Dissabte, 28 de març, va ser l'aniversari de Marta; ja n'ha fet 3, d'anys! I com que ja és “gran” ens ha dit que ja no beurà més biberons... i de moment ha complit la seva paraula: aquest matí s'ha aixecat demanant un got de llet!
Tornant a dissabte, vam fer un dinaret amb la família: la iaia Antònia va fer una paella molt bona, tant que no en va sobrar gens!
I a la tarda, mini-festa d'aniversari, amb pastís de “Tarta de Fresa” inclòs.
Ens ho vam passar molt bé jugant a pilota, als gronxadors... i amb el regal de la padrina i el tio Òscar: una bici de rodetes!!! Aquesta setmana santa ens tocarà sessió de bici: amb Paula per treure-li les rodetes, i amb Marta per iniciar-la en el ciclisme...
Diumenge vam anar a dinar al Restaurant Mas de'n Curto (El Perelló) per a celebrar l'aniversari de la tia Manola, que avui fa 75 anys! A més a més de dinar, vam poder gaudir d'uns jardins molt cuidats i vam poder veure animalets de granja: gallines, una oca, tocinets, gats, gossos...
Ha estat un cap de setmana molt rodó!
Felicitats Marta i tia Manola!!!
Podeu vore les fotos fent clic i clic
Les dents de Paula
{
dilluns, 23 de març del 2009
}
El passat dimarts, 17 de març, a Paula li va caure la seva primera dent... bé, més ben dit: es va tragar la seva primera dent de llet! Però no us preocupeu, perquè Pérez, l'angelet de les dents (o ratoncito Pérez com tota la vida l'he conegut), igual se'n va enterar i li va deixar sota el coixí un petit present....
I és que encara que no ens n'adonem, el temps passa, i els nostres fills i filles es van fent grans... Que et comencin a caure les dents de llet per a què et surti ja la dentició definitiva és un fet molt important!!!
Però d'on ve la tradició del Ratoncito Pérez? He buscat per internet i he trobat que en cada lloc del món hi ha una tradició diferent per a celebrar el gran esdeveniment de la caiguda de les dents de llet: hi ha llocs on són les iaies les que han de fer un regalet al xiquet/a que li ha caigut una dent (Bulgària), a d'altres llocs tiren les dents a la teulada recitant un vers per a què els surti una nova dent on n'ha caigut una (Portugal, per exemple), hi ha llocs on escriuen cartes a la fada de les dents (EUA)...
A la pàgina web de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes podeu consultar el conte de Luis Coloma: Ratón Pérez : cuento infantil, que es va escriure per al rei Alfons XIIIè quan era un nen. Una interessant joia per a bibliòfils.
Fonts:
Més info:
PD: ahir, 24 de març li va caure la 2a dent a Paula, i aquesta vegada no se l'ha tragat!!! Mireu algunes fotos, si voleu, fent clic
Els meus 25 anys de temple parroquial
{
}
Aquest cap de setmana hem participat dels actes centrals de celebració del 25è aniversari de la benedicció i inauguració del temple parroquial de Campredó, durant el qual hem recordat l'empremta que ha deixat en cadascú de nosaltres aquest temple.Recordo que els de la meva quinta vam ser els primers en fer la primera comunió, el 3 de juny de 1984. Ha estat també el temple on he rebut el sagrament de la confirmació, on he estat padrina de mon fillol, on m'he casat, on he batejat les meues dos xiquetes, on s'ha casat mon germà, i també on s'han fet els funerals de persones molt properes a mi.
Recordo haver participat activament en molts actes que des de la parròquia s'han dut a terme, recordo amb carinyo Mn Blanch...Quants records en aquests 25 anys... el temps passa però hi ha coses que perduren per sempre. Qui més qui menys, aquests dies ha recordat anècdotes, celebracions i tristos acomiadaments. Qui més qui menys, ha estat, està i estarà vinculat a aquesta parròquia nostra que aquest any celebra 25 anys de temple nou, un temple diferent, modern, acollidor.
