informava que a les biblioteques públiques s'hi poden consultar més de 200 diaris de diferents països i amb diferents llengües.
El que he escoltat avui a Catalunya Ràdio també animava a visitar la biblioteca (no l'he escoltat massa bé perquè Marta anava cantant (no s'entèn res del que canta, però ella no calla) i no l'he pogut sentir del tot bé).
M'agrada veure que els governs aposten per les biblioteques, fins al punt de fer-ne propaganda.
Per altra banda, si se'n fa propaganda, la gent pot ser conegui més aquests equipaments i pot ser algun dia es decideixi a descobrir-los.

El CampreBloc canvia de data

{ dimecres, 21 de novembre del 2007 }
Finalment, el CAMPREBLOC se celebrarà, si no hi ha més canvis d'última hora que ho justifiquen, el proper diumenge 16 de desembre -- em sembla que coincidirà amb la 16a Marató de TV3 -- a les 17:30h, al Casal Francesc Llop de Campredó.

Recordeu de canviar la data i l'hora a l'agenda!!!

Recollida de joguines a la URV

{ dimarts, 20 de novembre del 2007 }
Els alumnes de l'Ensenyament de mestre, especialitat en educació infantil del Campus de les Terres de l'Ebre ha organitzat una campanya de recollida de joguines amb el lema "Una joguina per un somriure". Els juguets, encara que estiguin usats, es recolliran a l'edifici Betània del Campus de les Terres de l'Ebre de la URV del 20 de novembre al 20 de desembre.

Setmana radiofònica

{ diumenge, 18 de novembre del 2007 }
Si dimecres va ser a Antena Caro, avui diumenge he estat entrevistada a Ràdio Soldevila, la ràdio de la Parròquia Sant Joan Baptista de Campredó, al programa "La Veu de la Parròquia". Gerard March, J.Manel Sanahuja i jo mateixa hem compartit uns minuts amb Mn. Víctor Cardona parlant dels nostres respectius blocs: què és un bloc, per què escrivim, quines són les nostres motivacions a l'escriure i un seguit més d'impressions sobre la xarxa i sobre aquesta nova eina de comunicació social que han esdevingut els blocs. Hem passat una estona entretinguda i agradable on s'ha quedat enlaire la possibilitat de fer un bloc parroquial...

El CAMPREBLOC ja té data

{ divendres, 16 de novembre del 2007 }
El proper dia 15 de desembre, a les 19h, al Casal Francesc Llop de Campredó tindrà lloc el primer CAMPREBLOC, o trobada de blocaires campredonencs. L'inesgotable Emigdi Subirats juntament amb l'Associació Cultural Soldevila han preparat una "tarda blocaire" on ens reunirem per, en paraules d'Emigdi, "donar testimoni de l'esclat blocaire existent a la població". També s'aprofitarà la jornada per lliurar el premi del Top Ten Ebrenc, iniciativa també de l'Emigdi que instava tots els blocaires ebrencs a votar del 5 a l'1 els seus cinc blocs de referència per poder així configurar aquest Top ten dels blocs ebrencs.

Per la lectura

{ }
Avui he rebut un correu de la llista de distribució de biblioteques catalanes [BIB-CAT] on podia llegir un missatge de l'escriptor José Luís Sampedro a favor de les biblioteques i de la seva tasca com a promotores de la passió per la lectura, i tal com ell demana, transcrivim el seu escrit per a fer córrer la veu:
POR LA LECTURA
Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. JustoG. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus "clientes" éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres a quienes sólo cobraba cincuenta céntimos al mes por prestar a cada cual un libro a la semana. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May.
Muchos años después hice una visita a una bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos. Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y veces también ellas quedaban prendadas. Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos.
Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.
Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo.
Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque:
a) obtiene algo a cambio.
b) es objeto de una sanción.
Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro paraprestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?
Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?¿Acaso dejaron de cobrar por el libro vendido?¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?¿Venderán menos o les servirá de publicidad elpréstamo como cuando una fábrica regala muestras desus productos?
Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura?¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos?
No entiendo a esa Europa mercantil.
Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra. Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas.
He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.
¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!
José Luis Sampedro

Entrevista a la Punyeta radiofònica d'Antena Caro

{ dimecres, 14 de novembre del 2007 }
Fa 15 dies que, dins "La Punyeta Radiofònica", l'espai setmanal de difusió i promoció de la Biblioteca de Roquetes al programa El Magazine d'Antena Caro, es van iniciar una sèrie d'entrevistes a bibliotecaris i bibliotecàries de les Terres de l’Ebre amb la intenció de conèixer més coses sobre les biblioteques del nostre territori i sobre els bibliotecaris i les bibliotecàries que les gestionem.

