Quan era menuda, el dijous jarder anàvem a berenar als Pinets. Ens feia molta il·lusió sortir d'excursió encara que fos propet. Recordo la cantimplora amb Fanta i l'entrepà que ens feia la iaia. Recordo que jugàvem a amagar-nos pels pins. Recordo que a més d'un ens "picaven" els cucs dels pins... De més grandets, l'excursió s'allargava fins a la Torra, primer en bicicletes, més avant amb motos... A poc a poc ens anem fent grans i anem perdent aquestes tradicions, motivats pels estudis, la feina i les seves jornades laborals.Però aquestes tradicions les anem recuperant quan som pares. Fa un parell de dies llegia al bloc de Marc que això de ser pares és tota una aventura, i és ben veritat: una aventura i un retorn a les tradicions, a la infantesa, a les coses menudes i immaterials. Els fills ens fan reviure tot allò que, amb il·lusió, vivíem quan érem menuts i que a mesura que les ocupacions i preocupacions adultes ens prenen el temps, fan arraconar dins nostre.
Aquesta tarda amb les xiquetes i les seues amiguetes hem anat a celebrar el dijous jarder al Parc Teodor Gonzàlez de Tortosa. Després del col·le hem fet l'"excursió" fins al parc, on han jugat als gronxadors i han menjat xuxes, ja que els entrepans se'ls havien menjat al col·le.
No és com anar als Pinets, però ha estat una excursió simbòlica per sortir de la rutina i celebrar les nostres tradicions.
Foto: C.À.
El dijous jarder,
butifarra, butifarra,
el dijous jarder,
butifarra menjaré.
Entrades