Foto: C.À.
Festes de la parròquia
{
divendres, 20 de març del 2009
}
Aquest cap de setmana s'acaba la setmana de festes de la parròquia, encara que durant l'any encara hi haurà algunes celebracions jubilars més.
Dimecres 18 va fer 25 anys que es va beneir i inaugurar l'actual temple parroquial de Campredó i per aquest motiu s'han anat duent a terme durant aquesta setmana una sèrie de xerrades, exposició... Podeu anar seguint els actes que es van fer al bloc del 25è aniversari del temple parroquial.
Demà dissabte 21 estan previstos els següents actes:
12,00h Inauguració del parc infantil que estarà tot el dia a la plaça de l’Església.
13,00h. Concurs popular de truites. Un jurat determinarà la millor i després podrem degustar tots junts les truites fent un vermut a la plaça de l’Església.
18,00h. Missa vespertina de Diumenge.
19,00h. Actuació de Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreries.
19,30h L’estructura arquitectònica de la Parròquia de Campredó per Cristina Bestratén del Pino, estudiant d’arquitectura.
20,00h. Taula Rodona en el 25è aniversari de la benedicció i inauguració del nou Temple. Participen: Mons. Xavier Salinas, sr. Ferran Bel, Mn. Joaquim Blanch, sr. Xavier Martí, sr. Josep Monclús, sr. Joaquim Gauxachs, sr. Joan Sanahuja i Mn. Víctor Cardona.
20,30h. Inauguració oficial de la il·luminació de la façana principal de l’Església.
21,00h Espectacle de so des de la plaça de l’Església fins la zona esportiva. Colla de diables “Set cervells” de Jesús.
21,30h. Espectacular castell de focs artificials.
13,00h. Concurs popular de truites. Un jurat determinarà la millor i després podrem degustar tots junts les truites fent un vermut a la plaça de l’Església.
18,00h. Missa vespertina de Diumenge.
19,00h. Actuació de Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreries.
19,30h L’estructura arquitectònica de la Parròquia de Campredó per Cristina Bestratén del Pino, estudiant d’arquitectura.
20,00h. Taula Rodona en el 25è aniversari de la benedicció i inauguració del nou Temple. Participen: Mons. Xavier Salinas, sr. Ferran Bel, Mn. Joaquim Blanch, sr. Xavier Martí, sr. Josep Monclús, sr. Joaquim Gauxachs, sr. Joan Sanahuja i Mn. Víctor Cardona.
20,30h. Inauguració oficial de la il·luminació de la façana principal de l’Església.
21,00h Espectacle de so des de la plaça de l’Església fins la zona esportiva. Colla de diables “Set cervells” de Jesús.
21,30h. Espectacular castell de focs artificials.
I diumenge 22, per a acabar la festa:
11h Missa solemne presidida per l’Excm. i Rvdm. Sr. Javier Salinas i Viñals, Bisbe de Tortosa.
12h. Concert del Cor Flumine.
12,30h Vermut popular a la plaça amb l’actuació de “Guardet i la rondalla”.
14,00h. Dinar de gala al Pla dels Catalans.
12h. Concert del Cor Flumine.
12,30h Vermut popular a la plaça amb l’actuació de “Guardet i la rondalla”.
14,00h. Dinar de gala al Pla dels Catalans.
Ja n'hi ha 100!!!!
{
}
Dels jocs literaris que cada setmana proposa J.M Tibau al seu bloc Tens un racó dalt del món, ja n'hi ha cent!!! Una xifra ben rodona i amb un joc molt divertit i participat!
Aquesta vegada no he participat com a col·laboradora, encara que m'hagués encantat, perquè tenia entre mans assumptes laborals inexcusables que no m'ho van permetre, però des d'aquí vull participar en fer-ne difusió i animar-vos a tots i totes a que hi participeu!
