El dia s'aixeca molt fred, però natros, ben abrigats, anem cap a l'
Empire State Building, l'edifici més alt de New York, amb 102 plantes d'oficines. En un tres i no res l'ascensor et planta al 86è pis, on hi ha un mirador de 360º amb unes vistes impressionants de la ciutat de Nova York. No val la pena pagar el suplement per a pujar a la planta 102, la terrassa de la 86 és millor. Ens hi vam estar una bona estona, fent fotos de tots els costats, gaudint de l'espectacle dels minúsculs taxis grocs pels carrers... el magnetisme d'aquest paisatge urbà no deixa que el puguis abandonar malgrat el fred que feia i l'airet que corria per aquelles altures.
Finalment decidim continuar la nostra visita a peu de ciutat, passejant per la 5a avinguda, mirant tots els aparadors de les botigues que estan ambientadíssims en l'època nadalenca, aparadors que semblen museus i tot!, fins que ens trobem la
New York Public Library (per als no-bibliotecaris: és la biblioteca on transcorre la pel·li
El dia de demà) En fem una ràpida visita, però aprofitem per a connectar-nos gratis a internet i de passada estar una estoneta calentets. La façana principal estava en obres, però vam fer-nos la foto típica al costat dels lleons de l'entrada.
Després passegem fins a arribar a l'
edifici Chrysler (entre el carrer 42 i l'avinguda Lexington) i comprovem que, en ciutats tan verticals com Nova York, és més fàcil observar-lo des de la distància :-) És el segon edifici més alt de la ciutat.
Després de les fotos panoràmiques de rigor seguim la nostra visita:
Grand Central Terminal, l'estació de trens central, escenari també de moltes pel·lícules. És increïble la sensació de "ja haver estat allí" quan molts dels escenaris que visites ja els has vist en les pel·lícules.
Decidim anar al
TKTS, en ple
Times Square, per a comprar unes entrades per al teatre. Estar a Nova York és sinònim de
Broadway! Però no obren fins les 15h, així que tornàrem més tard.
Ja se'ns ha fet hora de dinar, i decidim anar a un restaurant que està davant del nostre apartament, el
City Lobster, que malgrat el que podia semblar pel local i pel tipus de menjar, tenia un menú bastant assequible.
Ara sí que ens toca fer cua, una bona estona, aguantant el fred com bonament vam poder, per poder comprar una entrada per al teatre: al final ens vam decidir per
Chicago.
Mentre es feia hora per a anar al musical de Broadway vam seguir la nostra ruta turística cap al
Rockefeller Center, (que malgrat estar molt prop del nostre apartament, encara no havíem visitat) el seu famós arbre de nadal i la també coneguda pista de patinatge sobre gel. Vam decidir pujar al
Top of the Rock, un dels altres miradors de la ciutat, juntament amb l'Empire State Building. Impressionants vistes de la ciutat i de l'Empire State Building il·luminat, la torre Chrysler... el que no vam poder apreciar bé del tot és Central Park, ja que era fosc.
Després vam anar a sopar al restaurant
Olympic, a la 8a avinguda, per després anar al teatre
Ambassador a veure Chicago. L'obra no em va deixar tot el bon sabor de boca que esperava d'una obra de Broadway, pot ser el
jet lag, pot ser el fet d'haver-me impressionat l'obra
Cabaret, a Barcelona, pot ser el teatre petit i incòmode... no ho sé, però el fet és que no em va fer massa el pes.
I amb aquesta sensació agredolça ens en vam anar a dormir.
Després de la migdiada, les nostres princeses estrenen vestits i tornem al parc tots plegats a veure la desfilada de les set de la tarda... Sort que un treballador del parc ens avisa que no hi ha desfilada, sinó espectacle davant el castell... i allí ens dirigim per a veure Mickey, el geni d'Aladdin, la fada, les princeses... cantant i ballant, i natros allí al mig d'una multitud de pares i fills que omplen el passeig central del parc.
Arribem a l'Hotel New York passades ja les 13h, i Marta i Paula tenen molta gana, així que tan aviat com tenim fet el check-in ens n'anem a buscar un lloc per dinar, i fem cap a l'SteakHouse, al bell mig del Disney Village. La màgia Disney ja es comença a respirar...
Aprofitant un bonus-regal d'una nit a un Parador, i després de descartar-ne molts per falta de lloc, dissabte vam anar cap a Alcanyís. La pluja no ens va espantar, ni la grip de Gabi ens va aturar. Com que no vam ser gaire matiners, vam parar a dinar a Benifallet al Restaurant Pepo, on a part de l'amabilitat de la Consol, es menja molt i molt bé! Després vam agafar el cotxe direcció Caspe per a anar a l'outlet d'Adidas on vam fer algunes compres: Marta va adquirir amb "els eurets de la iaieta" unes sabatilles esportives -més conegudes per tots natros com a quets- de color verd, però verd-verd!
Entrades
