Avui anem a la muntanya més alta d'Alemanya. Agafem el cotxe i ens dirigim a la localitat de Garmisch-Partenkirchen. Allí ens n'adonem que Naroa s'ha deixat la jaqueta a l'hotel, per la qual cosa Rosi va a comprar-li una, mentre la resta ens prenem un refrigeri en una cafeteria del poble, on va nèixer l'escriptor Michael Ende.
 |
| Pujant al tren cremallera |
Una vegada tots ben equipats amb els vestits de la neu, ens dirigim a l'estació per a agafar el tren cremallera (Bayerische Zugspitzbahn) que ens portarà al Zugspitze, el cim més alt d'Alemanya, amb 2964 metres. Aquesta muntanya fa frontera amb Àustria, de fet, hi ha una part del mirador que pertany a Alemanya i una altra a Àustria.
Els trens surten cada hora, i per uns minuts hem fet tard, així que ens hem d'esperar una estona per l'estació a que es faci hora... mentrestant aprofitem per menjar-nos els entrepans que ens preparem a l'hotel.
El viatget en tren és molt entretingut: paisatges verds, casetes de conte, i pujada, molta pujada! Baixem del tren a la parada d'Eibsee per a anar a agafar el telefèric que ens deixarà al cim. La veritat és que fa una mica de vertígen, però val la pena, sentir-te enmig del no res penjat d'un fil!
A la fi arribem a dalt de tot, sans i estalvis. Fa un dia molt bo, amb un solet que s'agraeix. Estem una estona gaudint de les meravelloses vistes dels Alps des del mirador. Les xiquetes no poden esperar a jugar amb la neu i, encara que gelada, l'agafen i se la tiren... què fàcil és passar-s'ho bé!
Després d'unes quantes fotos de rigor (que podeu veure la que ens vam fer automàtica a la web), baixem fins a la pista d'esquí on jugarem amb la neu, baixarem per pendents amb els trineus, que són gratuïts, fins que es fa hora de marxar, ja que l'últim tren de tornada surt a les 16,30h.
Agafem el tren pels pèls, i anem molta estona per sota la muntanya. Quan arribem a Garmisch-Partenkirchen ens treiem la roba d'esquí i anem al Lidl a comprar una mica d'aigua i alguna cosa per picar, i emprenem la ruta de retorn a l'hotel.
Quan arribem a Füssen ja és hora de sopar i decidim anar al mateix lloc que el dia abans, perquè vam menjar molt i molt bé.
Després de sopar, quan les xiquetes ja estan dormint, i les maletes per a l'endemà ja preparades, ens reunim els grans per petar la xerrada una estoneta, i au! a dormir, que demà és el nostre últim dia a Alemanya.
Més fotos al meu Dropbox
Els trens surten cada hora, i per uns minuts hem fet tard, així que ens hem d'esperar una estona per l'estació a que es faci hora... mentrestant aprofitem per menjar-nos els entrepans que ens preparem a l'hotel.
 |
A la fi arribem a dalt de tot, sans i estalvis. Fa un dia molt bo, amb un solet que s'agraeix. Estem una estona gaudint de les meravelloses vistes dels Alps des del mirador. Les xiquetes no poden esperar a jugar amb la neu i, encara que gelada, l'agafen i se la tiren... què fàcil és passar-s'ho bé!
Agafem el tren pels pèls, i anem molta estona per sota la muntanya. Quan arribem a Garmisch-Partenkirchen ens treiem la roba d'esquí i anem al Lidl a comprar una mica d'aigua i alguna cosa per picar, i emprenem la ruta de retorn a l'hotel.
Quan arribem a Füssen ja és hora de sopar i decidim anar al mateix lloc que el dia abans, perquè vam menjar molt i molt bé.
Després de sopar, quan les xiquetes ja estan dormint, i les maletes per a l'endemà ja preparades, ens reunim els grans per petar la xerrada una estoneta, i au! a dormir, que demà és el nostre últim dia a Alemanya.
Més fotos al meu Dropbox
Entrades