Aquesta setmana l'entrevistada he estat jo, i hem parlat entre d'altres coses de la biblioteca on treballo: la Biblioteca del Campus de les Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, de la tipologia d'usuaris (estudiants universitaris, personal docent, investigadors, personal d'administració i serveis...), els serveis dels que disposen (préstec, préstec interbibliotecari, connexió a recursos electrònics des de casa, xarxa oberta wi-fi, ...). També hem parlat una mica de la meua "vocació" bibliotecària, la meua "addicció" blocaire, per a acabar amb què és el més gratificant de la feina a la biblioteca.

Des d'aquí vull donar les gràcies a la Begonya Ferré, directora de la Biblioteca Municipal de Roquetes, i a Antena Caro, per haver-me convidat a ser l'entrevistada del seu programa i haver-me fet una entrevista "fàcil" on he pogut donar una pinzellada (s'han quedat moltes coses al tinter: la transformació de la biblioteca universitària en CRAI, el nou edifici del Campus de les Terres de l'Ebre, etc...) de la biblioteca on treballo i del "fet" bibliotecari i blocaire.

Podreu escoltar l'entrevista sencera a la web d' Antena Caro i/o al bloc de la Biblioteca Municipal de Roquetes.

30è joc literari de Tens un racó dalt del món

{ }

Ja fa 30 setmanes que el bloc del Jesús M. Tibau Tens un racó dalt del món proposa jocs literaris cada dimecres, amb regals mensuals inclosos que sorteja entre tots els participants, i per a celebrar-ho ha organitzat un joc especial amb la col·laboració d'una bona colla de blocs, un dels quals és el de servidora...


L'objecte d'aquest 30è joc literari consisteix en trobar diversos fragments del llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, repartits per tots els blocs col·laboradors...


El meu bloc us facilita aquest fragment:


"Ni les súpliques de darrera hora, ni els plors, ni les pregàries, van poder evitar l’inevitable: a l’hora determinada, va complir els divuit anys."


Les instruccions per a participar les trobareu a Tens un racó dalt del món, al post del seu bloc titulat 30è joc literari.


Sort!!!!

CosmoCaixa i Tibidabo

{ dilluns, 12 de novembre del 2007 }
Aquest ha estat un cap de setmana familiar molt aprofitadet...

Dissabte vam anar a visitar el Museu de la Ciència a Barcelona, des del 2005, el CosmoCaixa. L'edifici del que era l'antic Museu de la Ciència ara està dedicat a les oficines del museu i el museu pròpiament dit és un edifici de nova construcció de 5 plantes que aprofita la pendent de la muntanya per aprofitar en cadascuna de les plantes la llum natural. Ens van fer una visita guiada ràpida explicant-nos una mica quins espais hi ha dins del Museu: la sala de la matèria, el bosc inundat, la plaça de la ciència, vam poder inspeccionar dins el taller dels restauradors, el planetari... I en aquest darrer espai vam veure la projecció Gènesi: una història de l'Univers, des del Big Bang fins als nostres dies, per acabar contemplant el cel tal com el veiem avui des del nostre planeta. Ens pensàvem que Paula i sobretot Marta no ho "aguantarien", però, sorpreses de la vida, es van portar súper bé i els va agradar molt!. Després ja vam anar a dinar allí mateix i per la tarda vam seguir la visita lliure. Pot ser hi tornarem un altre dia per a fer el Toca-Toca...
Foto: C.À.

Diumenge vam aprofitar que estàvem a Barcelona i vam anar al Parc d'atraccions de la muntanya del Tibidabo. Les xiques s'ho van passar d'allò més bé, ja que hi ha moltes atraccions pensades per als més menuts... i és clar, els grans, de veure les rialles d'elles, també ens ho vam passar molt bé! Fins i tot vam pujar a alguna atracció... encara que em sembla que a Gabi no el veureu més passejar per la "nòria"... jejeje.

Fotos del CosmoCaixa
Fotos del Tibidabo

PD: Em deixava de comentar que fora al recinte de la Plaça de les Ciències hi havia una biblioteca! Es tracta de la BIBLIOTECA MÒBIL '06 (Ecomicroespai), un projecte d'Ecodisseny

Benvinguda Carla

{ dissabte, 10 de novembre del 2007 }
Divendres, a les 19h aproximadament, la Sílvia i l'Hèctor van ser pares d'una xiqueta que va pesar 2.900gr i va medir 49cm!

Des d'aquí donem-li la benvinguda i l'enhorabona als papis, que estan més contents que unes Pasqües.

Felicitats!!!

