He llegit: Invisible, de Paul Auster

{ dimecres, 19 de gener del 2011 }
"Un amic ha marxat de la ciutat durant l'estiu, i tu emplenes la sol·licitud per ocupar el seu lloc d'ajudant a la Biblioteca Butler, al campus de Columbia. (...)
Abans de contractar-te et fan una prova. Una bibliotecària et dóna un feix de targetes, potser vuitanta, potser cent, cadascuna amb el títol d'un llibre, el nom de l'autor, l'any de la publicació i un nombre de la classificació decimal de Dewey que indica on s'ha de col·locar el llibre. La bibliotecària és una dona d'uns seixanta anys, alta i de rostre adust, una tal senyora Greer, i d'entrada ja sembla que sospiti de tu, resoluda a no cedir ni un mil·límetre."


Auster, Paul. Invisible. Barcelona : Edicions 62, 2010. pàg.82-83

New York, New York (4)

{ dilluns, 17 de gener del 2011 }
Divendres 10 de desembre
Va ser el dia dels museus. Si estem a Nova York i no anem a cap museu, Gabi em mata! A primera hora del matí, després de passar a buscar uns donuts gegants i un cafè per esmorzar, anem tirant cap al MoMA, el Museu d'Art Modern, passant per davant de St Patrick's Cathedral (ja l'havíem vist des de l'Empire State Building i des del Top of the Rock, però la dimensió real a peu pla canvia molt el punt de vista) i tirant per la 5à avinguda amunt.
Un cop al museu comencem a visitar les sales d'exposició. Gabi va al·lucinant en cada quadre que veu i intenta impregnar-me del seu entusiasme, però a mi mai no m'ha cridat massa l'atenció la història de l'art, així que aprofito per a anar fent pràctiques de fotografia fent fotos als quadres que més em criden l'atenció i a aquells favorits de Gabi. Quadres de Warhol, Malevich, Kandisnski, Rotko, Monet, Picasso, Van Gogh... Vam estar-nos-hi fins ben bé l'hora de dinar, però abans de menjar vam passar-nos per la botiga del MoMA a donar un cop d'ull.
I per menjar vam escollir el restaurant Ellen's Stardust Diner, on a més a més de menjar pots gaudir de la música a càrrec dels cambrers-cantants, aspirants a actors de Broadway, que intercal·len el servei a les taules amb actuacions en directe, al carrer Broadway amb el carrer 51.
I per a baixar el dinar, una passejada romàntica per Central Park, el pulmó de la ciutat, que té la mateixa extensió que Mònaco! Ens vam fer una foto a Strawberry Fields, on fa 30 anys va ser assassinat el cantant de The Beatles, John Lennon, davant del Dakota Building, on aquest vivia.
Seguim passejant pel Parc Central i arribem al Museu d'Història Natural, el museu de la pel·lícula Nit al museu. Dinosaures, animals dissecats, exposicions interessants, i un viatge a les estrelles, el documental sobre el naixement de les estrelles i l'univers, narrat per Whoopi Goldberg, i on vaig fer una petita becaineta en la còmoda cadireta del planetari....


New York, New York (3)

{ dijous, 13 de gener del 2011 }
Dijous 9 de desembre
El dia s'aixeca molt fred, però natros, ben abrigats, anem cap a l'Empire State Building, l'edifici més alt de New York, amb 102 plantes d'oficines. En un tres i no res l'ascensor et planta al 86è pis, on hi ha un mirador de 360º amb unes vistes impressionants de la ciutat de Nova York. No val la pena pagar el suplement per a pujar a la planta 102, la terrassa de la 86 és millor. Ens hi vam estar una bona estona, fent fotos de tots els costats, gaudint de l'espectacle dels minúsculs taxis grocs pels carrers... el magnetisme d'aquest paisatge urbà no deixa que el puguis abandonar malgrat el fred que feia i l'airet que corria per aquelles altures.
Finalment decidim continuar la nostra visita a peu de ciutat, passejant per la 5a avinguda, mirant tots els aparadors de les botigues que estan ambientadíssims en l'època nadalenca, aparadors que semblen museus i tot!, fins que ens trobem la New York Public Library (per als no-bibliotecaris: és la biblioteca on transcorre la pel·li El dia de demà) En fem una ràpida visita, però aprofitem per a connectar-nos gratis a internet i de passada estar una estoneta calentets. La façana principal estava en obres, però vam fer-nos la foto típica al costat dels lleons de l'entrada.
Després passegem fins a arribar a l'edifici Chrysler (entre el carrer 42 i l'avinguda Lexington) i comprovem que, en ciutats tan verticals com Nova York, és més fàcil observar-lo des de la distància :-) És el segon edifici més alt de la ciutat.
Després de les fotos panoràmiques de rigor seguim la nostra visita: Grand Central Terminal, l'estació de trens central, escenari també de moltes pel·lícules. És increïble la sensació de "ja haver estat allí" quan molts dels escenaris que visites ja els has vist en les pel·lícules.
Decidim anar al TKTS, en ple Times Square, per a comprar unes entrades per al teatre. Estar a Nova York és sinònim de Broadway! Però no obren fins les 15h, així que tornàrem més tard.
Ja se'ns ha fet hora de dinar, i decidim anar a un restaurant que està davant del nostre apartament, el City Lobster, que malgrat el que podia semblar pel local i pel tipus de menjar, tenia un menú bastant assequible.
Ara sí que ens toca fer cua, una bona estona, aguantant el fred com bonament vam poder, per poder comprar una entrada per al teatre: al final ens vam decidir per Chicago.
Mentre es feia hora per a anar al musical de Broadway vam seguir la nostra ruta turística cap al Rockefeller Center, (que malgrat estar molt prop del nostre apartament, encara no havíem visitat) el seu famós arbre de nadal i la també coneguda pista de patinatge sobre gel. Vam decidir pujar al Top of the Rock, un dels altres miradors de la ciutat, juntament amb l'Empire State Building. Impressionants vistes de la ciutat i de l'Empire State Building il·luminat, la torre Chrysler... el que no vam poder apreciar bé del tot és Central Park, ja que era fosc.
Després vam anar a sopar al restaurant Olympic, a la 8a avinguda, per després anar al teatre Ambassador a veure Chicago. L'obra no em va deixar tot el bon sabor de boca que esperava d'una obra de Broadway, pot ser el jet lag, pot ser el fet d'haver-me impressionat l'obra Cabaret, a Barcelona, pot ser el teatre petit i incòmode... no ho sé, però el fet és que no em va fer massa el pes.
I amb aquesta sensació agredolça ens en vam anar a dormir.