Dissabte, encoratjats per la sempre dinàmica Judit, vam anar a fer la ruta del GR92 fins a La Foradada. Ha estat la nostra primera caminada junts i espero que no sigue l'última.
De bon matinet, amb els ulls encara mig tancats i les motxilles preparades, anem cap a Amposta on comencem la nostra caminada.
Agafem el sender del GR92 que ens portarà amunt i més amunt... què ingènua era jo quan em vaig creure a Judit que era una ruta facileta... (sort d'això!!!). [Ja me'n vaig adornar que la meua forma física deixa molt que desitjar].
Pel camí, vam fer una paradeta a la Font del Burgà, on hi ha una àrea interpretativa de l'entorn: alzinar, restes dels forns de calç...
I seguim amunt, i amunt....
De camí ens vam trobar altres "caminadors" que es veu que havien matinat més que natros, perquè ja anaven de tornada... o és que havien agafat la ruta curta...
El camí va ser llarg, però la caminada, si no fos pel cansament de la poca preparació física, està molt bé: envoltat de natura pels quatre costats i amb la temoreta que ens havia posat Judit al cos de si trobàvem bous pasturant per allí solts...
A la fi, després d'un últim esforç per a arribar a dalt la roca foradada, els nostres esforços no es van veure recompensats per les meravelloses vistes que des d'una ubicació privilegiada haguéssim pogut divisar si el temps ens hagués acompanyat: núvols o boira, digue-ne com vulgueu, ens van emboirar un paisatge del Delta estimat que vam poder mig intuir.
Un refrigeri i un mosset, i cap a avall, de tornada, que ens esperaven a Font de Quinto per a dinar i celebrar l'aniversari de ma mare. Felicitats mama!!!
Podeu vore fotos fent
clic.
Entrades