Foto: Gabi Ruiz

Correus Tortosa-Campredó

{ dimarts, 6 de novembre del 2007 }
Com és possible que una carta amb matasegells de Tortosa del dia 25-10-2007 arribi a la meva bústia a Campredó més de 10 dies després (6-11-2007)??? És d'una irresponsabilitat absoluta!!! i no és que aquesta sigui la primera carta que rebo amb aquest extraordinari retard, no, més d'una vegada m'han arribat cartes informant-me d'actes, de reunions, etc. quan el dia de l'esdeveniment en concret ja havia passat. Ni que haguessin de creuar tot l'Atlàntic aquestes cartes!!! No ho entenc.
Diverses vegades m'he queixat a través de la web de Correos, al Servei d'Atenció al Client, mitjançant les bústies de queixes i reclamacions disponibles a tal efecte, i tal com era d'esperar, no he rebut mai cap resposta.
Me'n ric de la presentació que fan a la web del seu servei:
  • "La misión de Correos consiste en prestar un servicio Postal de acceso universal, con calidad y regularidad, a precio Accesible y eficientemente"
Què volen dir amb qualitat? regularitat? eficienment?
I, mentrestant aquesta societat anònima de capital cent per cent públic ens pren el pèl, què podem fer natros al respecte?

Per què escriure un blog?

{ diumenge, 4 de novembre del 2007 }
El Jacme del Basar de les Espècies m'ha passat aquest meme... i l'hauré de contestar, no sé per quina estranya raó, però em sembla que això dels memes que et passen els altres blocaires s'han de seguir...

Fa uns anys ni havia sentit a parlar dels blocs, i ara fa uns mesos que jo n'escric un... Tot va començar amb l'amic Dani, ell sempre a l'avantguarda, que se'n va montar un... Trobava que deia coses molt interessants i m'agradava la idea de funcionament dels blocs, però ni em plantejava escriure'n un jo.

A poc a poc, i arran de l'Ebrebloc, la proliferació de blocaires ha anat creixent de manera exponencial, o almenys el meu coneixement sobre ells, i de sobte, un dia, com aquell que no vol la cosa dóno d'alta el meu CALGRU. No sabia si la cosa tindria continuïtat, si sabria què escriure, si tindria lectors (vaja, aquesta qüestió és la que menys em preocupava)... però mira, a poc a poc tot el que fas ho penses com a blocaire... és com una addicció de la que ja no te'n pots desprendre.

Escriure un bloc no és difícil, et registres i com aquell que diu ja està... El que és difícil és que el que escrius sigui útil. Útil per a algú, no per a tothom, és clar, perquè cadascú tenim els nostres gustos (com en tot) i per això és divertida l'ebresfera, la catosfera i la blocosfera en general... sempre hi ha algú que escriu coses interessants per a tu... doncs pot ser tu també pots escriure quelcom d'interessant per a algú altre.

I com mana la tradició blocaire, passo aquest meme a Lo Barber, a Cinta i a Ricardo, si el volen contestar...

El primer dilema de la vida

{ }
Així es titula un article que vaig llegir fa uns dies del Magazine de La Vanguàrdia que intenta donar punts de vista sobre si és encertat dur els fills a les guarderies o no.
Sempre hem fan reflexionar aquesta classe d'articles, perquè em toquen de ben a prop.
Treballar o tenir cura dels fills, vet aquí la qüestió. Malgrat els intents (fallits segons el meu parer) dels governs d'intentar conciliar la vida laboral i familiar, aquest és un dilema que pateixen totes les famílies que acaben de tenir un fill. És un peix que es mossega la cua: treballem per a poder portar una vida còmoda, a part de satisfacció i creixement personal i professional, però a l'hora de ser pares moltes vegades hem de deixar els nostres fills en mans de tercers per a poder continuar creixent personal i professionalment, en detriment, moltes vegades del creixement familiar, i poder així portar un sou (o millor dos) a casa per poder pagar l'hipoteca de la casa, el cotxe, la guarderia dels fills...
Vivim en la cultura del més i més, i és poca la gent que decideix estrènyer-se els cinturons fent reduccions de jornada a la feina o fins i tot demanant-ne excedències per tal de tenir més hores amb els nostres fills.
Fa temps vaig sentir l'expressió de dedicar temps de qualitat als nostres fills i no tant quantitat de temps... Em va fer pensar i no ho acabava d'entendre... per tenir temps de qualitat amb els fills és necessari tenir quantitat de temps per estar amb ells... a mi no em val tenir temps de qualitat en cap de setmana, vull passar temps, de qualitat o no, amb les meues xiquetes!!!