Aquesta vegada no he participat com a col·laboradora, encara que m'hagués encantat, perquè tenia entre mans assumptes laborals inexcusables que no m'ho van permetre, però des d'aquí vull participar en fer-ne difusió i animar-vos a tots i totes a que hi participeu!
He llegit: Los matemáticos no son gente seria
{
dijous, 19 de març del 2009
}
G.H. Hardy relató un curioso sueño que B. Russell explicaba: "estando en la torre más alta de una biblioteca universitaria por allá el año 2100, veía como un ayudante de biblioteca tenía en las manos los tres últimos volúmenes de los Principia Matematica, los miraba, los balanceaba y estaba a punto de arrojarlos".
Caminada a La Foradada
{
dijous, 5 de març del 2009
}
Dissabte, encoratjats per la sempre dinàmica Judit, vam anar a fer la ruta del GR92 fins a La Foradada. Ha estat la nostra primera caminada junts i espero que no sigue l'última.
De bon matinet, amb els ulls encara mig tancats i les motxilles preparades, anem cap a Amposta on comencem la nostra caminada.
Agafem el sender del GR92 que ens portarà amunt i més amunt... què ingènua era jo quan em vaig creure a Judit que era una ruta facileta... (sort d'això!!!). [Ja me'n vaig adornar que la meua forma física deixa molt que desitjar].
Pel camí, vam fer una paradeta a la Font del Burgà, on hi ha una àrea interpretativa de l'entorn: alzinar, restes dels forns de calç...
I seguim amunt, i amunt....
De camí ens vam trobar altres "caminadors" que es veu que havien matinat més que natros, perquè ja anaven de tornada... o és que havien agafat la ruta curta...
El camí va ser llarg, però la caminada, si no fos pel cansament de la poca preparació física, està molt bé: envoltat de natura pels quatre costats i amb la temoreta que ens havia posat Judit al cos de si trobàvem bous pasturant per allí solts...
A la fi, després d'un últim esforç per a arribar a dalt la roca foradada, els nostres esforços no es van veure recompensats per les meravelloses vistes que des d'una ubicació privilegiada haguéssim pogut divisar si el temps ens hagués acompanyat: núvols o boira, digue-ne com vulgueu, ens van emboirar un paisatge del Delta estimat que vam poder mig intuir.
Un refrigeri i un mosset, i cap a avall, de tornada, que ens esperaven a Font de Quinto per a dinar i celebrar l'aniversari de ma mare. Felicitats mama!!!
Podeu vore fotos fent clic.
De bon matinet, amb els ulls encara mig tancats i les motxilles preparades, anem cap a Amposta on comencem la nostra caminada.
Agafem el sender del GR92 que ens portarà amunt i més amunt... què ingènua era jo quan em vaig creure a Judit que era una ruta facileta... (sort d'això!!!). [Ja me'n vaig adornar que la meua forma física deixa molt que desitjar].
Pel camí, vam fer una paradeta a la Font del Burgà, on hi ha una àrea interpretativa de l'entorn: alzinar, restes dels forns de calç...
I seguim amunt, i amunt....
De camí ens vam trobar altres "caminadors" que es veu que havien matinat més que natros, perquè ja anaven de tornada... o és que havien agafat la ruta curta...
El camí va ser llarg, però la caminada, si no fos pel cansament de la poca preparació física, està molt bé: envoltat de natura pels quatre costats i amb la temoreta que ens havia posat Judit al cos de si trobàvem bous pasturant per allí solts...
A la fi, després d'un últim esforç per a arribar a dalt la roca foradada, els nostres esforços no es van veure recompensats per les meravelloses vistes que des d'una ubicació privilegiada haguéssim pogut divisar si el temps ens hagués acompanyat: núvols o boira, digue-ne com vulgueu, ens van emboirar un paisatge del Delta estimat que vam poder mig intuir.
Un refrigeri i un mosset, i cap a avall, de tornada, que ens esperaven a Font de Quinto per a dinar i celebrar l'aniversari de ma mare. Felicitats mama!!!
Podeu vore fotos fent clic.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
Entrades
