Ens aixequem no molt prompte i ens preparem per a un altre dia a Budapest. Avui ens toca fer el tour del barri jueu i Budapest imperial, i a la tarda el tour de Buda, per tant... ens farem un fart de caminar!!!
Marxem a esmorzar davant de la Gran Sinagoga, que és on comença el primer dels tours que farem avui. Entrem en un bar petitó i ens demanem un esmorzar consistent, ja que hem d'agafar forces... jo no sé ben bé què em demano... i resulta que he demanat un cafè-tonic... un cafè amb tònica!!! un sabor molt diferent, a mi no m'agrada massa, Gabi diu que està bo... en fi, coses noves que s'aprenen quan vas pel món...
 |
| mural de l'àngel de Budapest |
Seguim la ruta amb les explicacions del guia, i anem a parar davant d'un mural que representa a un espanyol, Ángel Sanz-Briz, que va contribuir a salvar la vida d'uns cinc mil jueus hongaresos durant l'Holocaust, proporcionant-los passaports espanyols, per això li van posar el sobrenom de l'
àngel de Budapest. D'ell se'n va escriure un llibre i d'aquest se'n va fer la
pel·lícula.
 |
| mural dedicat al cub de Rubik |
Molt prop d'aquí, ens trobem un altre mural... del
cub de Rubik, original joc creat per l'hongarès Ernő Rubik, l'any 1974.
Continuem fins a arribar al Memorial a Carl Lutz, vicecònsol suís a Budapest, a qui se li atribueix que va salvar més de 62.000 jueus durant la segona guerra mundial.

Ens endinsem ara cap al Ghetto, el guia ens porta, passant pel Gozsdu Udvar, un carrer-passadís ple de paradetes d'artesania i bars-restaurants, cap a l'interior d'un edifici, perquè puguem veure l'antic mur del Ghetto de Budapest, on van ser obligats a anar a tots els jueus de Budapest durant la Segona Guerra Mundial.
Després de tota aquesta cruesa de la realitat no tan llunyana, deixem la "guerra" i ens n'anem a la Budapest imperial... a visitar l'edifici de l'Òpera de Budapest (Magyar Állami Operahá), situada a l'avinguda Andrássy, la més comercial de la ciutat, en un edifici d'estil neorenaixentista, va ser inaugurada el 27 septembre de 1884 per rivalitzar amb les de París i Viena.
 |
| Cat Cafe |
I és l'hora de fer un petit descans, que aprofitem per a anar a veure el famós
Cat Cafe, un local on els gats són els "amos" del local... n'hi ha uns 15 per tot el local, amb els seus amagatalls i tot... si ets al·lèrgic al pèl de gat, millor no hi vagis!
Acabat el descans, agafem el metro Opera, fins a Hősök tere, la plaça dels Herois, que va ser construïda amb motiu del mil·lenari d'Hongria, l'any 1896, quan el país formava part de l'imperi austrohongarès. La presideix el Monument del Mi·lenni (Millenáriumi Emlékmű) que consta de diverses partsː al fons de la plaça, una columnata semicircular amb estàtues de catorze grans protagonistes de la història d'Hongria, set a cada banda. Al centre de la plaça, s'aixeca una columna de 36 metres d'alt al capdamunt de la qual hi ha la imatge de l'arcàngel Gabriel alçant la creu de doble travesser i la corona de Sant Esteve, símbols nacionals d'Hongria.
 |
| Parc Városliget |
Continuem fins la que serà l'última parada del tour d'aquest matí, el parc de la ciutat, el Városliget i ens endinsem cap al castell Vajdahunyad, que en part, es tracta d'una còpia del castell de Hunyad, a Transilvània, i és on el guia ens explica la vida i misteris del príncep Vlad Tepes, qui Bram Stoker converteix en el compte Dràcula en la seva novel·la.
Acabem la visita davant l'estàtua d'Anonymous, (també coneguda com estàtua del Notari de Béla el Rei) cronista del Rei Béla d'Hongria a l'Edat Mitjana. Es creu que va ser ell qui va gravar els primer capítols de la història hongaresa en la seva Gesta Hungarorum (any 1200 aprox.). I com que diuen que tocar la seva ploma dóna sort... doncs no vam poder evitar fer la turistada "per si de cas" :-).
I "sin prisa, pero sin pausa", tornem cap a la Gran Sinagoga, on comença el tour de la tarda, el tour de Buda. Els nostres "amics" madrilenys també han contractat aquest tour, així que anem a comprar-nos uns entrepans per a dinar ràpid i començar l'aventura de la tarda.
 |
| Arxiu Nacional |
El guia d'aquesta tarda es diu Carlos i comencem afagant el metro per deixar Pest i anar cap a Buda. Baixem a Batthyány tér i caminen per un "falso llano" fins a arribar a sota dels murs del Castell de Buda, just on estan les plaques commemoratives dels espanyols i catalans que van lluitar per l'alliberament de Buda el 1686. Passem per davant de l'
Arxiu Nacional d'Hongria i ens parem davant de l'
església de Maria Magdalena de la que només en resten les ruïnes i la torre de l’església, endinsant-nos per la ciutadella medieval de Buda.
 |
| Bastió dels Pescadors |
Ens parem davant el monument a András Hadi, i ens explica que si toquem els testicles del cavall, se suposa que tindrem sort en els exàmens... però no ho vam fer... Durant la pausa del tour, vam intentar entrar a la famosa pastisseria on anava Sissi,
Ruszwurm, però hi havia molta gent i en poc temps havíem de tornar al lloc de trobada, així que vam anar a fer una visita ràpida al
Bastió dels Pescadors (Halászbástya) i l'
església de Maties, coneguda així pel rei
Maties Corví, qui va fer restaurar-la.
Seguim la ruta fins a la plaça de Sant Jordi, on veiem una gran estàtua d'un "turul", una au mitològica en forma d'àguila, que "guarda" la ciutat. Veiem també allí la parada del funicular més antic del món (
Budavári Sikló) que va de la Plaça d'Adam Clark i el Pont de les cadenes (Széchenyi) amb aquesta plaça de Sant Jordi al Castell de Buda.
Acabem el tour amb l'explicació de la fàbula de la font de Maties Corví, al pati nord-occidental del Palau Reial obra d'Alajos Stróbl (1904).
Per a acabar el dia, ens mereixem un bon sopar, així que anem al vaixell-restaurant
Spoon, a la riba del Danubi. S'uneixen a natros els madrilenyos, que també els fa gràcia fer-se un bon àpat... Havíem reservat per a dos, però no va haver problema per a menjar els quatre, això sí, no ens van voler donar la taula de la finestra... :-( Vam menjar prou bé i vam beure un vi excel·lent, que ens va agradar molt! L'ambient era molt "finolis" i natros anàvem amb el look turista total...
 |
| Csendes Vintage Bar |
Després de sopar anem a prendre una cerveseta a un ruin bar, al Csendes Vintage Bar, que estava molt i molt ple. Aquest, a diferència del que vam anar ahir era més petit, però també amb una decoració molt aternativa i "vintage" com el seu nom indica...
Després, anem a una discoteca a ballar salsa una estona! i així acabem la nit d'un dia moooolt llarg...