Dia de difunts

{ divendres, 2 de novembre del 2007 }
Després de la disbauxa que hem pogut fer a la Castanyada o celebrant el Halloween... arriba el 2 de novembre, dia de difunts. Avui recordem els qui durant aquest any passat han traspassat aquesta vida per a viure'n una altra de millor (esperem), malgrat els que hem patit pèrdues de segur que no ens fa falta un dia assenyalat per a recordar-nos d'aquells que ja no estan entre natros... Vull pensar que, d'alguna manera inexplicable i incerta, m'estan guiant, i a la vegada gaudint i patint amb el que jo gaudeixo i pateixo. M'agrada pensar que també veuen crèixer a les meues filles, que veuen que anem prosperant, que som feliços i anem tirant endavant, i quan se m'escongeix el cor en els records em fan una empenta per continuar

Castanyada'07

{ dijous, 1 de novembre del 2007 }
La vespra de Tots Sants és costum de celebrar la "castanyada". Quan érem jóvens (i amb això vull dir, quan no teníem fills) la castanyada era el pretext per anar a sopar amb els amics i sortir de marxa... Ara les coses han canviat una mica, i des de fa un parell d'anys celebrem la castanyada amb les amigues de les nostres filles... No sé si us passa igual (als que teniu fills) però jo ara m'ho passo bé quan veig que mes filles s'ho passen bé: així de raro i així de senzill.
Així és que ahir vam fer cap a la muntanya de Carla, vestides, com mana la tradició, de castanyeres (que no disfressades, que això només es fa per Carnaval) i vam xalar d'allò més. Les xiquetes, perquè quin encert, totes eren noies, van cantar i ballar les cançons típiques del temps de tardor: la Castanyera, Marrameu torra castanyes, etc. A més a més, vam tindre l'actuació estelar de Gabi, que va amenitzar les xiquetes i els grans amb les seves ocurrències. Després a sopar i a menjar panelletes i castanyes torrades... La festa no es va allargar massa, perquè la son pesava massa per a les invitades més menudes. Malgrat tot, els grans vam poder gaudir d'una bona companyia i una sobretaula molt animada xarrant de coses interessants...
Per cert, tal i com apunta Anna en el seu comentari, també vam fer un concurs de cant (amb el joc de la PSP més de moda) i (gràcies a ella, perquè lo que és una servidora i Cinta ho van fer xip xap) vam deixar els nois amb un pam de nas!!!

Foto: C.À.

Més fotos a Picasa

Lo riu

{ dimarts, 30 d’octubre del 2007 }
El riu Ebre és, pot ser, un dels atractius més importants de les nostres terres i tenim la sort que lo riu passa pel nostre terme de Campredó... però quina pena anar a passejar per la vora del riu i haver-se de trobar que és un contenidor improvisat (o no) de tota mena de deixalles, de visitants ocasionals i d'aquells que ja han trobat un lloc on anar deixant allò que ja no es vol...
Algú s'hauria de fer càrrec de revisar i netejar aquestes vores de riu nostre perquè pugui lluir com és degut...
Fotos: Paco Àlvarez

Quan ve el temps de menjar castanyes...

{ dilluns, 29 d’octubre del 2007 }
Quan ve el temps de mejar castanyes vol dir que s'apropa Tots Sants, i per Tots Sants, a part de mejar castanyes torradetes i ben calentetes també són típics els panellets. I avui, a casa, n'hem fet. Ha estat la primera vegada que n'hem fet les tres cuineres de casa, encara que n'hi ha hagut una de despistada que s'ha decantat més pel Cola-Cao, però vaja... que ens han quedat boníssims!!! Llàstima que n'hem fet poquets (per allò de no saber si ens quedarien bons) i no en podreu tastar tothom.
Foto: C.A.
I mentre estàvem esperant el temps que tarden en fornejar-se, Paula ens ha cantat aquesta cançó:

Per Tots Sants, castanyes;

Per Nadal, torrons;

Per la Pasqua, mona;

I tot l’any, bombons.

Més fotos a Picasa

Sorteig d'un portàtil per incentivar la participació en l'enquesta

{ dijous, 25 d’octubre del 2007 }
El Servei de Biblioteca i Documentació de la URV sorteja un ordinador portàtil entre aquells alumnes que estiguin matriculats a la universitat i emplenen l'Enquesta de satisfacció d'usuaris del Servei de Biblioteca i Documentació disponible, com a novetat, online a través de la intranet de la URV. Tenen de temps fins al 21 de novembre. L'enquesta també es fa extensible al Personal Docent i Investigador i al Personal d'Administració i Serveis de la Universitat.

Dins del Top Ten Ebrenc

{ dimecres, 24 d’octubre del 2007 }
Quina ha estat la meua sorpresa quan avui he anat al post que ha penjat Emidgi al seu bloc amb els resultats setmanals dels 10 blocs més votats per a la llista del Top Ten Ebrenc i he vist que el meu bloc figura entre els 10 primers! Gràcies als que heu votat CALGRU!
I recordeu que podeu participar en aquest "concurs" enviant els vostres blocs preferits amb una puntuació del 5 a l'1 a l'adreça emigdi@mesvilaweb.cat. Els resultats finals es faran públics durant el "CampreBloc" el mes de desembre.

Dia de la biblioteca

{ }
Avui se celebra el Dia de la Biblioteca, una iniciativa de l'Associació Espanyola d'Amics del Llibre que des de 1997 volen impulsar la importància de la biblioteca com a lloc de trobada dels usuaris amb la cultura i com a instrument que ajuda a la formació de les persones.

Cada any se celebra a un lloc diferent i enguany serà en la Biblioteca Pública del Estado en Teruel.

El pregó de la festa va a càrrec de l'escriptor Grassa Toro, i diu així...

¡Anuncio, anuncio! ¡Vecinas, vecinos, los seres y los humanos, anuncio, anuncio!
¡Hemos descubierto la forma de transportar el tiempo! ¡Admirados protagonistas, admirables secundarios de esta realidad, somos capaces de transportar el tiempo!
Después de haber aprendido a meter manzanas en un cesto, el agua en un cántaro, el vino en un pellejo, las monedas de oro en un cofre y las cartas de amor en un sobre lacrado, hoy anunciamos en esta población que podemos llevar y traer el tiempo de aquí para allá y de allá para aquí, atravesando desiertos, mares y bosques, sin desparrame, vuelco o pérdida de la sustancia.
¡El tiempo! ¡El tiempo! ¡La señora de las dos piernas! ¡El anciano de las botas! ¡El niño que ha olvidado los pies en casa! ¡La joven de las uñas apasionadas! ¡Todos! ¡Acérquense, acérquense, acabamos de recibir un cargamento de tiempo! ¡Tomen, abran, hojeen, detengan la mirada, dispongan la voz! ¡Dos siglos de mitología griega, dos siglos! ¡Veintiséis años de modernismo!¡Veintiséis, sí, con cisnes! ¡Disponible la segunda mitad de la Edad Media! ¡No tengan prisa, no agotamos existencias! ¡Hay para todos y siempre hay!
¡Tiempo, tiempo, ponemos el tiempo en sus manos!¡Hemos encontrado la manera de transportar el tiempo!¡Cambiamos uno de sus días por un año entero! ¡1927, ofrecemos el 1927 de cabo a rabo! ¡Y si queda contento, le invitamos a que se lleve el 98, y los mil ciento catorce años anteriores a 1492! ¡Tenemos tiempo de los cinco continentes, de los seis continentes, de los continentes que ustedes quieran!¡Hemos descubierto la forma de transportar el tiempo!
¡El joven del bigote pintado! ¡La niña valiente de las trenzas! ¡La señora antigua de la peluca actual! ¡El señor calvo de solemnidad! ¡Acudan, acérquense, acudan!¡A la biblioteca, a la biblioteca! ¡Está abierta! ¡Sin prisa, no corran, no vayan a tropezar! ¡Niños y embarazadas primero, sin prisa! ¡Tenemos libros, discos, películas, periódicos, revistas! ¡No corran, sin prisa! ¡Tenemos todo el tiempo del mundo!¡Todo el tiempo del mundo!

Un cumpleanys a lo Haloween

{ dimarts, 23 d’octubre del 2007 }
Diumenge vam anar a Vinaròs a celebrar el 2n cumpleanys de JOAN. I, aprofitant que la castanyada ja està aquí, la decoració de la festa va ser amb motius de Haloween, amb carabasses, globus i banderoles en roig i taronja per a l'ocasió. La jornada va ser molt agradable i el temps va acompanyar. Els xiquets (se'n van ajuntar una bona colla) s'ho van passar d'allò més bé, i els grans, gràcies al joc de la canturela i l'emoció de la F1, també.

Foto: C.A.

Més fotos a Picasa

Sopar de cosins

{ dilluns, 22 d’octubre del 2007 }
Com cada any, més o menys, els cosins Àlvarez intentem reunir-nos per explicar-nos com ens van les coses i estar una estona agradable junts. Aquest any el sopar-reunió ha estat aquest dissabte a casa de Manu i Judit (que ja han fet un any de casats). Primer de tot, inexcusablement, passi de les fotos i el vídeo de la boda (alguns es volien escaquejar, jajaja). Després, amb la gana ja ben feta, a sopar (tot boníssim... o era la gana?). I després... a cantaaaaaaaaaar. Vam posar el joc de la Play aquell de cantar i ens en vam riure molt, lo que no entenc és per què no va caure un diluvi després de tan afinades actuacions vocals.
Foto: C.A.
Més fotos a Picasa

Moltes bicicletes i poques signatures

{ diumenge, 21 d’octubre del 2007 }
La 55a Festa de la Bicicleta organitzada per la Penya Ciclista Baix Ebre i l'Ajuntament de Tortosa arribaven avui al matí a Campredó. Des de les associacions del poble, especialment des de l'Associació de Joves de Campredó, que és qui porta endavant la campanya de recollida de signatures contra el projecte de traçat de l'autovia aprovat pel Ministeri de Foment, es creia que avui podia ser un bon dia reivindicatiu (a més de lúdic i festiu) per donar a conèixer als participants a la bicicletada la problemàtica amb la que s'ha vist immersa el poble des que es feu públic el traçat aprovat a Madrid. Ha hagut campredonencs i campredonenques que vestien la samarreta reivindicativa, fins i tot l'alcalde de Tortosa i alguns regidors que han participat de la festa vestien la samarreta amb el logo de la campanya, hem vist penjades noves banderes amb el lema de la nostra reivindicació. Però... de bicicletes n'han vingut moltes, en canvi, s'han recollit molt poques signatures de suport a la campanya Entre Campredó i Font de Quinto, ni parlar-ne! Una llàstima que la gent, quan no li toquen lo d'ells, no es mulli per res. Gràcies, però, als que sí heu aportat el vostre granet d'arena a la nostra lluita.
Fotos: C.A.

El BOE també deixarà de publicar-se en paper

{ dimecres, 17 d’octubre del 2007 }

Llegeixo en un missatge de la llista de distribució Bib-Cat que el Boletín Oficial del Estado deixarà de publicar-se en paper i només ho farà en la seva versió electrònica a partir de l'any 2009, tal i com ho va fer ja el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el passat mes de juny. Les edicions digitals d'aquestes publicacions oficials fan que siguin més fàcilment consultables i a la vegada deixem de "gastar" paper innecessàriament.

Inauguració del curs acadèmic 2007-2008 al Campus de les Terres de l'Ebre

{ dimarts, 16 d’octubre del 2007 }
Dilluns 15 d'octubre ha estat la data escollida per celebrar l'acte oficial d'inauguració del curs acadèmic 2007-2008 del Campus de les Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. La lliçó inaugural, que portava per títol "La novela, territorio de ficción", va ser impartida per l'antic director de la UNED a Tortosa, Javier Martínez Palacio. A l'acte, celebrat a l'aula magna del centre Betània del Campus de les Terres de l'Ebre, van assitir-hi moltes personalitats de la política local i de l'empresa ebrenca, així com professorat, personal d'administració i serveis i alumnes del campus. L'acte va ser presidit pel rector de la URV, Xavier Grau, el delegat del Govern, Lluís Salvadó, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel i el director del Campus de les Terres de l'Ebre de la URV, Azael Fabregat. Després de tots els parlaments es va oferir un pica-pica (made in Maite) a tots els assistents.

Foto: web URV

Top Ten Ebrenc

{ }
Tal i com proposa l'Emigdi Subirats, faig la meva votació per al Top Ten Ebrenc que es farà públic durant la celebració del "CampreBloc":

5 punts - Bauen_blog perquè crec que és un referent de l'ebresfera ebrenca, sempre innovant i investigant.
4 punts -
Biblioteca Municipal de Roquetes perquè la Begonya ha sabut fer una àmplia difusió de la biblioteca utilitzant totes les tecnologies de l'internet 2.0
3 punts -
Tens un racó dalt del món perquè m'agraden els seus jocs literaris
2 punts -
Emigdi Subirats perquè té posts molt interessants sobre la cultura ebrenca
1 punt -
Lo Barber perquè ha arribat a ser la "gaceta" de Campredó

Felicitats Joan, i felicitats Manu i Judit!

{ diumenge, 14 d’octubre del 2007 }
Aquest dissabte 13 d'octubre, mon cosí vinarosenc ha complit 2 anyets... és tot un homenet. Divendres vam celebrar-ho a Font de Quinto, i ara falta la "festa grossa" a Vinaròs.

Per la seua part mon germà i Judit ja fa un any que es van casar. Com passa el temps... Des d'aquí vull desitjar-los una llarga i feliç vida junts: felicitats!!!

No llegim

{ dimecres, 10 d’octubre del 2007 }
El 42% dels catalans majors de 14 anys no llegim. Per què? L'hàbit lector, com bé indica la paraula és un hàbit, i com a tal s'ha d'ensenyar i s'ha de predicar amb l'exemple. M'agrada aquell anunci de la tele que diu: "Si tu llegeixes, ells llegeixen". Els nostres fills imiten totes les nostres conductes i per tant faran allò que veuen.
Pot ser hem tingut un mal començament a l'escola amb la lectura de llibres obligatoris que no ens motivaven gens, però que s'havien de llegir perquè són d'escritors il·lustres... No sé si és una bona manera d'habituar a la gent jove a llegir. Pot ser fora millor llegir llibres d'actualitat, que els enganxin, perquè una vegada ja es té l'hàbit, encara que llegeixis un llibre que no t'agrada, continuaràs llegint-ne un altre, i ja tindrem temps de llegir i entendre els "clàssics".
A la meua manera ja començo a habituar les meues xiquetes a la lectura: a casa llegim els pares, tenim contes per a què puguin fullejar-los (i destrossar-los si cal), anem de tant en tant a la biblioteca per agafar en préstec contes nous, a participar en l'hora del conte...
Em considero del 58% dels catalans que sí que llegim (encara que de vegades el cansament, la televisió, la feina domèstica... no ens deixa massa temps per llegir més del que ho fem) i espero inculcar a les meues filles aquest hàbit tant lúdic com educatiu.
Ara, dins els context de la Fira del Llibre de Frankfurt, la Generalitat de Catalunya anuncia un nou pla de foment de la lectura (amb un pressupost de 8 mil milions d'euros) per tal de disminuir aquest 42% de no-lectors.

Dolors i Ramon s'han casat

{ diumenge, 7 d’octubre del 2007 }
En una cerimònia molt emotiva a l'ermita de la Mare de Déu de la Providència de Mig-Camí, dissabte 6 d'octubre es van donar el "sí vull" Dolors i Ramon.
A la sortida de l'ermita els va acollir una traca monumental, que ens va deixar a tots mig sords. Després vam anar a celebrar-ho al Parador de la Suda de Tortosa... la llàstima, una cambrera una mica, com ho diríem, poc servicial, a la que li vam anar a demanar un xupito i ens va contestar: "lo siento, ya le ha pasado la vez". Al meu home se li va quedar la cara de muniato... Ni que els pagués ella els xupitos! Per la resta, molt bé: menjar, beure i bona companyia.
Ara desitgem als novençans que gaudeixin del seu viatge de noces al Canadà (com natros!) i bona sort en aquesta seva nova etapa de la vida.
Més fotos a Picasa

Sant Francesc

{ dijous, 4 d’octubre del 2007 }
Avui celebren el seu sant els Francescs, Franciscos, Pacos, Siscos, Cescs... i a la meua família n'hi ha uns quants... des d'aquí queden tots felicitats!

He llegit: Eragon de Christopher Paolini

{ dimecres, 3 d’octubre del 2007 }
"(...) Al llegar al arco de entrada de la biblioteca, el muchacho lo traspuso con reverencia. La sala le hizo pensar en un bosque: hileras de gráciles columnatas se ramificaban hacia el techo, oscuro y con nervaduras, hasta una altura de cinco pisos. Entre las columnas había estanterías de mármol negro unidas por la parte trasera, mientras que las paredes, separadas por estrechos pasillos a los que se llegaba por tres escaleras de caracol, estaban cubiertas por tiras de pergaminos. En torno a las paredes, a intervalos regulares, había pares de bancos encarados, y entre ellos, unas mesas pequeñas, cuyas bases penetraban el suelo sin fisuras.
En aquella sala había una infinidad de libros y de pergaminos.
-Ésta es la verdadera herencia de nuestra raza-dijo Orik-. Aquí se conservan las escrituras de los mejores reyes y estudiosos de los enanos, desde la antigüedad hasta el presente.(...)"
Biblioteca de Tronjheim
Paolini, Christopher. Eragon. Barcelona : Círculo de lectores, DL 2004. p. 532

Biblioteca Municipal de Praga

{ dimarts, 2 d’octubre del 2007 }
Durant les meues mini-vacances a Praga vaig visitar la Mestská Knihovna v Praze. Està molt prop de la plaça vella (on el rellotge astronòmic) a Praga 1. És un edifici amb moltes seccions separades que ofereixen als usuaris molts espais on treballar, llegir, informar-se... Hi ha diferents seccions, des de la zona infantil, la de referència, la de literatura, la de matèries específiques, accés a bases de dades... totes elles ben senyalitzades i amb molts taulells d'informació amb personal que et guia. Vaig comptar que al menys hi treballen unes 10 persones (quan vaig visitar-la era dissabte al matí) i hi havia gent de totes les edats (llegint el diari, estudiant, mirant contes amb els pares, buscant alguna novela...). L'ambient era agradable i t'hi podies passejar per les prestatgeries i les diferents estances lliurement. També hi havia zones de "relax" amb banquets en uns patis interiors...
No vaig entendre ni "papa" dels cartells, però tot es veia molt ben senyalitzat. Disposava també de guardarrobes per deixar-li les jaquetes i poder treballar més còmodament.

Més fotos a Picasa

Mini-vacances a Praga

{ dilluns, 1 d’octubre del 2007 }
Aquest cap de setmana hem estat a Praha, capital de la República Txeca. Han estat les nostres mini-vacances de "nòvios" (perquè hem anat sense les xiquetes) i ens ho hem passat molt bé.

Dijous 27:
La primera del dia: portava el DNI caducat!!! una mica més i no podem marxar... Sort que la Policia Nacional de l'Aeroport de Barcelona va ser molt amable i em va fer un passaport (que també el tenia caducat :-() i no vaig tenir cap problema per entrar a CZ.
El vol, amb el comandant Alberto Guerrero, va ser bastant ràpid, ja que, malgrat sortir amb retard vam arribar a l'hora prevista a l'aeroport de Praga.
Interessant la manera de conduir dels taxistes: es passen les normes de circulació pel folre!
Va ploure... però malgrat tot una tarda molt agradable de presa de contacte amb la ciutat i els seus monuments.
I a la nit vam anar a l'Òpera a veure una representació d'Aida de Verdi. Era la primera vegada que anàvem a l'òpera i la veritat és que ens va agradar bastant. Segur que no serà l'última vegada.

Divendres 28:
A Praga plou... Primer de tot visitem el Castell de Praga, pujant escales amunt des de la parada de metro Malostranská. I després baixant per carreronets fins arribar a l'Església de Sant Nicolau... i com ja era l'hora de dinar vam anar a l'Àguila Negra, un restaurant que ens van recomanar l'Hèctor i Sílvia. Després de passeig pel Karluv most, que com plovia no estava massa saturat de gent i fins i tot vam pujar a la torre sense aglomeracions i gaudir de la vista que des d'allí es divisava... i després cap a l'hotel a descansar una mica, no sense abans parar a berenar a Patriot-X unes postres boníssimes. Tarda-nit passejant des de Karlovo námestí, passant per New Town Hall, cap al Teatre Nacional i vorejant el Vltava fins a l'edifici anomenat Fred & Ginger, on volíem anar a sopar a La Perla de Praga, però s'havia de reservar i no ens vam poder quedar. Enlloc d'això vam tornar cap a Narodní Trída i vam sopar al restaurant Gott Gallery Restaurant (molt bé). Després cap a l'hotel, que els peus, les cames i les ganes ja estaven esgotats.

Dissabte 29:
Sant Gabriel (i els altres arcàngels), i per a celebrar-ho, avui ja no plou! Anem cap al Museu Nacional i des d'allí baixem per tota la plaça Wenceslao, plena de botigues internacionals i grans hotels i baixant baixant, arribem a la plaça Staromêstské on està el rellotge astronòmic, on s'aglomeren els turistes (natros inclosos) per a veure fugaçment com surten els apòstols al toc de les hores.
Després, trobem la Biblioteca Municipal de Praga, i com a bona turista-friki-bibliotecària no em puc estar de visitar-la i fer-ne unes quantes fotos. Després passegem per la vora del riu, i anem a dinar al restaurant Hergetova Chielna. Després fem un recorregut turístic amb barco pel riu. Cal destacar que també té un assut! que ens va transportar per uns moments a les Terres de l'Ebre...I tots gelats com a pollets anem a entrar en calor en una pastisseria on mengem unes postres i uns hot chocolates que et feien tornar en sí. De tornada a l'hotel fem unes quantes compres de regalets i més tard tornem a sortir per a anar a sopar. Avui repetim al Gottic, que vam menjar molt bé.
Diumenge 30:
Dia de retorn... com que a les 11h ens ve a buscar el taxi per a portar-nos a l'aeroport, matinem i aprofitem per a anar a visitar el Castell de Praga amb sol!!! quina diferència... resalta el color daurat per tot arreu, i les vistes a la ciutat són molt més intenses, però anem ràpid perquè no voldríem perdre per res del món el vol de tornada a casa... Volíem unes vacances sense xiquetes, i tontos de natros les hem enyorat un munt!
Més fotos a Picasa

Felicitats Gabi!

{ }

Les teues filles i jo et desitgem que passis un molt bon dia del teu aniversari. T'estimem papa!!!

Minuts menuts

{ dimarts, 25 de setembre del 2007 }
Així es dirà el nou servei que a partir del mes d'octubre entrarà en funcionament en 11 municipis catalans per tal d'atendre xiquets i xiquetes (de 0 a 3 anys) fora de l'horari escolar de manera puntual.
És un servei experimental que vol ajudar a conciliar la vida familiar i laboral... Bonica paraula aquesta de conciliar... Jo ho intento, i la veritat és que és molt difícil... massa! Malgrat els esforços de les administracions per legislar aquesta conciliació, a l'hora de la veritat... poques figues al paner.
Jo "gaudeixo" d'una reducció 1/3 de la jornada laboral (amb la consegüent reducció de sou) per tal de "suposadament" conciliar la vida laboral i familiar... però, coses de la vida, he de fer un horari el qual no em concilia gaire... en aquest cas suposo que ha prevalgut oferir un servei, a conciliar la vida, però vaja... aquesta suposada conciliació m'arriba gràcies a l'ajut inestimable de membres de la meva família que s'encarreguen de les meues xiquetes mentre jo "gaudeixo" de la reducció de jornada en un horari poc adient a les meves necessitats. Pot ser valdria la pena agafar la jornada sencera? No ho crec, encara que la butxaca en sortiria beneficiada, no hi ha dubte...